1921

Països Catalans

• 15 de febrer, Palma: A la revista mallorquina Baleares es publica el Manifest de l’Ultra, signat per Jorge Luís Borges, Joan Alomar, Fortunio Bonanova i Jacob Sureda, que propugna el corrent estètic avanguardista de l'ultraisme.^[1][2]
• 27 de febrer, Barcelona: l'Orfeó Català programà la primera audició a la península de la Passió segons sant Mateu, de J. S. Bach.^[3]
• 10 de març, Barcelona: Comença la Conferència Internacional de Comunicacions i Trànsit al Saló de Cent, organitzada per la Societat de Nacions.
• 12 de març, Vallvidrera: S'inauguren les Escoles Vil·la Joana, escoles municipals d'educació especial.^[4]
• 20 d'abril, Barcelona: Finalitza la Conferència Internacional de Comunicacions i Trànsit al Saló de Cent, organitzada per la Societat de Nacions.
• 26 de maig, Barcelonaː Constitució de la companyia Gran Metropolitano de Barcelona SA, per iniciar la construcció d'una línia de metro a la ciutat.^[5]
• 21 de juliol, Barcelonaː comencen les obres del Gran Metro de Barcelona.^[5]
• 3 d'agost, Barcelonaː S'inaugura oficialment l'Escola del Mar, a la platja de la Barceloneta.^[6]
• 29 de setembre, Alziraː S'inaugura el Gran Teatre d'Alzira.^[7]
• 4 de novembre, Barcelonaː Sarrià s'agrega a Barcelona; constituirà, juntament amb Sant Gervasi de Cassoles, el districte de Sarrià-Sant Gervasi.^[8]

Resta del món

• 2 de febrer, Clonfin, Comtat de Longford, Irlanda: Un escamot de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) perpetra l'Emboscada de Clonfin, quatre membres de la Divisió Auxiliar de la Royal Irish Constabulary foren morts i 8 ferits.
• 1 d'abril, Santiago de Xile: Adrienne Bolland, pilot de proves francesa, primera dona que travessa els Andes en un avió.^[9]
• 21 de juliol: l'exèrcit rifeny, comandat per Abd el-Krim, infringeix una severa derrota a les forces espanyoles a la batalla d'Annual.
• 23 de juliol, Xangai (Xina): fundació del Partit Comunista Xinès.^[10]
• 25 d'agost, Berlín, República de Weimar: signatura del Tractat de Berlín entre els Estats Units d'Amèrica i Alemanya per posar fi a la Primera Guerra Mundial, complementant els acords del Tractat de Versalles que havien estat rebutjats pel Senat dels Estats Units.
• 18 de setembre: es proclama la República del Rif, un estat efímer (durà fins al maig de 1926) que suposa la independència del Protectorat Espanyol al Marroc.

