Athena (pel·lícula)

Ambientada en un banlieue francès, la trama tracta del conflicte que esclata en un barri conegut com Athena arran de la brutal matança d'Idir. La història es desenvolupa a través de la difícil situació dels germans del difunt: Karim, Moktar i Abdel. Tots tres, amb arrels algerianes, estan indignats per l'assassinat racista d'Idir, però el conflicte entre ells no triga aparèixer, ja que tenen posicions molt oposades: un és soldat condecorat de l'exèrcit francès, un altre narcotraficant i un altre s'ha convertit en líder de la revolta a la comunitat veïnal.^[1]

A mesura que els disturbis s'intensifiquen i els mitjans de comunicació se'n fan ressò, comença a córrer una altra hipòtesi sobre l'assassinat d'Idir i no es descarta que hagi mort a mans d'un grup de neonazis. Amb tot, el barri desconfia d'aquests rumors, i l'escalada de violència amb la policia sembla no tenir aturador.

• Dali Benssalah com a Abdel^[2]
• Sami Slimane com a Karim^[2]
• Anthony Bajon com a Jérôme^[3]
• Ouassini Embarek com a Moktar^[2]
• Alexis Manenti com a Sébastien^[4]
• Ali Damiche com a Omer^[5]

La pel·lícula és una producció de les empreses Iconoclast i Lyly,^[6] que va ser rodada el 2021 al suburbi de París d'Évry-Courcouronnes.^[7] L'obra combina diàlegs en francès i en àrab.^[6]

La pel·lícula es va estrenar el 2 de setembre de 2022 a la 79a Mostra Internacional de Cinema de Venècia, en la qual va competir pel Lleó d'or,^[8] i posteriorment va estar disponible a Netflix a partir del 23 del mateix mes.^[9] S'ha subtitulat al català.^[10]

Al lloc web de l'agregador de ressenyes Rotten Tomatoes, el 82% de les 50 ressenyes dels crítics són positives, amb una valoració mitjana de 7,90/10. El consens del lloc web diu: «Tot i que possiblement no pot fer justícia als seus temes més profunds, Athena fa una visualització electrificant i contundent en aquest moment».^[11] Metacritic, que utilitza una mitjana ponderada, va assignar a la pel·lícula una puntuació de 72 de 100, basat en 20 crítics, que indica «crítiques generalment favorables».^[12]

David Rooney del The Hollywood Reporter va resumir la pel·lícula com a «tremolant, intensa i explosiva», i va considerar que era «una granada en viu, començant en mode d'encesa total i augmentant la seva intensitat amb una tècnica virtuosa».^[3] Todd McCarthy del Deadline Hollywood va descriure la pel·lícula com «un torrent, una inundació, una cascada de ràbia, fúria i frustració per les realitats de la vida d'un grup particular de famílies franceses» que «t'agafa per la gola i amb prou feines et permet un moment per una alenada d'aire».^[13] David Ehrlich de l'IndieWire va valorar la pel·lícula amb una «C+», considerant que és «només una pel·lícula genial sobre un país que està preparat per incendiar-se», que «hauria estat més esgarrifosa i reeixida si hagués tingut plenament el coratge de [la ira dels desposseïts]».^[4]

Tim Grierson del ScreenDaily va considerar que la pel·lícula «funciona millor com un espectacle d'acció descarat i immersiu que un thriller polític que provoca reflexions».^[14] Peter Bradshaw del The Guardian va valorar la pel·lícula amb 3 de 5 estrelles, considerant que era una pel·lícula destacada per «una obertura sensacional», però també perdent «la seva forma dramàtica» després.^[2]

Lucile Commeaux del France Culture considera que aquesta pel·lícula és «deshonesta i dolenta, en tots els sentits de la paraula», un «gran clip llançat en una plataforma que estetitza les conseqüències d'un suposat error policial», amb una «estructura hiperartificial que gairebé no manté l'interès».^[15] Sandra Onana del Libération, que denuncia un «diluvi de violència estilitzada» i «personatges inexistents», jutja que «Romain Gavras sorprèn l'espectador amb una casualitat política que obliga a la falta de respecte».^[16] Jean-Luc Wachthausen a Le Point es pregunta: «és encara ficció quan es representa una realitat quotidiana tan crua, que s'ha fet familiar per milions de francesos?».^[17] El polític Gilbert Collard, militant del partit d'extrema dret d'Éric Zemmour, va reaccionar tan bon punt es va estrenar el tràiler i va descriure la pel·lícula com el presagi d'una propera «guerra civil».^[18]