Cantó de Sornià


El cantó de Sornià (en occità: Sornhan i la forma oficial en francès: Sournia) és una antiga divisió administrativa francesa, entre la Catalunya Nord i Occitània, al departament dels Pirineus Orientals. Va desaparèixer el 2015.

Plantilla:Infotaula geografia políticaCantó de Sornià

Localització
Map
 42° 43′ 13″ N, 2° 25′ 31″ E / 42.7203°N,2.4252°E / 42.7203; 2.4252
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals
Districtedistricte de Prada Modifica el valor a Wikidata
CapitalSornià (–2015) Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Geografia
Superfície149,05 km² Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Dissolució21 març 2015 Modifica el valor a Wikidata
Codi de cantó INSEE6616 Modifica el valor a Wikidata

Arboçols de Conflent

Composició

El cantó de Sornià estava compost per 11 municipis, que formen part de la comarca de la Fenolleda i del Conflent:

En la nova divisió administrativa del 2014, aquest cantó va ser suprimit, i les seves comunes s'integraren en el cantó de la Vall de l'Aglí, amb capitalitat a Ribesaltes.

Política

El conseller general del cantó de Sornià era l'alcalde de Campossí, l'esquerrà Alain Boyer, que va obtenir la victòria en la segona volta de les darreres eleccions cantonals, celebrades el 28 de març de 2004. En la segona volta d'aquests comicis, Alain Boyer va aconseguir el 50,40% dels vots, derrotant el candidat de la dreta, Jerôme Ripoull, que en va obtenir el 49,60%. Cal destacar, però, que el candidat de la dreta fou el més votat en la primera volta amb el 40,40% dels vots vàlids. Un tercer candidat, l'esquerrà Gilles Deulofeu, també va aconseguir passar a la segona volta, però se'n va retirar. L'única candidata catalanista que es va presentar en aquest cantó, i que no va aconseguir els vots necessaris per a passar a la segona volta, fou Isabel Duran, d'ERC,[1] que només va obtenir 4 vots, és a dir, el 0,47%.[2]

Amb anterioritat a aquests comicis, havia ocupat aquest escó el senador de la UMP, Paul Blanc, conseller general de Sornià durant trenta anys.[3]

Consellers generals

Llista dels consellers generals successius
Data d'eleccióIdentitatPartitQualitat
1865-1871Adrien CalmètesDiputat (1869-1870)
1871-1881Bernard TisseyreDreta
1881-1906Frederic EscanyéRepublicà oportunistaDiputat (1876-1877, 1881-1885, 1891-1906)
1906-1913Joseph EstèveRepublicà progressista
1913-1919Bernard TisseyreRepublicàGeneral
1919-1927Antoine BauxRepublicà
1927-1940René ManautRad.Diputat (1919-1924 i 1928-1932)

Subsecretari d'Estat (1929-1930)

1945-1949Lucien PiéchonSFIOBatlle de Sornià
1949-1967M. ArgelèsRad.
1967-1973Louis VidalDivers gaucheBatlle de Sornià
1973-2004Paul BlancDVD després
RPR després UMP
Senador (1992-2011)
Batlle de Prada (1989-2001)
Batlle de Sornià des del 2001
2004 - 2015François BeffaraDVG, després PSBatlle de Campossí

Vegeu també

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cantó de Sornià
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García