Acònit
L'acònit o tora (Aconitum) és un gènere de plantes amb flor de la família de les ranunculàcies. Són plantes herbàcies perennes de fulles palmades, flors blaves violetes o grogues, en inflorescències que s'obren l'estiu, i fruit en forma de tres fol·licles. Són originàries de les regions fredes i muntanyenques de l'hemisferi nord. Als Països Catalans només n'hi ha al Pirineu (dels 600 a 2.500 metres d'altitud) i l'espècie Aconitum vulparia subsp neapolitanum també a l'Alcalatén en el País Valencià.
Aconitum  | |
|---|---|
 Aconitum variegatum | |
| Dades | |
| Font de | Aconitina |
| Planta | |
| Color de les flors | blau i porpra |
| Tipus de fruit | fol·licle |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ranunculales |
| Família | Ranunculaceae |
| Subfamília | Ranunculoideae |
| Gènere | Aconitum L., 1753 |
Usos
Són plantes atractives però molt tòxiques i fins i tot mortals,[1] àdhuc amb el contacte de la pell amb la planta. Algunes espècies es cultiven com a plantes ornamentals.[2] Sota control estrictament mèdic el seu alcaloide aconitina[3] és medicinal i també un tòxic que afecta el cor quan es pren una dosi excessiva.[4][5] L'aconitina és un agonista dels canals de sodi que pot originar arrítmies polimòrfiques ventriculars molt greus,[6] quasi sempre acompanyades de símptomes gastrointestinals i neurològics.[7] Una de les espècies més perilloses és Aconitum ferox[8] del nord de l'Índia i el Nepal, anomenada bikh, amb la qual antigament s'enverinaven les fletxes[9] i que encara s'utilitza en la farmacopea ayurvèdica[10] i també en altres procediments curatius tradicionals asiàtics.[11] A. ferox conté un altre alcaloide encara més potent, la pseudoaconitina.[12] La mesaconitina,[13] la desoxiaconitina[14] i la hipaconitina[15] són alcaloides diterpènics presents a les arrels de moltes de les plantes d'aquest gènere.[16]
A De historia plantarum, Teofrast fa referència a una substància verinosa preparada amb acònit molt popular en aquell temps pel seu efecte gradual sobre la víctima i d'una efectivitat tal que el conreu de la planta comportava la pena de mort.[17] Dioscòrides, al llibre IV de la seva obra De Materia Medica, escrigué sobre dues plantes del gènere: l'acònit groc (A. vulparia, segons la terminologia moderna) i l'acònit blau (A. napellus).[18]
Hi ha historiadors que creuen que l'emperador Claudi va ser enverinat amb acònit per la seva esposa Agripina per tal d'aconseguir l'accés al tron del seu fill Neró.[19]
Molt possiblement, l'acònit era una de les plantes enteògenes que els guerrers berserkers afegien als seus beuratges per assolir un estat de trànsit.[20]
Els lapons els agradava menjar els brots encara molt tendres d'Aconitum napellus[21] quan encara no havien desenvolupat el verí, costum que podria ser causa d'accidents letals.
