Antics municipis del pla de Barcelona

El terme municipal de Barcelona és fruit de l'annexió al pas del segle xix al segle xx dels diferents municipis que hi havia antigament al pla de Barcelona.

Els decrets de Nova Planta del segle xviii eliminaren els òrgans de govern autòctons del pla de Barcelona, fonamentats en la representació dels diferents braços ciutadans al Consell de Cent, i foren substituïts per òrgans absolutistes de designació reial. Amb la Constitució de Cadis de 1812 es creen els ajuntaments com a òrgans de representació popular i amb ells els municipis.

En aquella època la ciutat de Barcelona era el que actualment es denomina Ciutat Vella. El seu terme també incloïa Montjuïc, el Poble-sec i la majoria del territori del posterior Eixample, però aquests eren terrenys pràcticament sense edificar. El 1839 una permuta amb el municipi de Santa Maria de Sants incorporà a Barcelona els terrenys propers a la Creu Coberta (actuals barris d'Hostafrancs i la Font de la Guatlla) a canvi d'uns terrenys de la Marina de Port.^[1]

Al llarg dels segles XIX i XX, Barcelona va anar annexionant la resta de municipis del pla de Barcelona. Amb substancials diferències, la configuració d'aquests antics municipis va servir per dissenyar els 10 districtes en què actualment està dividida.

Nom del municipi	Any creació	Annexió a	Any annexió	Actual districte de Barcelona	Observacions
Les Corts de Sarrià	1823^[2] 1836^[2]	Barcelona	1897^[2]	Les Corts	Segregació de Sarrià. També incloïa part del territori de la Nova Esquerra de l'Eixample. No incloïa Pedralbes (a l'antic municipi de Sarrià). Límits amb Sants discutits.^[2]
Gràcia	1850^[3]		1897^[4]	Gràcia	Segregat de Barcelona També incloïa parts de l'Eixample i de Sant Gervasi - Galvany. No incloïa ni el Coll ni Vallcarca i els Penitents (a l'antic municipi d'Horta).^[4]
Horta		Barcelona	1904^[5]	Horta-Guinardó	També incloïa el Coll, i Vallcarca i els Penitents^[5] (ara pertanyen a Gràcia). No incloïa ni el Guinardó, ni el Baix Guinardó, ni Can Baró, ni la Font d'en Fargues (als antics municipis de Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar).
Sant Andreu de Palomar		Barcelona	1897^[6]	Sant Andreu i Nou Barris^[6]	També incloïa part del Guinardó i de la Font d'en Fargues (ara pertanyen a Horta-Guinardó). No incloïa la Sagrera ni Navas (a l'antic municipi de Sant Martí de Provençals). El sector oriental del Bon Pastor i Baró de Viver pertanyien a Santa Coloma de Gramenet.
Sant Gervasi de Cassoles	s. XVIII	Barcelona	1897^[7]	Sarrià - Sant Gervasi	Incloïa Sant Gervasi - Galvany, Sant Gervasi - la Bonanova, el Putget i Farró i el Tibidabo.^[7]
Sant Martí de Provençals		Barcelona	1897^[8]	Sant Martí	També incloïa Can Baró, el Baix Guinardó i la major part del Guinardó (ara pertanyen a Horta-Guinardó).^[8] També incloïa la Sagrera i Navas (ara pertanyen a Sant Andreu). També incloïa la Sagrada Família i la major part del Fort Pienc (ara pertanyen a l'Eixample).
Santa Maria de Sants^[1]		Barcelona	1897^[1]	Sants-Montjuïc	No incloïa ni Montjuïc ni el Poble-sec (al municipi de Barcelona). El 1839, Hostafrancs i la Font de la Guatlla també foren cedits a Barcelona a canvi de parts de la Marina de Port.^[1] La major part de la Zona Franca pertanyia al municipi de l'Hospitalet de Llobregat.
Sarrià		Barcelona	1921^[9]	Sarrià - Sant Gervasi	Incloïa Sarrià i les Tres Torres. També incloïa la major part de Pedralbes (ara pertany a les Corts).^[9] Fins a la seva segregació també incloïa el terme de les Corts de Sarrià. El 1892 incorporà l'antic municipi de Vallvidrera. El 1916 incorporà part de l'antic municipi de Santa Creu d'Olorda.
Vallvidrera	s. XIV	Sarrià	1892^[10]	Sarrià - Sant Gervasi	Incloïa Vallvidrera i les Planes.^[10]

Vegeu també

Referències

Bibliografia

Ramon Grau, Margarida Nadalː La unificació municipal del Pla de Barcelona 1874-1897. Barcelonaː Proa̠-Institut Municipal d'Història, 1997 ISBN 8482565389

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]