Partit Popular (Espanya)

El Partit Popular sorgeix de l'evolució d'Alianza Popular, un dels partits d'ideologia conservadora que va sorgir durant el període de la transició democràtica espanyola, dirigit per Manuel Fraga Iribarne^[4] (amb llarga experiència de govern com a ministre franquista). Fou creat el 9 d'octubre de 1976 i que incorporava molts antics governants del règim franquista:

• Reforma Democràtica, liderada per Manuel Fraga Iribarne, ministre d'Informació i Turisme entre 1962 i 1969, i vicepresident del Govern i ministre de la Governació entre 1975 i 1976.
• Unión del Pueblo Español, liderada per Cruz Martínez Esteruelas, ministre de Planificació de Desenvolupament entre 1973 i 1974 i ministre d'Educació i Ciència entre 1974 i 1976.
• Acción Democrática Española, liderada per Federico Silva Muñoz, ministre d'Obres Públiques entre 1965 i 1970.
• Democracia Social, liderada per Licinio de la Fuente y de la Fuente, ministre de Treball entre 1969 i 1975, així com vicepresident del Govern entre 1974 i 1975
• Acción Regional, liderada per Laureà López Rodó, ministre sense cartera entre 1965 i 1967, ministre del Plan de Desarrollo entre 1967 i 1973 i ministre d'Afers exteriors entre 1973 i 1974.
• Unión Social Popular, liderada per Enrique Thomas de Carranza.
• Unión Nacional Española, liderada per Gonzalo Fernández de la Mora, ministre d'Obres Públiques entre 1970 i 1974.
• Altres petits partits de centredreta

A les eleccions generals espanyoles de 1977 va obtenir 16 escons i el 8,2% dels vots. Durant els anys 80, va formar coalició amb el PDP, i rebé el nom de Coalició Popular, i finalment es va refundar en l'actual Partit Popular.

El Partit Popular va sorgir de la refundació d'Alianza Popular feta en el IX COngrés d'Aliança Popular (gener de 1989).^[4] Com a conseqüència de la refundació, el PP va abandonar la Internacional Conservadora, i es va unir a la Internacional Democratacristiana. Això fa que sigui considerat com un partit democratacristià i no conservador.

A partir de les eleccions generals del 1982, en les què es presenta amb el Partit Demòcrata Liberal^[5] esdevé el principal partit de l'oposició, ocupant l'espai de la desapareguda UCD formant la Coalició Popular amb el Partit Demòcrata Liberal i el Partit Liberal, procedents de la UCD, i els partits regionalistes Unió Valenciana, Unión del Pueblo Navarro, Partido Aragonés Regionalista i Centristes de Galícia i guanyant governs autonòmics i municipals.^{[cal citació]} Dirigit per José María Aznar des del X Congrés del partit d'abril de 1990, en les eleccions generals aconseguí 141 escons (34 més que en les de 1989), consolidant-se com a partit d'oposició.^[4] El PP va aconseguir majoria simple a les Corts espanyoles, en les eleccions del 1996, després de derrotar el PSOE. Aznar va aconseguir la presidència del govern amb el suport de CiU i el PNV. En les eleccions del 2000 va tornar a guanyar, aquesta vegada amb majoria absoluta.

Durant bona part d'aquest segon mandat, el govern del PP va aconseguir uns bons resultats econòmics i uns notables èxits en la lluita contra el terrorisme d'ETA, tot i que des de l'oposició se'l va acusar de manca de diàleg amb els altres partits polítics, sobretot amb els nacionalistes bascos (PNV). Aznar també va donar suport als EUA en la Guerra d'Iraq, el 2003.

El PP, ja amb Mariano Rajoy al front, va quedar segon en les eleccions del 2004, perdent així el govern. Aquestes eleccions van tenir lloc només tres dies després de l'atemptat de l'11-M a Madrid perpetrat per activistes de l'organització integrista islàmica Al-Qaeda i que el govern del PP va atribuir en un primer moment a ETA.

Des de l'oposició del govern d'Espanya, el PP sempre ha estat radicalment en contra del Nou Estatut de Catalunya, també en l'actualitat. S'ha oposat enèrgicament a la llei del matrimoni homosexual participant en les manifestacions del Fòrum de la família. A Galícia, Fraga quedà primer en les autonòmiques, però no pogué impedir que un pacte PSG-BNG li tragués el govern.

