1986

Països Catalans

• 9 de febrer, Sant Joan Despí: estrena a TV3 de la comèdia de situació Els joves^[1]
• 1 de març: Barcelona presenta oficialment la seva candidatura per als Jocs Olímpics d'Estiu 1992
• 8 de març, Ascó, Ribera d'Ebre: Hi entra en funcionament la central nuclear Ascó II.^[2]
• 26 de maig: Pere Calders obté el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.^[3]

• 19 de juliol: Incendi de l'Alt Empordà
• 17 d'octubre, Barcelona és escollida seu olímpica per als Jocs de 1992

Resta del món

• 1 de gener, Espanya i Portugal ingressen a la Comunitat Econòmica Europea (actualment, Unió Europea).^[4]
• 28 de gener: El Transbordador Espacial Challenger explota poc després de l'enlairament, matant així tots els seus ocupants.

• 19 de febrer: Llançament del primer mòdul de l'estació espacial Mir, per part del programa espacial soviètic.
• 12 de març: Referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN, amb resultat positiu.
• 13 d'abril: El papa Joan Pau II es converteix en el primer papa que visita una sinagoga, en aquest cas la de Roma.^[5]
• 26 d'abril, RSS d'Ucraïna, URSS: Accident de Txernòbil, la major catàstrofe nuclear de la història.^[6]
• 22 de juny: El PSOE guanya les eleccions generals per majoria absoluta, el seu líder Felipe González revalidarà el càrrec de president del govern espanyol.
• 29 de juny: La Selecció argentina es proclama campiona del món en futbol al vèncer 3-2 a Alemanya Occidental, a la final de la Copa del Món de futbol 1986.

• 31 d'agost: El vaixell soviètic l'almirall Nakhimov s'enfonsa després de topar amb un vaixell de càrrega, moren 398 persones en al mar Negra.^[7]
• 7 de setembre: El dictador xilè Augusto Pinochet surt il·lès d'un atemptat en contra seva^[8]
• 10 d'octubre: Un sisme de 7,5 graus al Salvador mata unes 1.500 persones i 200.000 víctimes^[9]
• 15 d'octubre, Jerusalem: Atemptat al Mur de les Lamentacions amb el resultat d'un mort i 70 ferits.^[10]
• 21 d'octubre: Les Illes Marshall es declaren independents dels Estats Units.
• 3 de novembre: Els Estats Federats de la Micronèsia es declaren independents dels Estats Units.
• Premi Nobel de Literatura per a Wole Soyinka.
• Es corre la primera Marathon des Sables

Cinema i televisió

Música i ràdio

Naiximents

• 
  1jul Agnes Monica (cantant pop)
• 
  4nov Alexz Johnson (cantautora)

Premis Nobel

Videojocs

Categoria principal: Videojocs del 1986

M/d	jocs		Sistemes
	10th Frame		microordinador
09/26	Akumajō Dracula		NFC Disk
09/12	Takahashi meijin no bōken jima (高橋名人の冒険島)		MSX, NFC
11/01	Alex Kidd in Miracle World		Sega Mark III
07/	Arkanoid		recreativa
12/26	Arkanoid		NFC
	Batman		microordinador
09/	Bubble Bobble		recreativa
	Championship Sprint		recreativa
	Defender of the Crown		Amiga 1000
02/21	Zelda no densetsu: the Hyrule fantasy		NFC Disk
	Livingstone Supongo		microordinador
08/06	Metroid		NFC Disk
09/20	Out Run		recreativa
10/28	Penguin Adventure		MSX
03/	Phantom of the Asteroid		C64
09/12	Takahashi Meijin no Bouken Jima		MSX, NFC
04/02	Tag Team Pro Wrestling		C64, NES
10/	Tag Team Wrestling		C64, NES
	Tag Team Wrestling		IBM
12/10	Takeshi no chōsenjō		NFC

Enguany farà 38 anys

El 21 de febrer, Nintendo tragué al Japó el perifèric Family Computer Disk System, que possibilità el disseny de jocs llargs i complexos com Zelda, Metroid o Castlevania i oferia la funció de gravar partida.El 28 de març, els germans Guillemot fundaren l'empresa Ubisoft a Karantoer (Bretanya).El 16 de juny s'incorporà l'empresa Majesco Entertainment a Menlo Park (Nova Jersey).