Premis Nobel

Països Catalans

• 7 de gener - Barcelona, Barcelonès: Felícia Fuster i Viladecans, poeta, pintora i traductora catalana (m. 2012).^[11]
• 13 de gener - Guayaquilː Montserrat Maspons i Bigas, promotora cultural catalana (m. 2016).^[12]
• 25 de gener - Llíria: Juan Vicente Mas Quiles, compositor i director d'orquestra i banda valencià.
• 14 de febrer - Barcelona: Antònia Abante i Vilalta, poetessa catalana.
• 17 de febrer - Barcelonaː Paulina Andreu, pallassa i domadora eqüestre catalana que treballà en el circ.^[13]
• 28 de febrer - Paterna: Antoni Ferrandis Monrabal, actor valencià.
• 30 de març - Reus: Francesc Gras Salas, oftalmòleg català (m. 2022).
• 8 d'abril - València: Josep Cervera i Grifol, escriptor i poeta.
• 15 d'abril - Barcelona: Joan Oncina, tenor català (m. 2009).
• 5 de maig - Barcelona: Paquita Ferràndiz, actriu teatral catalana (m. 1996).^[14]
• 12 de juny - València: Luis García Berlanga, guionista i director de cinema valencià.
• 23 de juny - Madridː Carmelina Sánchez-Cutillas, historiadora, novel·lista i poeta valenciana (m. 2009).^[15]
• 5 de juliol - València: Pere Maria Orts i Bosch, escriptor i filantrop valencià.
• 20 de juliol - Castelló de la Planaː Piedad Ortells Agut, advocada i política valenciana, diputada a Corts (m. 2007).^[16]
• 26 de juliol - Barcelonaː Victòria Pujolar Amat, republicana i activista, primera veu en català de la clandestina Radio Pirenaica (m. 2017).^[17]
• 29 de juliol - Sagunt: Jaume Bru i Vidal, historiador i poeta valencià.
• 30 de juliol - Ribes de Freser, Ripollès: Joan Triadú i Font, pedagog, crític literari i escriptor català.^[18]
• 4 d'agost - Cadaqués, Firmo Ferrer i Casadevall, cronista de Cadaqués.
• 24 d'agost - Montblanc, Maties Palau Ferré, pintor, escultor i ceramista.
• 6 de setembre - Barcelona: Carme Laforet i Díaz, escriptora catalana en castellà (m. 2004).^[19]
• 12 d'octubre - Barcelonaː Pin Crespo, actriu catalana, exiliada a Mèxic després de la Guerra Civil espanyola (m. 1978).^[20]
• 29 de novembre - Alcoiː Carmen Llorca, historiadora i política valenciana (m. 1998).^[21]
• 2 de desembre - València: Lola Gaos, actriu valenciana de teatre, cinema i televisió, de reconegut prestigi internacional (m. 1993).^[22]
• 12 de desembre - Venta de Bañosː Estrella Rivas Franco, dissenyadora de moda catalana (m. 2013).^[23]
• Algemesí:^[24] València^[25] Agustín Alamán Rodrigo, compositor, pianista i director de música.
• València: Olga Poliakoff, ballarina, coreògrafa i professora de ballet valenciana (m. 2006).

