Adrien Calmètes
Adrien Calmètes, Adrien Victor, Joseph, (Figueres, 19 de setembre del 1800 - Montpeller, 27 de febrer del 1871) va ser un polític i diputat francès d'origen empordanès.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 setembre 1800 Figueres (Alt Empordà) |
| Mort | 27 febrer 1871 (70 anys) Montpeller (França) |
-2.svg&lang=ca){kind=small} Diputat al Corps Législatif | |
| 22 de novembre de 1869 – 4 de setembre de 1870 | |
| Circumscripció | Pirineus Orientals |
 Conseller del Consell General dels Pirineus Orientals | |
| 1842 – 1871 | |
← ? Bernard Tisseyre → | |
| Circumscripció | Cantó de Sornià |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | polític, jurista, advocat |
Premis | |
Biografia
De família elnenca, el seu pare Calmètes de Rostan [1] era advocat davant del Consell Sobirà del Rosselló, nasqué a Figueres on havien emigrat els seus pares a causa del període d'inestabilitat que acompanyà la Revolució francesa. Amb una mica més d'un any d'edat, el seu pare el portà a França. Estudià a Perpinyà i al Col·legi de Sorese, on feu gran amistat amb el futur economista i diputat Frédéric Bastiat. Titulat en dret per la universitat de Tolosa, el 1824 s'inscriví al tribunal de Perpinyà. Entrà a la carrera judicial el 4 de setembre del 1830, com a conseller del tribunal reial de Montpeller. Va ser elegit conseller general dels Pirineus Orientals pel cantó de Sornià el 1842 i hi romangué durant vora[2] tres dècades. El 1845 fou president de cambra als tribunals de Montpeller i, ascendit a president del tribunal de Bàstia (1850), el 1859 fou nomenat conseller del Tribunal de Cassació de París; renuncià a la judicatura el 15 d'octubre del 1869 amb el rang de conseller honorari del Tribunal de Cassació. Va ser elegit diputat a l'Assemblea Nacional el 24 de maig del 1869 per la 2a. circumscripció dels Pirineus Orientals; obtingué 11.660 vots contra 5.065 d'Emmanuel Aragó i 2.214 de Michel Noe. A la Cambra segué en els escons de la majoria dinàstica i es retirà a Montpeller amb l'adveniment de la Tercera República Francesa, el 4 de setembre del 1870.[3]
Va ser distingit amb la legió d'Honor el 1835, i promogut a oficial (1855) i finalment a comandant [4] de la mateixa orde el 1869.
Bibliografia
- De la Cassation en matière criminelle et de ses effets sur les réponses... du jury. París: bureau de la "Revue de législation", 1840.
- M. Viger, premier président de la cour d'appel de Montpellier. Montpellier: Jean Martel ainé, imprimeur de la cour d'appel, 1852.
- Discours prononcé par M. Calmètes, le 16 février 1854, à l'audience solennelle de la Cour impériale de Bastia, réunie... pour procéder à son installation dans les fonctions de premier président. Bastia: impr. de C. Fabiani, 1854.
- Gaffori, Ange-Michel de; Colonna d'Istria, Alexandre; Calmètes, Adrien. Résumé de la jurisprudence de la Cour impériale de Bastia et solutions à consulter sur la liquidation des dépens en matière civile. Précédé d'Observations pratiques sur l'opération de la taxe. Et suivi d'un Tarif légal pour la Cour impériale de Bastia et les diverses jurisdictions de son ressort. Bastia: impr. de César Fabiani, 1857.
- Étude historique sur l'administration de la justice en Corse depuis les temps anciens jusqu'à nos jours, discours prononcé par M. Calmètes,... à l'audience solennelle d'inauguration du nouveau Palais de justice de Bastia, le 12 mai 1858. Bastia: impr. de Fabiani, 1858.
- Tableaux synoptiques des droits de greffe devant les tribunaux exerçant la juridiction commerciale. Bastia: impr. de Fabiani, 1859.