• 
  El Famicom Disk System
• 
  El disquet del Zelda
• 
  
• 
  PlayChoice-10
• 
  
• 
  Bubble Bobble
• 
  
• 
  Out Run

El primer de juliol, Sharp comercialitzà la Twin Famicom, una consola compatible amb els cartutxs i els disquets de Nintendo, i eixida RCA per compte d'antena RF.A l'agost, Nintendo of America comercialitzà el sistema PlayChoice-10, un moble de recreativa amb deu jocs de NES i límit de temps.El primer de setembre es llançà la Nintendo Entertainment System a Europa per mig de diferents distribuïdors: per a Espanya, Spaco.També al setembre, eixí al mercat nord-americà la Sega Master System.

Les persones nascudes el 1986 faran 38 anys durant el 2024.

Països Catalans

• 31 de gener, Castelló de la Plana: Marta Linares García, gimnasta rítmica valenciana, olímpica a Atenes 2004.^[12]
• 14 de febrer, Sabadell, Vallès Occidental: Aschwin Wildeboer, nedador catalano-neerlandès.
• 20 de maig, Barcelonaː Maria Rodés, compositora i cantant catalana.^[13]
• 26 de maig, Barcelona: Àstrid Bergès-Frisbey, actriu de cinema i televisió catalana.
• 3 de juny, Manacor, Mallorca: Rafael Nadal, tennista mallorquí.
• 7 de juny, Terrassaː Marta Ejarque Guillamat, periodista, ha estat jugadora d'hoquei sobre herba, en la posició de defensa.^[14]
• 16 de juny, Alcalà de Xivert, Baix Maestratː Marta Sorlí Fresquet, política valenciana, ha estat diputada al Congrés espanyol.^[15]
• 9 de juliol, Badia del Vallès, Vallès Occidental: Antonio Díaz (El Mago Pop), il·lusionista català.
• 24 de juliol, Oriolaː Isabel Pagán Navarro, gimnasta rítmica valenciana, olímpica a Atenes 2004 i Pequín 2008.^[16]
• 25 de juliol, Arenys de Munt, Maresmeː Maria Majó Merino, jugadora d'hoquei patins i de roller derby catalana, i també metgessa.^[17]
• 5 d'agost, Les Masies de Voltregà, Osona: Peyu, humorista català.
• 12 d'agost, El Prat de Llobregatː Mónica Lázaro Peinado, jugadora de bàsquet catalana professional.^[18]
• 11 de setembre, Igualada: Laura Orgué i Vila, esquiadora de muntanya, esquiadora de fons i corredora de muntanya catalana.^[19]
• 14 de setembre, Barcelonaː Michelle Jenner, actriu de cinema i televisió, i actriu de doblatge catalana.^[20]
• 17 d'octubre, Piera, Anoia: Toni Bou, pilot català de trial.
• 24 de novembre, Reus, Baix Campː Aida Folch, actriu catalana.^[21]
• la Bisbal d'Empordà: Emma Llensa, editora catalana.