Resta del món

• 6 de gener, Sant Petersburgː Marianne Grunberg-Manago, bioquímica francesa d'origen rus, que descobrí al costat de Severo Ochoa l'ARN-polimerasa (m. 2013).^[26]
• 8 de gener, Racalmuto, Regne d'Itàlia: Leonardo Sciascia, escriptor i polític italià.
• 9 de gener, Budapest: Ágnes Keleti, gimnasta artística hongaresa, guanyadora de deu medalles olímpiques.^[27]
• 10 de gener, Saragossa: Pilar Andrés de Pablo, coneguda com Pilarín Andrés, va ser una soprano espanyola (m. 2006).^[28]
• 13 de gener, Guayaquil: Montserrat Maspons i Bigas, promotora cultural catalana (m. 2016).^[29]
• 18 de gener, Fukui (Japó): Yoichiro Nambu, físic estatunidenc d'origen japonès, Premi Nobel de Física de l'any 2008 (m. 2015).
• 19 de gener, Fort Worth, EUA: Patricia Highsmith, escriptora estatunidenca de novel·la negra.^[30]
• 24 de gener, Nova York: Beatrice Mintz, embrióloga nord-americana.^[31]
• 27 de gener, Denison (Iowa): Donna Reed, actriu estatunidenca de gran popularitat a les dècades de 1950 i 1960 (m. 1986).^[32]
• 4 de febrer, Peoria, Illinois, Estats Units: Betty Friedan, escriptora i feminista americana, autora de The Feminine Mystique, obra de referència del moviment feminista (m. 2006).^[33]
• 5 de febrer, Birkenhead, Cheshire (Anglaterra): Marion Eames, novel·lista i productora de ràdio gal·lesa (m. 2007).^[34]
• 8 de febrer, Wallace, Idaho: Lana Turner, una actriu estatunidenca de Hollywood (m. 1995).^[35]
• 12 de febrer, Irlanda: Kathleen McNulty Mauchly Antonelli, matemàtica, programadora de la computadora ENIAC (m. 2006).^[36]
• 13 de febrer,
  • Perpinyà (Pirineus Orientals): Renée Doria, soprano de coloratura francesa.^[37]
  • Montpeller: Jeanne Demessieux, organista, pianista, compositora i pedagoga francesa (m. 1968).^[38]
• 19 de febrer - el Caire: Aida Stucki, violinista i professora suïssa de gran renom internacional (m. 2011).^[39]
• 20 de febrer,
  • Higuera de las Dueñas, Àvila, Espanya: Conrado San Martín, actor espanyol.^[40]
  • Bexhill, Anglaterra: Ruth Gipps, compositora, oboista, pianista, directora d'orquestra i professora de música (m. 1999).^[41]
• 28 de febrer, Paterna, València: Antonio Ferrandis, actor espanyol.^[42]
• 7 de març, El Manteco, Veneçuela: Alejandro Otero, pintor i escultor veneçolà.
• 8 de març, Amarillo, Texas, EUA: Cyd Charisse, actriu de cinema i ballarina estatunidenca.^[43]
• 11 de març, Mar del Plata, Argentina: Ástor Piazzolla, bandoneonista i compositor argentí.(m. 1992)^[44]
• 12 de març, Torí, Regne d'Itàlia: Giovanni Agnelli, empresari italià, patriarca del grup Fiat.
• 21 de març, Villers-Perwin, Bèlgica: Arthur Grumiaux, violinista belga (m. 1986).^[45]
• 25 de març,
  • Wiesbaden, República de Weimar: Simone Signoret, actriu francesa (m. 1985).^[46]
  • Sanremo: Mary Douglas, antropòloga britànica, coneguda pels seus treballs en cultura humana i simbolisme. (m. 2007).^[47]
• 26 de març, Londres: Julie Harris, sastressa anglesa, dedicada al cine i la televisió; obtingué un Oscar al millor vestuari (m. 2015).^[48]
• 2 d'abril, Paterson, Nova Jersey: Natalie Griffin de Blois, arquitecta nord-americana (m. 2013).^[49]
• 8 d'abril, Ancona, Itàlia: Franco Corelli, tenor italià.^[50]
• 9 d'abril, Hampton, Virgíniaː Mary Jackson, matemàtica i enginyera aeroespacial nord-americana (m. 2005).^[51]
• 13 d'abril,
  • Rio de Janeiro: Dona Ivone Lara (en portuguès: Yvonne Lara da Costa), cantant i compositora brasilera (m. 2018).^[52]
  • Scheveningen, La Haia: Hans Heinrich von Thyssen-Bornemisza de Kászon, II baró Thyssen-Bornemisza, va ser un notable industrial i col·leccionista d'art (m. 2002).^[53]
• 14 d'abril, Oakland, Califòrnia, EUA: Thomas Schelling, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 2005 (m. 2016).^[54]
