Aurora Venturini
Aurora Venturini (La Plata, Buenos Aires, Argentina; 20 de desembre de 1921 - 24 de novembre de 2015) va ser una novel·lista, contista, poeta, traductora i assagista argentina.[1][2][3][4]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 desembre 1921 La Plata (Argentina) |
Mort | 24 novembre 2015 (93 anys) La Plata (Argentina) |
Dades personals | |
Formació | Universitat Nacional de La Plata Universitat de París |
Activitat | |
Ocupació | escriptora, docent, traductora |
Gènere | Narració i poesia |
Es va graduar en filosofia i ciències de l'educació a la Universitat Nacional de la Plata. Va ser assessora a l'Institut de Psicologia i Reeducació del Menor, on va conèixer Eva Perón, de qui va ser amiga íntima i amb qui va treballar.[5]
El 1948, va rebre de mans de Jorge Luis Borges el Premi Iniciación, per El solitario.[6][7] Va formar part de les Ediciones del Bosque de la Plata, al costat de María Dhialma Tiberti i uns altres grans escriptors d'aquesta ciutat.
Va estudiar psicologia a la Universitat de París, ciutat en la qual s'autoexilià durant 25 anys després de la Revolució Alliberadora. A París, va viure en companyia de Violette Leduc i va travar amistat amb Jean-Paul Sartre, Simone de Beauvoir, Albert Camus, Eugène Ionesco i Juliette Gréco; a Sicília va freqüentar l'amistat de Salvatore Quasimodo. Va estar casada amb l'historiador Fermín Chávez.[6] Va ser professora de filosofia a l'Escola Normal Antonio Mentruyt de Banfield.[3]
Ha traduït i escrit treballs crítics sobre poetes com Isidore Ducasse, comte de Lautréamont, François Villon i Arthur Rimbaud, traduccions per les quals va rebre la condecoració de la Creu de Ferro atorgada pel govern francès.[8]
Premis i reconeixements
El 1948 va rebre el Premi Iniciación, per El solitario, el seu primer llibre de poemes, de mans de Jorge Luis Borges.[7] L'any 1969 va rebre el Premi Domani i el Premi Pirandello de Oro per Nosotros, los Caserta[9] El 2007, va rebre el Premi Nueva Novela, atorgat per Página/12, pel seu llibre Las Primas.[5][10] Al desembre de 2010, l'edició espanyola d'aquesta obra (Ed. Caballo de Troya) va ser votada com el millor llibre en espanyol editat a Espanya durant 2009, i rebé el II Premi Otras Voces, Otros Ámbitos.[11][3]
Obres
- 1942. Versos al recuerdo
- 1948. El anticuario
- 1948. Adiós desde la muerte
- 1951. El solitario
- 1953. Peregrino del aliento
- 1955. Lamentación mayor
- 1959. El ángel del espejo
- 1959. Laúd
- 1962. La trova
- 1962. Panorama de afuera con gorriones
- 1963. La pica de la Susona; leyenda andaluza
- 1963. François Villon, raíx de iracunida; vida y pasión del juglar de Francia
- 1964. Carta a Zoraida; relatos para las tías viejas
- 1969. Pogrom del cabecita negra
- 1974. Jovita la osa
- 1974. La Plata mon amour
- 1981. Antología personal, 1940-1976
- 1988. Zingarella
- 1991. Las Marías de Los Toldos
- 1992. Nosotros, los Caserta
- 1994. Estos locos bajitos por los senderos de su educación
- 1994. Poesía gauchipolítica federal
- 1997. Hadas, brujas y señoritas
- 1997. 45 poemas paleoperonistas
- 1997. Evita, mester de amor, en col·laboració amb Fermín Chávez.
- 1998. Me moriré en París, con aguacero
- 1999. Lieder
- 2001. Alma y Sebastián
- 2001. Venid amada alma
- 2004. Racconto
- 2005. John W. Cooke
- 2006. Bruna Maura Maura Bruna
- 2008. Las primas
- 2012. El marido de mi madrastra
- 2013. Los rieles
- 2014. Eva. Alfa y Omega
- 2015. Cuentos secretos
- 2020. Las amigas
Referències
Vegeu també
- Las primas (primeres pàgines). Babelia, 26 de juliol de 1921, «La novela que reveló a una autora de 85 años». El País