Belén González Peñalba
Belén González Peñalba, també coneguda pel nom de guerra «Carmen», (Beasain, 23 de desembre de 1957 - Sant Sebastià, 16 de novembre de 2017) fou una activista política basca, militant de l'organització armada basca Euskadi Ta Askatasuna (ETA), que participà en representació d'ella a les negociacions amb els governs espanyols de Felipe González el 1989 i amb el de Jose María Aznar el 1999.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 desembre 1957  Beasain (Guipúscoa) |
| Mort | 16 novembre 2017 (59 anys) Sant Sebastià (Guipúscoa) |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer ) |
| Dades personals | |
| Altres noms | Carmen |
| Activitat | |
| Membre de | |
Nascuda el 23 de desembre de 1957 a la localitat de Beasain, començà a militar a ETA des de finals de la dècada de 1970 integrant el comando Madrid i ja a la dècada de 1980 passà a formar part de la direcció de l'organització. Després de fugir a França el 1981, tornà a Madrid el febrer de 1983, quan integrà l'escamot que operà a la capital espanyola amb Juan Manuel Soares Gamboa «Daniel» i José Luis Urrusolo Sistiaga «Langile», i altres membre històrics com Iñaki de Juana Chaos, Inés del Río «Nieves» i Esteban Esteban Nieto «Kroma», entre d'altres.[1]
L'any 1987 formà part, juntament amb el seu company sentimental Eugenio Etxebeste «Antxon» i Iñaki Arakama «Makario», de la primera negociació que l'organització armada mantingué amb el Govern espanyol, aleshores presidit per Felipe González (PSOE).[2] Després de fracassar el procés d'Alger, els etarres foren deportats a la República Dominicana, des d'on fugí l'any 1998.[1]
L'octubre de 1999 fou detinguda per la Policia Nacional francesa a Pau, juntament amb el col·laborador del comando Donosti Cipriano Fernández «Txipri», quan viatjava en un cotxe robat, amb documentació falsa i armats amb pistoles, un mes abans que es donera per acabava la treva d'ETA.[3] El maig d'aquell any, la dirigent participà a Zuric com a interlocutora, juntament amb «Mikel Antza» i Vicente Goikoetxea «Willy», en les negociacions amb el Govern espanyol, aleshores presidit per Jose María Aznar (PP).[1][4]
Després de passar sis anys en presons franceses, fou extraditada a Espanya el 2005 per ser jutjada pel segrest de Diego Prado y Colón de Carvajal,[5] l'assassinat del vicealmirall Fausto Escrigas[6] i l'atemptat amb cotxe-bomba al pas d'una furgoneta de la Guàrdia Civil, comès a la plaça de la República Argentina de Madrid, que causà la mort del vianant estatunidenc Eugene Kent Brown.[7] Cumplí diverses condemnes que sumaven més de 700 anys de presó. Estigué empresonada fins al 2009, quan se li diagnosticà càncer, i se permití cumplir condemna a casa seva sota règim de presó atenuada. Morí el 16 de novembre de 2017 en un centre hospitalari de Sant Sebastià.[1] Deu dies després, l'Esquerra Abertzale li dedicà un acte de comiat a la població de Lazkao, en el què hi participà el coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi; els portaveus de Sortu, Arkaitz Rodriguez i Miren Zabaleta; l'exsecretari general de LAB, Rafael Díez Usabiaga; i l'expres d'ETA, Antton López Ruiz «Kubati».[8]