• 16 d'abril, Londres, Anglaterra: Peter Ustinov, actor britànic d'origen rus.
• 25 d'abril:
  • Alcalá de Gurrea, Espanya: Carme Casas Godessart, resistent antifranquista, sindicalista i política catalana activa a Catalunya.^[55]
  • Amsterdam, Països Baixos: Karel Appel, pintor i escultor neerlandès (m. 2006).^[56]
• 26 d'abril, Dallas, EUA: Jimmy Giuffre, músic de jazz estatunidenc.^[57]
• 5 de maig,
  • Mount Vernon, Nova York (EUA): Arthur Leonard Schawlow, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1981 (m. 1999).^[58]
  • Dulwichː Mavis Batey, criptoanalista britànica a Bletchley Park durant la Segona Guerra mundial (m. 2013).^[59]
• 9 de maig, Forchtenberg, Baden-Württemberg: Sophie Scholl, dirigent i activista del moviment de Resistència La Rosa Blanca a l'Alemanya nazi (m. 1943).^[60]
• 11 de maig, Essenː Hildegard Hamm-Brücher, política alemanya, fou ministra d'Estat al Ministeri federal dels Afers estrangers (m. 2016).^[61]
• 20 de maig, Hamburg, República de Weimar: Wolfgang Borchert, escriptor i pacifista alemany (m. 1947).^[62]
• 21 de maig, Moscou, URSS: Andrei Sàkharov, físic nuclear rus, Premi Nobel de la Pau de l'any 1975 (m. 1989).^[63]
• 25 de maig, Bad Kissingen, Baviera (Alemanya): Jack Steinberger, químic i físic estatunidenc d'origen alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1988.^[64]
• 26 de maig, Mannheim (Baden-Württemberg, Alemanya): Inge Borkh, soprano alemanya.^[65]
• 29 de maig, Debrecenː Margit Nagy-Sándor, gimnasta artística hongaresa, medallista olímpica als Jocs de Berlín i de Londres (m. 2001).^[66]
• 31 de maig, Pola, Ístria; actualment Pula, Croàciaː Alida Valli, actriu italiana (m. 2006).^[67]
• 1 de juny, Venècia, Itàliaː Giuliana avaglierrT esoro, química orgànica i inventora, que desenvolupà els teixits ignífugs (m. 2002).^[68]
• 8 de juny, Yogyakarta,(Indonèsia): Suharto, va ser el segon president d'Indonèsia.^[33]
• 14 de juny - Màntua: Uber Gradella, futbolista italià, en la posició de porter.^[69]
• 15 de juny, Pittsburgh, Pennsylvania (EUA): Erroll Garner, pianista i compositor de jazz estatunidenc (m. 1977).^[70]
• 21 de juny,
  • Nova York, EUA: Judy Holliday, actriu nord-americana (m. 1965).^[71]
  • Bemidji, Minnesota, EUA: Jane Russell, actriu estatunidenca.^[72]
• 4 de juliol, Calais, França: Gérard Debreu, economista, Premi Nobel d'Economia de 1983 (m. 2004).^[73]
• 8 de juliol, París,França: Edgar Morin, filòsof francès. Premi Internacional Catalunya 1994.
• 9 de juliol, Viena: Marianne Brandt (cantant)
• 10 de juliol, Brooklineː Eunice Kennedy Shriver, filantropa estatunidenca, fundadora dels Special Olympics (m. 2009).^[74]
• 13 de juliol, Vicenza: Marcella Pobbe, soprano italiana, activa dels anys cinquanta als setanta (m. 2003).^[75]
• 14 de juliol, Todmorden, Yorkshire (Anglaterra): Geoffrey Wilkinson, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1973 (m. 1996).^[76]
• 15 de juliol,
  • Fort Worth, Texas (EUA): Robert Bruce Merrifield, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1984 (m. 2006).^[77]
  • Blyth, Northumberland, Anglaterraː Jean Heywood, actriu anglesa (m. 2019).^[78]
• 16 de juliol, La Rochelle (França): Guy Laroche, dissenyador de moda francès (m. 1989).^[79]
• 17 de juliol,
  • Minot (Dakota del Nord)ː Mary Osborne, guitarrista de jazz, cantant i fabricant de guitarres estatunidenca.^[80]
  • Budapest, Hongria: Hannah Szenes, membre de la resistència anti-nazi durant la Segona Guerra Mundial.
• 19 de juliol, Nova York (EUA): Rosalyn Yalow, física nord-americana, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1977 (m. 2011).^[81]
• 20 de juliol, Londres, Anglaterra: Henri Alleg, periodista i assagista franco-algerià.
• 28 de juliol, Cruces, Cuba: Melba Hernández, advocada i Heroïna de la Revolució Cubana (m. 2014).^[82]