En la dècada de 2010 s'ha vist esquitxat per nombrosos casos de corrupció, com el cas Bárcenas de sobresous ala dirigents,^[6] el Cas Gürtel,^[7] el Cas Palma Arena,^[8] el Cas Nóos, el cas Fabra,^[9] o l'operació Púnica, amb desenes d'imputats.^[10] El 2016, El Mundo va aconseguir un document PowerPoint que explicava als alcaldes del partit de la Comunitat de Madrid com finançar-se de manera irregular sense que el Tribunal de Comptes (Espanya) poguera assabentar-se. Aquesta pràctica va ser exercida per desenes d'alcaldes i se sap que la primera consulta del document data del 13 de gener de 1999.^[11]

La sentència del cas Gürtel, feta el maig de 2018, va concloure que durant més de dos dècades el partit ha tingut una comptabilitat econòmica fora del circuit econòmic, implicant un mecanisme de finançament irregular,^[12] provocant la moció de censura a Mariano Rajoy, i que fos investit president Pedro Sánchez del Partit Socialista Obrer Espanyol.^[13] Es van convocar primàries per a l'elecció del nou líder del partit^[14] en les que Pablo Casado, considerat hereu d'Aznar va guanyar a Soraya Sáenz de Santamaría, considerada hereva de Rajoy amb el 57% dels vots.^[15]

• President Fundador: és un càrrec que es va crear per a Manuel Fraga Iribarne l'any 1990^[17] i que aquest va ocupar fins a la seva mort el 2012.
• President d'Honor: José María Aznar López
• President: Pablo Casado Blanco
• Secretària General: Teodoro Garcia Egea
  • Vicesecretària d'Organització: Ana Mato Adrover
  • Vicesecretari de Política Autonòmica i Local: Javier Arenas Bocanegra
  • Vicesecretari de Comunicació: Esteban González Pons
• Portaveus
  • Portaveu al Parlament Europeu: Jaime Mayor Oreja
  • Portaveu al Congrés dels Diputats: Rafael Hernando^[18]
  • Portaveu al Senat: Pío García-Escudero
• Coordinadors
  • Coordinador d'Organització: Juan Carles Vera Pro
  • Coordinador d'Economia: Cristóbal Montoro Romero
  • Coordinador de Justícia i Llibertats Públiques: Federico Trillo-Figueroa Martínez-Conde
  • Coordinadora de Participació Social: Ana María Pastor Julián
  • Coordinador de Presidència i Relacions Internacionals: Jorge Moragas Sánchez
  • Coordinador Electoral: José Antonio Bermúdez de Castro
  • Coordinador de Política Autonòmica i Municipal: Juan Manuel Moreno Bonilla
  • Coordinador d'Estudis i Programes: Baudilio Tomé
• Secretaris: Carlos Floriano Corrales, José María Lassalle Ruiz, Juan José Matarí Sáez, Maria Sandra Moneo Díez, Álvaro Nadal Belda, Gonzalo Robles Orozco, Rafael Rodríguez-Ponga
• President del Comitè Electoral Nacional: Miguel Arias Cañete
• President del Comitè de Drets i Garanties: Alfonso Fernando Fernández Mañueco
• President de Nuevas Generaciones: Beatriz Jurat
• Secretari General de Nuevas Generaciones: Javier Daurat
• Secretari General del Partit Popular Europeu (PPE): Antonio López-Istúriz
• Representant del Partit Popular a Amèrica: Miguel Ángel Tascón Prieto (Mèxic)
• Representant del Partit Popular a Europa: Juan Rodríguez-Vila Matons (Bèlgica)
• Secretari d'Actes: Ángel Fernández Díaz

Presidència

Informació actualitzada per un bot. Els canvis manuals es perdran quan s'actualitzi!

Número	Imatge	Nom	Inici del mandat	Fi del mandat
1		Manuel Fraga Iribarne	20-01-1989	01-04-1990
2		José María Aznar López	01-04-1990	02-10-2004
3		Mariano Rajoy Brey	02-10-2004	21-07-2018
4		Pablo Casado Blanco	21-07-2018	02-04-2022
5		Alberto Núñez Feijóo	02-04-2022

Secretaria general

Informació actualitzada per un bot. Els canvis manuals es perdran quan s'actualitzi!

Número	Imatge	Nom	Inici del mandat	Fi del mandat
1		Francisco Álvarez-Cascos Fernández	20-01-1989	30-01-1999
2		Javier Arenas Bocanegra	30-01-1999	04-09-2003
3		Mariano Rajoy Brey	04-09-2003	02-10-2004
4		Ángel Acebes Paniagua	02-10-2004	21-06-2008
5		María Dolores de Cospedal García	21-06-2008	21-07-2018
6		Teodoro García Egea	26-07-2018	22-02-2022
7		Cuca Gamarra	02-04-2022

El Partit Popular té presència en totes les comunitats autònomes d'Espanya, a més de les dues ciutats autònomes. Després de les eleccions autonòmiques espanyoles de 2015 el partit popular governa en cinc de les disset autonomies i en les dues ciutats autònomes. En el període anterior (2011-2015) governava en onze autonomies i les dues ciutats.