A la Xina, aquestes plantes solen emprar-se en la seva cuina tradicional i són una coneguda font d'intoxicacions alimentàries.[22] Al Vietnam, les arrels d'A. fortunei es fan servir per preparar liniments.[23] Als Pirineus Orientals l'acònit es confon de vegades amb el brúcol,[24] una herba perenne comestible anomenada couscouil en francès i coscoll en rossellonès.[25]
A la mitologia grega
D'acord al poeta Ovidi amb el verí dels acònits Medea fabricava els seus filtres.[26]
Segons la mitologia els acònits van néixer dels excrements de Cèrber empresonat per Hèrcules.[26] Alguns botànics suggereixen que l'acònit podria ser un dels elements emprats per Aglaonice i les anomenades 'bruixes de Tessàlia' en els rituals descrits per Plutarc.[27]
Taxonomia
El gènere conté unes 250 espècies.[28] Als Països Catalans n'hi ha tres: Aconitum napellus (Tora blava), A. anthora (Tora groga) i A. vulparia subsp neapolitanum (Tora pirinenca)[29]
- Aconitum ajanense.[30]
- Aconitum albo-violaceum[31]
- Aconitum altaicum[32]
- Aconitum ambiguum[33]
- Aconitum angusticassidatum
- Aconitum anthora
- Aconitum anthoroideum.[34]
- Aconitum apetalum[35]
- Aconitum besserianum[36]
- Aconitum axilliflorum
- Aconitum baburinii
- Aconitum baicalense
- Aconitum barbatum[37]
- Aconitum biflorum[38]
- Aconitum bucovinense
- Aconitum burnatii ssp. burnatii
- Aconitum carmichaelii[39]
- Aconitum charkeviczii[40]
- Aconitum chasmanthum[41]
- Aconitum cochleare[42]
- Aconitum columbianum
- Aconitum confertiflorum[45]
- Aconitum consanguineum[46]
- Aconitum coreanum[47]
- Aconitum crassifolium[48]
- Aconitum cymbulatum[49]
- Aconitum decipiens[50]
- Aconitum degenii (sinònim de A. variegatum ssp. paniculatum)
- Aconitum delphinifolium
- Aconitum delphiniifolium ssp. chamissonianum
- Aconitum delphiniifolium ssp. delphiniifolium
- Aconitum delphiniifolium ssp. paradoxum[51]
- Aconitum desoulavyi
- Aconitum eulophum (sinònim de A. anthora)
- Aconitum ferox
- Aconitum firmum[52]
- Aconitum fischeri[53]
- Aconitum flerovii[54]
- Aconitum gigas[55]
- Aconitum gracile (sinònim de A. variegatum ssp. variegatum)
- Aconitum helenae
- Aconitum hosteanum[56]
- Aconitum infectum[57]
- Aconitum jacquinii (sinònim de A. anthora)
- Aconitum jaluense[58]
- Aconitum jenisseense
- Aconitum karafutense[59]
- Aconitum karakolicum
- Aconitum kirinense
- Aconitum kojimae[60]
- Aconitum krylovii
- Aconitum kunasilense
- Aconitum kurilense[61]
- Aconitum kusnezoffii[62]
- Aconitum kuzenevae
- Aconitum lasiocarpum (sinònim de A. variegatum ssp. valesiacum)[63]
- Aconitum lasiostomum
- Aconitum leucostomum[64]
- Aconitum longiracemosum
- Aconitum lycoctonum
- Aconitum lycoctonum ssp. lycoctonum
- Aconitum lycoctonum ssp. neapolitanum[65]
- Aconitum lycoctonum ssp. vulparia
- Aconitum macrorhynchum
- Aconitum maximum - acònit de Kamtxatka[66]
- Aconitum miyabei
- Aconitum moldavicum
- Aconitum montibaicalense[67]
- Aconitum nanum
- Aconitum napellus - tora blava
- Aconitum nasutum (sinònim de Aconitum fischeri).