• 2 d'agost, Nova Yorkː Ruth Barcan Marcus, filòsofa i lògica estatunidenca, especialista en lògica modal (m. 2012).^[83]
• 8 d'agost, Inglewood, Califòrniaː Esther Williams, campiona de natació i estrella de cinema de Hollywood als anys 40 i 50 (m. 2013).^[84]
• 10 d'agost,
  • Heerlen, Països Baixosː Agnes Giebel, soprano clàssica alemanya, especialista en la música de Bach (m. 2017).^[85]
  • Belem do Pará, Brasil: Carlos de Oliveira, poeta portuguès.
  • Ion Negoițescu, poeta.
• 13 d'agost, París: Stéphane Just, dirigent trotskista francès.
• 20 d'agost, Bradford, Vermontː Ursula Marvin, geòloga planetària estatunidenca que estudià meteorits i mostres lunars (m. 2018).^[86]
• 21 d'agost, Madridː Gertrudis de la Fuente, doctora en Farmàcia, pionera de la investigació bioquímica (m. 2017).^[87]
• 23 d'agost, Nova York (EUA): Kenneth Arrow, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 1972 (m. 2017).^[88]
• 26 d'agost, Tulsa, Oklahomaː Naomi Parker, obrera nord-americana que va servir de model del cèlebre cartell We Ca Do It! (m. 2018).^[89]
• 28 d'agost, Cochabambaː Lidia Gueiler Tejada, política boliviana, presidenta interina de Bolívia entre 1979 i 1980 (m. 2011).^[90]
• 29 d'agost, Queens, Nova Yorkː Iris Apfel, empresària americana, dissenyadora d'interiors i icona de moda.^[91]
• 9 de setembre, Lwow: Andrzej Dobrowolski, compositor i professor de música.
• 12 de setembre,Lwów (Polònia), actual Lviv (Ucraïna): Stanisław Lem escriptor polonès de ciència-ficció.(m. 2006).^[92]
• 30 de setembre,
  • São Paulo: Sagramor de Scuvero Brandão, locutora de radio i actriu brasilera.
  • Helensburg, Escòciaː Deborah Kerr, actriu britànica, cèlebre en el cinema de Hollywood dels anys 50 (m. 2007).^[93]
• 9 d'octubre, Thomery, Seine-et-Marneː Adrienne Clostre, compositora francesa de música contemporània.^[94]
• 13 d'octubre,
  • Monsummano Terme, Toscana, Itàlia: Yves Montand, actor de cinema i intèrpret de music-hall francès d'origen italià (m. 1991).^[95]
  • Gyula, Hongriaː Edith Farkas, meteoròloga i investigadora antàrtica, líder en el control de l'ozó durant més de 30 anys (m. 1993).^[96]
• 15 d'octubre, Bucarest: Angelica Rozeanu, jugadora romanesa de tennis de taula, de les millors jugadores de la història (m. 2006).^[97]
• 21 d'octubre,
  • Detroitː Jane Briggs Hart, aviadora i candidata a astronauta del projecte dels anys seixanta Mercury 13 (m. 2015).^[98]
  • Northampton, Anglaterra: Malcolm Arnold, compositor angles.
• 22 d'octubre, Seta, Occitània: Georges Brassens, poeta i cantautor anarquista occità.
• 23 d'octubre, París, Françaː Denise Duval, soprano lírica francesa coneguda per les seves interpretacions de Poulenc (m. 2016).^[99]
• 24 d'octubre, Travnik, antiga Iugoslàviaː Sena Jurinac, soprano croatobosniana nacionalitzada austríaca (m. 2011).^[100]
• 1 de novembre, Viena: Ilse Aichinger, escriptora austríaca (m. 2016).^[101]
• 3 de novembre, Ehrenfeld, Pennsilvània (EUA), Charles Bronson, actor de cinema estatunidenc (m. 2003).^[102]
• 4 de novembre, Ray, Dakota del Nordː Mary Sherman Morgan, científica estatunidenca de combustible per a coets del programa espacial.^[103]
• 16 de novembre, Tverː Klavdia Totxónova, atleta russa, especialista en el llançament de disc i pes.
• 2 de desembre, Detroit, Míchiganː Isabella Karle, físicoquímica, cristal·lògrafa i investigadora nord-americana (m. 2017).^[104]
• 4 de desembre, Winnipeg (Canadà): Deanna Durbin, actriu canadenca.^[105]
• 11 de desembre, París, França: Pèire Bèc, poeta i lingüista occità.^[106]
• 20 de desembre, La Plata, Buenos Airesː Aurora Venturini, novel·lista, contista, poeta, traductora i assagista argentina (m. 2015).^[107]
• 26 de desembre, Pechelbronn, Alsàcia, França: Jacqueline Berenstein-Wavre, política socialista de Suïssa.^[108]

