Alicia Urreta Arroyo

(S'ha redirigit des de: Alicia Urreta)

Alicia Urreta Arroyo (12 d'octubre de 1930, Veracruz-20 de desembre de 1986, Mèxic DF) va ser una pianista i compositora mexicana.[1]

Infotaula de personaAlicia Urreta Arroyo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 octubre 1930 Modifica el valor a Wikidata
Veracruz (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 desembre 1986 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori Nacional de Música de Mèxic
Schola Cantorum de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, pianista, professora de música Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Nacional Autònoma de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0881853 Musicbrainz: 36710b01-43cf-411a-bf97-29140ea7f376 Discogs: 3327907 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

Alicia Urreta va concórrer al Conservatori de la ciutat de Mèxic, on va ser alumna de Rodolfo Halffter (1900-1987) i va estudiar harmonia. Des de 1957, va treballar com a concertista de piano i com a professora a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, on va ensenyar música de cambra i música electrònica. Es va especialitzar en composició de música electrònica i electroacústica en la Schola Cantorum de París.[2] A més de la seva carrera com a compositora, destaca el seu treball en l'àmbit de la música de cambra i també en el de la música d'orquestra, car hi va exercir com a pianista, intèrpret de celesta i instruments de percussió en l'Orquestra Simfònica Nacional (Mèxic).[3]

Va compondre, entre altres obres, una òpera de càmera, cinc ballets, peces per a instruments solistes, una cantata, música incidental, música concreta de Noh i bandes sonores de pel·lícules i de teatre.

Obra

  • Ralenti para cinta magnética, 1969.
  • El romance de Doña Balada – estrenat el 1974, Centro Cultural El Ágora, Villahermosa, Mèxic.[4] Cantó Ángela Peralta, "La Nightingale Mexicana", Paniagua, Morales, y Ortega del Villar.
  • Natura mortis o la verdadera historia de Caperucita Roja para recitante, piano y banda magnética, 1971.
  • Estudi sobre una guitarra per a banda magnètica.
  • Cante, homenaje a Manuel de Falla para actores, cantantes, tres bailarines, percusión y banda magnética, 1976.
  • Salmodia II para piano y banda magnética, 1980.
  • Selva de pájaros para banda magnética, 1978.
  • Dameros II para banda magnética, 1984.
  • Dameros III para banda magnética, 1985.

Referències

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio