Lleó d'Or

El Lleó d'Or, conegut com Leone d'Oro en italià, és un prestigiós premi que es concedeix al Festival Internacional de Cinema de Venècia. Aquest guardó ha estat part integral del festival des de la seva creació i és considerat un dels honors més preeminents de la indústria cinematogràfica mundial.

Lleó d'Or

45° 26′ 23″ N, 12° 19′ 55″ E / 45.4397°N,12.3319°E / 45.4397; 12.3319
Nom en la llengua original	(it) Leone d’Oro
Tipus	premi cinematogràfic
Vigència	1949  -
Localització	Venècia (Itàlia)
Estat	Itàlia
Llengua del terme, de l'obra o del nom	italià
Conferit per	Festival Internacional de Cinema de Venècia
Guanyador	Henri-Georges Clouzot, Per l'obra Manon (1949) André Cayatte, Per l'obra Justícia feta (1950) Akira Kurosawa, Per l'obra Rashōmon (1951) René Clément, Per l'obra Jocs prohibits (1952) Renato Castellani, Per l'obra Romeo and Juliet (en) (1954) Carl Theodor Dreyer, Per l'obra La paraula (1955) Satyajit Ray, Per l'obra Aparajito (1957) Hiroshi Inagaki, Per l'obra Muhōmatsu no isshō (1958) Roberto Rossellini, Per l'obra El general de la Rovere (1959) Mario Monicelli, Per l'obra La gran guerra (1959) André Cayatte, Per l'obra Tomorrow Is My Turn (en) (1960) Alain Resnais, Per l'obra L'Année dernière à Marienbad (1961) Valerio Zurlini, Per l'obra Cronaca familiare (1962) Andrei Tarkovski, Per l'obra Ivànovo detstvo (1962) Francesco Rosi, Per l'obra Le mani sulla città (1963) Michelangelo Antonioni, Per l'obra Il deserto rosso (1964) Luchino Visconti, Per l'obra Sandra (1965) Gillo Pontecorvo, Per l'obra La Battaglia di Algeri (1966) Luis Buñuel, Per l'obra Belle de jour (1967) Alexander Kluge, Per l'obra Die Artisten in der Zirkuskuppel: ratlos (1968) John Cassavetes, Per l'obra Glòria (1980) Louis Malle, Per l'obra Atlantic City (1980) Margarethe von Trotta, Per l'obra Les germanes alemanyes (1981) Wim Wenders, Per l'obra Der Stand der Dinge (1982) Jean-Luc Godard, Per l'obra Prénom Carmen (1983) Krzysztof Zanussi, Per l'obra Rok spokojnego słońca (1984) Agnès Varda, Per l'obra Sense sostre ni llei (1985) Éric Rohmer, Per l'obra Le Rayon vert (1986) Louis Malle, Per l'obra Au revoir les enfants (1987) Ermanno Olmi, Per l'obra La llegenda del Sant Bevedor (1988) Hou Hsiao Hsien, Per l'obra Beiqing chengshi (1989) Tom Stoppard, Per l'obra Rosencrantz and Guildenstern han mort (1990) Nikita Mikhalkov, Per l'obra Urga (1991) Zhang Yimou, Per l'obra The Story of Qiu Ju (1992) Robert Altman, Per l'obra Vides encreuades (1993) Krzysztof Kieślowski, Per l'obra Tres colors: Blau (1993) Milcho Manchevski, Per l'obra Abans de la pluja (1994) Tsai Ming-liang, Per l'obra Vive L'Amour (en) (1994) Trần Anh Hùng, Per l'obra Cyclo (en) (1995) Neil Jordan, Per l'obra Michael Collins (1996) Takeshi Kitano, Per l'obra HANA-BI (1997) Gianni Amelio, Per l'obra The Way We Laughed (en) (1998) Zhang Yimou, Per l'obra Not One Less (en) (1999) Jafar Panahi, Per l'obra Dayereh (2000) Mira Nair, Per l'obra Les noces del monsó (2001) Peter Mullan, Per l'obra The Magdalene Sisters (en) (2002) Andrei Zviàguintsev, Per l'obra El retorn (2003) Mike Leigh, Per l'obra El secret de Vera Drake (2004) Ang Lee, Per l'obra Brokeback Mountain (2005) Jia Zhangke, Per l'obra Still Life (en) (2006) Ang Lee, Per l'obra Lust, Caution (2007) Darren Aronofsky, Per l'obra El lluitador (2008) Samuel Maoz, Per l'obra Lebanon (en) (2009) Sofia Coppola, Per l'obra Somewhere (2010) Aleksandr Sokúrov, Per l'obra Faust (filme, 2011) (oc) (2011) Kim Ki-duk, Per l'obra Pietà (2012) Gianfranco Rosi, Per l'obra Sacro GRA (en) (2013) Roy Andersson, Per l'obra A Pigeon Sat on a Branch Reflecting on Existence (en) (2014) Lorenzo Vigas Castes, Per l'obra Desde allá (2015) Lav Diaz, Per l'obra The Woman Who Left (en) (2016) Guillermo del Toro, Per l'obra The Shape of Water (2017) Alfonso Cuarón, Per l'obra Roma (2018) Iorgos Lànthimos, Per l'obra Poor things (2023)
Lloc web	labiennale.org

La seva història es remunta al 1947, quan va ser conegut com a Gran Premio Internazionale di Venezia fins al 1948, i després com a Leone di San Marco fins al 1953. El premi va rebre el nom actual de Lleó d'Or el 1954. Abans d'aquest període, fins al 1942, un dels premis destacats del festival era la Coppa Mussolini, atorgada a la millor pel·lícula italiana.

El Lleó d'Or ha guiat el reconeixement i l'aplaudiment a algunes de les pel·lícules més influents de la història del cinema. La seva llista de guanyadors inclou noms il·lustres que han deixat una empremta notable en la indústria cinematogràfica mundial.

Al llarg de la història del festival, hi ha hagut algunes edicions en què no s'ha celebrat, ja sigui per raons diverses o per ser no competitives, i els premis no s'han lliurat. A més, durant el període de 1940 a 1942, el festival no es va realitzar a Venècia, i per aquesta raó, els premis no són reconeguts oficialment.

A més del premi principal, també s'atorga el Lleó d'Or a la Carrera, que reconeix la trajectòria i les contribucions destacades d'una figura cinematogràfica a la indústria del cinema. En resum, el Lleó d'Or continua sent una distinció altament estimada i un testimoni de l'excel·lència cinematogràfica en aquest prestigiós festival.

Vegeu també la llista dels guanyadors del Lleó d'Or per la seva carrera.