Resta del món

• 1 de gener - Lviv: Viktòria Amèlina, escriptor i activista ucraïnès (m. 2023).
• 11 de gener, Veneçuela: Diosa Canales, cantant, actriu, vedette i model
• 15 de gener, Stavropol, Rússia: María Abakúmova, atleta russa de l'especialitat de llançament de javelina.^[22]
• 23 de gener, Etiòpia: Gelete Burka, atleta etíop, subcampiona mundial el 2015 en la prova de 10.000 metres.^[23]
• 17 de març:
  • Edin Džeko, futbolista bosnià.
  • Nova Jersey: Cassie Ramone, artista i compositora nord-americana, vocalista i guitarrista de la banda indie rock Vivian Girls.^[24]
• 18 de març, Ystad, Suèciaː Lykke Li, cantant sueca d'indie pop.^[25]
• 28 de març:
  • Nova York (EUA): Lady Gaga, cantautora estatunidenca.^[26]
  • Amaia Salamanca, actriu espanyola.^[27]
  • Plzeň: Barbora Strýcová, tennista professional txeca, que arribà al número 16 del rànquing individual (2017), medallista olímpica.^[28]
• 30 de març: Sergio Ramos, futbolista espanyol.
• 18 d'abril: Denice K., actriu pornogràfica i productora danesa.
• 21 d'abril, Godomey, Benínː Isabelle Yacoubou, jugadora de bàsquet francesa.^[29]

• 26 d'abril: Felip de Grècia, cinquè i darrer fill dels reis exiliats de Grècia, Constantí II de Grècia i Anna Maria de Dinamarca.
• 27 d'abril, Moscouː Dinara Safina, jugadora de tennis tàtara (ciutadana russa); fou número 1 del rànquing individual femení.^[30]
• 30 d'abril, Madridː Alba María Cabello Rodilla, nedadora de natació sincronitzada madrilenya, guanyadora de dues medalles olímpiques.^[31]
• 13 de maig:
  • Robert Pattinson, actor britànic.
  • Nova Yorkː Lena Dunham, guionista, directora i actriu estatunidenca, creadora i protagonista de la sèrie Girls.^[32]
• 16 de maig: Megan Fox, actriu i model estatunidenca.
• 11 de juny, Huanta, Perúː Magaly Solier Romero, actriu de cinema i cantautora peruana.^[33]
• 13 de juny: Mary-Kate i Ashley Olsen, actrius i empresàries estatunidenques.
• 18 de juny: Richard Gasquet, tennista francès.
• 21 de juny: Lana del Rey, cantant estatunidenca.
• 26 de juny, Montreuil, Françaː Fatoumata Kébé, astrònoma, astrofísica i educadora francesa, especialitzada en la brossa espacial.^[34]
• 1 de juliol, Iranː Shifa Gardi, periodista kurda d'origen iranià, morta durant la batalla de Mossul (2016-2017) (m. 2017).^[35]
• 2 de juliol: Lindsay Lohan, actriu i cantant estatunidenca.
• 19 d'agostː Osloː Vilde Frang, violinista noruega.^[36]
• 21 d'agost: Usain Bolt, atleta jamaicà.
• 29 d'agostː Vilniusː Mirga Gražinytė-Tyla, directora d'orquestra lituana.^[37]
• 6 de setembre, Colòmbia: Danilson Córdoba, futbolista.
• 12 de setembre: Emmy Rossum, actriu estatunidenca.
• 16 de setembre - Nova York: Michael James Shaw, Actor i escriptor estatunidenc.
• 19 de setembre, Klaipėda, República Socialista Soviètica de Lituàniaː Silvana Imam, cantant sueca de música rap.^[38]
• 30 de setembre:
  • Cracòvia: Mateusz Kowalski, futbolista.
  • Ellie Goulding, cantant, compositora i multi-instrumentista anglesa
• 27 d'octubre - Staten Island: Christine Evangelista, actriu estatunidenca.
• 18 de novembreː Hong Kongː Elim Chan, directora d'orquestra, directora titular de l'Orquestra Simfònica d'Anvers.^[39]
• 7 de desembre, Los Angeles: Nita Strauss, guitarrista estatunidenca.
• 19 de desembre, Irun, Guipúscoa: Leire Landa, defensa de futbol amb 23 internacionalitats per Espanya.^[40]
• 30 de desembre - Washington DC: Jeff Ward, actor estatunidenc.

