Alejandro Aravena

arquitecte xilè

Alejandro Gastón Aravena Mori (Santiago de Xile, 22 de juny de 1967) és un arquitecte xilè graduat per la Universitat Catòlica de Xile el 1992. Entre 2009 i 2015 va ser membre del jurat del Premi Pritzker[1] i fou nomenat International Fellow of the Royal Institute of British Architects. L'any 2016 Aravena fou premiat amb el Premi Pritzker, reconegut com el Nobel de la seva especialitat.[2]

Infotaula de personaAlejandro Aravena

Alejandro Aravena (2015).
Biografia
Naixement(es) Alejandro Gastón Aravena Mori Modifica el valor a Wikidata
22 juny 1967 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Santiago de Xile Modifica el valor a Wikidata
Director Biennal d'Arquitectura de Venècia
28 maig 2016 – 27 novembre 2016 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatXile Xile
FormacióUniversitat IUAV de Venècia - postgrau (1992–1993)
Pontifícia Universitat Catòlica de Xile - arquitectura (1987–1992)
Acadèmia de Belles Arts de Venècia - gravat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArquitectura Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióarquitecte, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorGraduate School of Design (2000–2005)
Pontifícia Universitat Catòlica de Xile (1994–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Premis
Obres destacables

Torres Siamesas de la Universitat Catòlica de Xile, Campus Sant Joaquín, Santiago de Xile.

TED: alejandro_aravena Modifica el valor a Wikidata

Obra

La seva obra professional inclou centres d'ensenyament, edificis institucionals, d'empreses i públics, museus, cases i habitatges. Els seus llibres inclouen Els Fets de l'Arquitectura, El Lloc de l'Arquitectura i Material d'Arquitectura. Entre les publicacions relacionades amb la seva obra, hi ha el progettare i costruire publicada per Electa; la quarta edició d'Història Critica de l'Arquitectura Moderna de Kenneth Frampton; 60 Innovators Shaping Our Creative Future de Thames & Hudson; així com llibres de Phaidon i Taschen. També hi ha publicacions en revistes sobre arquitectura de més de trenta països. S'han presentat exhibicions sobre la seva obra a Harvard GSD (2004), la Biennal de Sant Pablo (2007), la Biennal d'Arquitectura de Venècia i la Trienal de Milà (2008), entre altres. Des de 2006 és Director Executiu d'ELEMENTAL S.A., una empresa que realitza projectes socials d'infraestructura, transport, espai públic i habitatge, en cooperació amb la Universitat Catòlica de Xile i Copec.[3]

Premis

Entre els premis que ha rebut destaquen la Medalla d'Arquitectura Erich Schelling de 2006 (Alemanya), el Lleó de Plata de 2008 a la Venice Architecture Biennale, el Premi Avonni a la Innovació de 2009 i el Premi Marcus d'Arquitectura.[4]

L'any 2016 fou guardonat amb el Premi Pritzker, el guardó d'arquitectura amb màxim reconeixement internacional.[2] Tom Pritzker, el director executiu i president de la Fundació Hyatt que patrocina el premi va dir que l'arquitectura d'Aravena «dona oportunitats econòmiques als menys privilegiats, mitiga els efectes dels desastres naturals, redueix el consum d'energia i brinda un espai públic acollidor», va qualificar a Aravena com a «Innovador i inspirador» assenyalant que «mostra com l'arquitectura d'òptima qualitat pot millorar la vida de les persones».[5]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alejandro Aravena
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica