Batalla del golf de Leyte
La batalla del golf de Leyte va ser una batalla naval de la Campanya de l'Oceà Pacífic que va tenir lloc a prop de les illes filipines de Leyte, Samar i Luzon, del 23 al 26 d'octubre del 1944. És considerada la batalla naval més gran de la Segona Guerra Mundial, amb més de 200.000 persones implicades.[1] Va enfrontar els exèrcits aliats dels EUA i Austràlia contra l'Imperi Japonès. L'operació volia aïllar el Japó dels països que havia ocupat al sud-est asiàtic, fonts vitals de petroli i de recursos industrials.
Segona Guerra Mundial i Guerra del Pacífic  | |
|---|---|
_burning_on_24_October_1944_(80-G-287970).jpg) | |
| Tipus | batalla, batalla naval i air battle (en)  |
| Epònim | Golf de Leyte |
| Data | 23 – 26 octubre 1944 |
| Coordenades | 10° 22′ 12″ N, 125° 21′ 18″ E / 10.37°N,125.355°E |
| Lloc | Golf de Leyte |
Els japonesos tenien una flota menys nombrosa i no van poder vèncer els aliats. Després de la derrota, la majoria dels vaixells supervivents van romandre ancorats a les bases, sense combustible per a la resta de la guerra.[2] La batalla del golf de Leyte és formada, de fet, per quatre enfrontaments diferents: la batalla del mar de Sibuyan, la batalla de l'estret de Surigao, la batalla del cap Engaño i la batalla de Samar.[3] Fou la primera batalla en què els avions japonesos van fer servir atacs kamikaze de manera organitzada.[4]
Antecedents
La campanya del Pacífic del 1943 havia expulsat la Marina Imperial Japonesa d'algunes de les seves bases a les Illes Salomó, cosa que va deixar altres illes aïllades. A més, el 1944 un seguit de desembarcaments amfibis amb el suport de portaavions havien capturat les Illes Mariannes Septentrionals, cosa que va permetre a l'exèrcit aliat de tenir una base des d'on es podien enlairar els bombarders B-29 per atacar les illes japoneses.
Des de la batalla del Mar de les Filipines, amb la destrucció de tres portaavions japonesos i d'uns 600 avions, els aliats tenien superioritat aèria i marítima al Pacífic Central. A continuació, l'almirall Ernest King i altres membres de l'Estat Major es decantaven per blocar les forces nipones entre el Japó i el sud d'Àsia. En canvi, el general Douglas MacArthur proposava envair Filipines per poder atacar directament el Japó.
Els Estats Units van confirmar que les Filipines eren un objectiu estratègic en una reunió entre l'almirall Chester Nimitz, MacArthur i el president Roosevelt, però no es van posar d'acord en l'estratègia i el debat va continuar obert dos mesos.[5] Finalment Nimitz canvià d'opinió i acceptà el pla de MacArthur d'envair l'illa de Leyte. La flota estaria comandada pel vicealmirall Thomas C. Kinkaid.
Conseqüències
El gener, els americans van desembarcar a Luzón, l'illa més gran de les Filipines. Manila, la capital, va ser capturada el 3 de març. La conquesta completa de les Filipines no va acabar fins al juliol però mentrestant els americans ja es van concentrar en el seu següent objectiu, l'illa d'Iwo Jima. La Batalla d'Iwo Jima es va lluitar entre el (19 de febrer i 26 de març) i la importància d'aquesta illa radicava en el fet que des d'allí els avions caces americans podien donar protecció als B-29 que bombardejaven les ciutats japoneses. Però aquesta illa ja es considerava territori japonès i la defensa japonesa va ser especialment dura, provocant un nombre elevadíssim de baixes en els marines americans. La següent illa a ser envaïda va ser Okinawa (1 d'abril-21 de juny), on el nombre de baixes americanes va ser igualment gran. Tot i que encara quedaven moltes bosses de resistència japonesa escampades pel Pacífic i el sud-est asiàtic, l'alt comandament nord-americà ja tenia planejada la invasió del Japó, prevista per al mes de novembre. Però la dura resistència japonesa a Iwo Jima i a Okinawa feien presagiar una campanya molt dura per als americans.