Països Catalans

• 15 de febrer - Sabadell (Vallès Occidental): Carme Obradors i Domènech, assistenta social sabadellenca.
• 1 de maig - Sabadell: Lluís Mimó i Espinalt, esperantista català, militant del POUM i víctima dels camps de concentració.
• 19 de maig - València (l'Horta): Joan Martínez Bàguena, compositor valencià, especialment de música per a l'escena (n. 1897).
• 8 de juny - Barcelonaː Cèlia Suñol i Pla, escriptora catalana (n. 1899).^[41]
• 15 de juny - Barcelona (Barcelonès): Joan Oliver i Sallarès, Pere Quart, escriptor català (n. 1899).^[42]
• 9 de juliol - Barcelona: Joan Baptista Cendrós i Carbonell, empresari, mecenes i promotor cultural català (n. 1916).
• 16 de juliol - Sabadell: Maria Teresa Gavarró i Castelltort, professora i escriptora catalana, llicenciada en Història i Geografia.^[43]
• 4 d'agost - Vigoː Mercedes Núñez Targa, política republicana catalana (n. 1911).^[44]
• 26 d'agost - Barcelona: Rosa Torras i Buxeda, tennista catalana, primera tennista olímpica espanyola (n. 1895).^[45]
• 11 d'octubre - Barcelona: Pere Pi Calleja, matemàtic català (n. 1907).
• 18 de novembre -
  • Barcelona: Josep Iglésies i Fort, geògraf, historiador i escriptor català (n. 1902).
  • Tarragonaː Cinta Font Margalef, llevadora, practicant, docent i funcionària de la Generalitat, exiliada a França i Mèxic (n. 1905).^[46]
• 24 de desembre - València: Empar Navarro i Giner, mestra i política valenciana (n. 1900).^[47]