Països Catalans

• 9 de març, Barcelona: Enric Lluís Roura i Vilaret, empresari suro-taper originari de Calonge (Empordà) i polític de la Lliga Regionalista.
• 14 de juny, Cervera, la Segarraː Maria Güell i Puig, religiosa fundadora de les Missioneres Filles del Cor de Maria (n. 1848).^[109]
• 5 d'octubre, Vic: Joan Collell i Cuatrecasas, religiós català (n. 1864).
• 1 de desembre, Lo Mont, Gascunya: Armand Jacquey, general i polític nord-català.

Resta del món

• 8 de gener, Petrograd, URSS: Leonid Pozen escultor, itinerant i polític rus
• 8 de febrer, Dmítrov (Rússia): Piotr Kropotkin, anarquista rus, geògraf i zoòleg (n. 1842)^[110]
• 5 de maig, Viena, Imperi Austrohongarès: Alfred Hermann Fried, periodista, Premi Nobel de la Pau de l'any 1911 (n. 1864).

• 12 de maig, Madrid: Emilia Pardo Bazán, escriptora gallega, introductora del naturalisme a Espanya.
• 8 de juny, Vienaː Natalie Bauer-Lechner, prestigiosa violista (n. 1858).^[111]
• 13 de juliol, oceà Atlàntic: Gabriel Lippmann, físic francès, Premi Nobel de Física de 1908 (n. 1845).^[112]
• 21 de juliol, Sofia, Bulgàriaː Vela Blagòeva, pedagoga i escriptora, fundadora del moviment de dones a Bulgària.^[113]
• 27 de juliol, Ribadesella: Menchu Álvarez del Valle, periodista radiofònica espanyola i àvia de la reina Letizia (n. 1928).^[114]
• 3 d'octubre, Manila, Filipinesː María Roësset Mosquera, pintora hispanoportuguesa (n. 1882).^[115]
• 1 de novembre, Madrid: Francisco Pradilla y Ortiz, pintor espanyol.
• 4 de novembre, Tòquio (Japó): Hara Takashi, també anomenat Hara Kei, va ser un periodista i polític japonès que va ser primer ministre de 1918 a 1921 (n. 1856).^[33]
• 7 de novembre, Madridː Julia de Asensi y Laiglesia, escriptora espanyola del Romanticisme, periodista i traductora (n. 1859).^[116]
• 20 de novembre: Estocolm: Christina Nilsson, cantant d'òpera sueca amb veu de soprano.^[117]
• 30 de novembre, Montrouge: Madeleine Brès, primera dona que es doctorà en Medicina a l'estat francès (n. 1842).^[118]
• 12 de desembre, Massachusetts, EUA: Henrietta Swan Leavitt, astrònoma nord-americana (n. 1868).^[119]
• 16 de desembre, Alger (Algèria): Camille Saint-Saëns, compositor francès (n. 1835).^[44]
• 24 de desembre, París: Teresa Wilms Montt, escriptora xilena (n. 1893).^[120]
• Viena: Johann Peter Frank, metge i higienista austríac.