- Aconitum nemorosum (sinònim de A. anthora)
- Aconitum nemorum[70]
- Aconitum neosachalinense[71]
- Aconitum noveboracense[72]
- Aconitum ochotense[73]
- Aconitum odontandrum (sinònim de A. variegatum ssp. variegatum)
- Aconitum orientale[74]
- Aconitum paniculatum
- Aconitum paniculatum ssp. pyrenaicum
- Aconitum paniculatum ssp. variegatum
- Aconitum paradoxum
- Aconitum pascoi
- Aconitum pavlovae[75]
- Aconitum pilipes
- Aconitum plicatum
- Aconitum podolicum
- Aconitum productum[76]
- Aconitum pseudanthora (sinònim de A. anthora)
- Aconitum pseudokusnezowii
- Aconitum puchonroenicum[77]
- Aconitum raddeanum
- Aconitum ranunculoides
- Aconitum reclinatum[78]
- Aconitum rogoviczii
- Aconitum romanicum
- Aconitum rotundifolium
- Aconitum rubicundum[79]
- Aconitum sachalinense
- Aconitum sajanense
- Aconitum saxatile[80]
- Aconitum sczukinii[81]
- Aconitum septentrionale
- Aconitum seravschanicum[82]
- Aconitum sichotense[83]
- Aconitum smirnovii[84]
- Aconitum soongaricum
- Aconitum spicatum[85]
- Aconitum stoloniferum[86]
- Aconitum stubendorffii
- Aconitum subalpinum
- Aconitum subglandulosum
- Aconitum subvillosum[87]
- Aconitum sukaczevii
- Aconitum taigicola[88]
- Aconitum talassicum[89]
- Aconitum tanguticum
- Aconitum tauricum[90]
- Aconitum turczaninowii
- Aconitum umbrosum[91]
- Aconitum uncinatum :
- Aconitum uncinatum ssp. muticum
- Aconitum uncinatum ssp. uncinatum
- Aconitum variegatum
- Aconitum volubile[95]
- Aconitum vulparia (sinònim de A. lycoctonum ssp. vulparia)
- Aconitum woroschilovii[96]
Híbrids naturals
- Aconitum x austriacum[97]
- Aconitum x cammarum[98]
- Aconitum x hebegynum[99]
- Aconitum × oenipontanum (A. variegatum ssp. variegatum × ssp. paniculatum)
- Aconitum x pilosiusculum
- Aconitum × platanifolium (A. lycoctonum ssp. neapolitanum × ssp. vulparia)[100]
- Aconitum × wraberi[101]
- Aconitum × zahlbruckneri (A. napellus ssp. vulgare × A. variegatum ssp. variegatum)[102]
Referències
Bibliografia
- de Andrés Turrión, María Luisa. Datos históricos del acónito y sus usos en las prescripciones de la Real Familia Española (1875-1900) (en castellà). A: Actas II Congreso de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias (Hormigón, M; Ed.), 1984; Vol. II, pp: 17-30. ISBN 84-398-1051-9 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida [Consulta: 12 maig 2020].
- de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
- Friese, Jutta; Gleitz, Johannes; Gutser, Ulrike T.; Heubach, Jürgen F.; et al Aconitum sp. alkaloids: The modulation of voltage-dependent Na+channels, toxicity and antinociceptive properties (en anglès). Eur J Pharmacol, 1997 Oct 22; 337 (2-3), pp: 165-174. PMID: 9430411. DOI 10.1016/s0014-2999(97)01268-5 [Consulta: 23 gener 2020].
- Poon, WT.; Lai, CK.; Ching, CK.; Tse, KY.; et al Aconite poisoning in camouflage (en anglès). Hong Kong Med J, 2006 Des; 12 (6), pp: 456-459. PMID: 17148799. ISSN 1024-2708 [Consulta: 23 gener 2020].
- Monlau, José. Historia natural. Botánica (en castellà). Librería de Juan y Antonio Bastinos, 1879, p. 621.
- Fujita, Yuji; Terui, Katsutoshi; Fujita, Megumi; Kakizaki, Atsushi; et al. Five Cases of Aconite Poisoning: Toxicokinetics of Aconitines (en anglès). J Anal Toxicol, 2007 Abr; 31 (3), pp: 132–137. PMID: 17579959. DOI 10.1093/jat/31.3.132 [Consulta: 13 març 2020].
- Nyirimigabo, Eric; Xu, Yanyan; Yubo, Li; Wang, Yuming; et al. A review on phytochemistry, pharmacology and toxicology studies of Aconitum (en anglès). J Pharm Pharmacol, 2015 Gen; 67 (1), pp: 1-19. PMID: 25244533. DOI 10.1111/jphp.12310 [Consulta: 13 febrer 2020].
- Zhang, Yida; Bian, Xiqing; Yang, Jing; Wu, Haiying; et al. Metabolomics of Clinical Poisoning by Aconitum Alkaloids Using Derivatization LC-MS (en anglès). Front Pharmacol, 2019 Mar 22; 10, pp: 275. PMID: 30967780. DOI 10.3389/fphar.2019.00275 [Consulta: 29 febrer 2020].