Resta del món

• 7 de gener - Ciutat de Mèxic (Mèxic): Juan Rulfo, escriptor mexicà (n. 1917).^[48]
• 8 de gener - Ginebra (Suïssa): Pierre Fournier, violoncel·lista francès (n. 1906).^[49]
• 14 de gener - Beverly Hills, Califòrnia: Donna Reed, actriu estatunidenca de gran popularitat a les dècades de 1950 i 1960 (n. 1921).^[50]
• 19 de gener - Madrid (Regne d'Espanya): Enrique Tierno Galván, polític i assagista espanyol.
• 28 de gener – Cap Canaveral (Florida), EUA: Gregory Jarvis, Christa McAuliffe, Ronald McNair, Ellison Onizuka, Judith Resnik, Dick Scobee i Michael J. Smith, astronautes estatunidencs.^[51]
• 1 de febrer - Estocolm (Suècia): Alva Myrdal, política i escriptora sueca, Premi Nobel de la Pau de l'any 1982 (n. 1902).^[52]
• 17 de febrer - Ojai, Califòrnia: Jiddu Krishnamurti, filòsof indi (n. 1895).
• 22 de febrer - Guidel, Françaː Jacques Pâris de Bollardière, militar francès i figura de la no-violencia.^[53]
• 28 de febrer – Estocolm (Suècia): Olof Palme, polític suec, Primer Ministre de Suècia.
• 4 de març - Pequín (Xina): Ding Ling, nom de ploma de l'escriptora xinesa Zhiang Bingjih (n. 1904)^[54]
• 6 de març, Santa Fe (Nou Mèxic), EUA: Georgia O'Keeffe, pintora estatunidenca d'art abstracte.^[55]
• 18 de març, Cuernavaca, Mèxicː Tamara de Lempicka, pintora polonesa (n. 1898).^[56]
• 6 d'abril - Santiago de Xile: Raimundo Orsi, futbolista argentí nacionalitzat italià.
• 7 d'abril - Moscou (Rússia): Leonid Kantoróvitx, economista i matemàtic rus, Premi Nobel d'Economia de l'any 1975 (n. 1912).^[57]
• 12 d'abril - Perpinyàː Georgette Clerc, militant comunista i resistent nord-catalana (n. 1912).^[58]
• 14 d'abril - París, França: Simone de Beauvoir, novel·lista, filòsofa existencialista, professora i feminista francesa.(n. 1908)^[59]
• 15 d'abril - París: Jean Genet, escriptor francès (n. 1910).^[59]
• 23 d'abril - Nova York (EUA), Harold Arlen, compositor de cinema nord-americà (n. 1905).^[60]
• 24 d'abril - París: Wallis Simpson, esposa del rei Eduard VIII del Regne Unit, que renuncià a la corona per contraure-hi matrimoni (n. 1896).^[61]
• 12 de maig - Buenos Airesː Alicia Moreau de Justo, metgessa i política argentina, figura del feminisme i el socialisme (n. 1885).^[62]
• 20 de maig - Chester County, Pennsilvaniaː Helen B. Taussig, cardiòloga estatunidenca, fundadora de la cardiologia pediàtrica (n. 1898).^[63]
• 31 de maig - Nova York (EUA): James Rainwater, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1975 (n. 1917).^[64]
• 13 de juny - Nova York, Estats Units: Benny Goodman, clarinetista i director de jazz estatunidenc (n. 1909).^[65]
• 14 de juny - Ginebra (Suïssa): Jorge Luis Borges, escriptor argentí (n. 1899).^[66]
• 16 de juny - Madridː Luisa Sala Armayor, actriu espanyola (n. 1923).^[67]
• 18 de juny - Estocolmː Sonja Johnsson, nedadora sueca que va competir als Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 (n. 1895).^[68]
• 9 de juliol - Madridː María Laffitte, aristòcrata, escriptora i crítica d'art espanyola, defensora dels drets de les dones (n. 1902).^[69]
• 24 de juliol - Poughkeepsie, Nova York (EUA): Fritz Albert Lipmann, químic, bioquímic i metge nord-americà d'origen alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1953 (n. 1899).^[70]
• 3 d'agost - Nairobi, Kenya, Beryl Markham, aviadora britànica, primera dona a creuar sola l'oceà Atlàntic d'est a oest (n. 1902).^[71]
• 31 d'agost:
  • Santiago de Xile (Xile): Jorge Alessandri Rodríguez, enginyer, polític i empresari xilè, President de la República (n. 1896).^[72]
  • Much Hadham (Anglaterra): Henry Moore, artista i escultor britànic (n. 1898)^[73]
• 25 de setembre, Moscou, Rússia: Nikolai Semiónov, físic i químic rus, Premi Nobel de Química de l'any 1956 (n. 1896).
• 5 d'octubre - Chicago (EUA): Hal B. Wallis, productor cinematogràfic estatunidenc.(n. 1899).^[74]
• 16 d'octubre - Brussel·les (Bèlgica): Arthur Grumiaux, violinista belga (n. 1921).^[75]
• 22 d'octubre - Woods Hole, Massachusetts (EUA): Albert Szent-Györgyi, metge nord-americà d'origen hongarès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1937 (n. 1893).
• 23 d'octubre - Saint Louis, Missouri (EUA): Edward Adelbert Doisy, metge i bioquímic niord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1943 (n. 1893).
• 31 d'octubre - Arlington, Virgínia (EUA): Robert S. Mulliken, físic i químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1966 (n. 1896).
• 6 de novembre - Warendorf, Westfaliaː Elisabeth Grümmer, soprano lírica alemanya (n. 1911).^[76]
• 8 de novembre - Moscou, Unió Soviètica: Viatxeslav Mólotov, polític (n. 1890).^[77]
• 30 de novembre - Davenport, Iowa (els EUA): Cary Grant, actor de cinema anglès (n. 1904).^[78]
• 7 de desembre, Mèxic:Concha Méndez, escriptora espanyola de la Generació del 27(n.1898)^[79]
• 29 de desembre:
  • Chelwood Gate, Sussex (Anglaterra): Harold Macmillan, polític anglès, 65è Primer Ministre del Regne Unit (n. 1894).
  • París, França: Andrei Tarkovski, director de cinema soviètic (n. 1932).^[80]

• 14 de febrer: Alina Szeminska, psicòloga i professora d'universitat polonesa.