64 bits

En arquitectura d'ordinadors, 64 bits és un adjectiu utilitzat per descriure sencers, adreces de memòria o altres unitats de dades que comprenen fins a 64 bits (8 octets) d'ample, o per referir-se a una arquitectura de UCP i UAL basades en registres, bus d'adreces o bus de dades d'aquest ample.^[1]

Els microprocessadors de 64 bits han existit en les superordinadors des de 1960 i en servidors i estacions de treball basades en RISC des de mitjans dels anys 1990. El 2003 van començar a ser introduïts massivament als ordinadors personals (prèviament de 32 bits) amb les arquitectures AMD64 i els processadors PowerPC G5.^[2]

Encara que una UCP pot ser internament de 64 bits, el seu bus de dades o bus d'adreces externs poden tenir una mida diferent, més gran o més petita i el terme s'utilitza habitualment per descriure també la mida d'aquests busos. Per exemple, moltes màquines actuals amb processadors de 32 bits usen busos de 64 bits (p. ex. el Pentium original i les UCP posteriors) i poden ocasionalment ser conegudes com «64 bits» per aquesta raó.^[3] El terme també es pot referir a la mida de les instruccions dins del conjunt d'instruccions o a qualsevol altre element de dades (per exemple, les quantitats de 64 bits de coma flotant de doble precisió són comuns).^[4] Sense més qualificacions, però, l'arquitectura de les ordinadors de 64 bits té registres integrats que són de 64 bits, que permet suportar (interna i externament) dades de 64 bits.