• Partit Popular d'Andalusia: Juan Manuel Moreno Bonilla.
• Partit Popular d'Aragó: Luis María Beamonte.
• Partit Popular d'Astúries: Mercedes Fernández González.
• Partit Popular de les Illes Balears: Biel Company.
• Partit Popular de Cantàbria: María José Sáenz de Buruaga.
• Partit Popular de Canàries: Asier Antona Gómez.
• Partit Popular de Castella i Lleó: Alfonso Fernández Mañueco
• Partit Popular de Castella-la Manxa: Francisco Núñez.
• Partit Popular de Catalunya: Alejandro Fernández
• Partit Popular de la Comunitat Valenciana: Isabel Bonig.
• Partit Popular d'Extremadura: José Antonio Monago Terraza.
• Partit Popular de Galícia: Alberto Núñez Feijoo, (President de Galícia).
• Partit Popular de la Comunitat de Madrid: Pio García Escudero.
• Partit Popular de la Regió de Múrcia: Fernando López Miras
• Partit Popular de Navarra: Ana Beltrán Villalba.
• Partit Popular de la Rioja: José Ignacio Ceniceros.
• Partit Popular del País Basc: Amaya Feznandez
• Partit Popular de Ceuta: Juan Jesús Vivas Lara (Alcalde-President de Ceuta).
• Partit Popular de Melilla: Juan José Imbroda Ortiz

La branca juvenil del Partit Popular, a tot Espanya, es diu Nuevas Generaciones (Noves Generacions)

La secció del País Valencià del Partit, coneguda com a Partit Popular de la Comunitat Valenciana, està dirigida actualment per Isabel Bonig Trigueros. És la segona secció més forta del partit a tot Espanya, tant pel nombre de sufragis, com de membres electes al Congrés dels Diputats, a les Corts Valencianes i als Ajuntaments i Diputacions Provincials.

Des de 1995 governa a la Generalitat Valenciana i les capitals de les tres províncies, totes elles amb majoria absoluta. Va recolzar-se del partit Unió Valenciana per obtenir el govern de la ciutat de València a 1991 i el de la Comunitat el 1995 i després ha ocupat l'espai polític d'aquesta formació. A banda del president són figures rellevants de la dreta valenciana Eduardo Zaplana, Rita Barberà, Carlos Fabra i Luis Díaz Alperi.^[19]

El partit popular, al País Valencià, ha estat acusat de facilitar la destrucció del territori facilitant la requalificació de terrenys agraris convertint-los en urbans. Exemple d'açò seria Marina d'Or a Orpesa, o la investigació que la comissió europea va portar a terme l'any 2008 sobre la LRAU i la LEV, aprovades pel Partit Popular.^[20] L'any 2007 va impulsar el tancament de repetidors de TV3 al País Valencià, al·legant que emetien de forma alegal, utilitzant freqüències sense assignar propietat del Govern d'Espanya.^[21]

En els últims temps hem sentit com alguns dels seus membres negaven la unitat de la llengua catalana, com és el cas d'Esteban González Pons, que a un debat televisiu que va tenir lloc a TVE, va dir: "Es un placer decir a ERC en un debate preelectoral que el valenciano y el catalán no son lo mismo; y mientras el PP represente al pueblo valenciano, no impondrán su lengua en la Comunitat Valenciana", contestant als representants d'ERC i CiU.

Destaca també la subvenció que reben les escoles privades enfront de l'abandonament de l'ensenyament públic, sobretot a les ciutats de València i Alacant,^[22] la construcció d'Hospitals privats com els d'Alzira i Torrevella, en compte de potenciar altres de públics com el de Sant Joan^[23] és una altra característica, aquesta de política sanitària. Per últim destaca la promoció d'esports com la vela amb esdeveniments com la Copa Amèrica de vela^[24] o la Volvo Ocean Race.^[25][26] Altre èxit de la política popular de portar esdeveniments de fama mundial al País Valencià va ser el Gran Premi d'Europa de Fórmula 1, que es va portar a terme per primera vegada a València l'any 2008.^[27]

La secció catalana del Partit, tot i que sense cap mena d'autonomia, coneguda com a Partit Popular de Catalunya, està dirigida, des de novembre de 2018, per Alejandro Fernández Álvarez, vuitè president de la formació política.

El Partit Popular de Catalunya ha donat a vegades suport a CiU en el passat per tal que el seu candidat fos investit president i formés govern al Principat (quan la federació nacionalista no havia obtingut majoria absoluta), si bé sempre sense incorporar-se pròpiament al govern. Ha estat així fins al 2003, quan aquesta combinació no tenia majoria i en canvi es formà un govern tripartit d'esquerres.

El pacte subscrit entre el PSIB-PSOE, Bloc per Mallorca, UM, PSM-eV i Eivissa pel Canvi després de les eleccions de 2007 va deixar el PP fora de totes les principals institucions illenques (Govern Balear, Consell de Mallorca, Consell de Menorca, Consell d'Eivissa, Consell de Formentera i Cort (Ajuntament de Palma), provocant la partida del seu president Jaume Matas, que deixà la política i se n'anà al sector privat dels Estats Units. Rosa Estaràs Ferragut fou nomenada coordinadora i l'11 de setembre de 2009 anuncià la seva dimissió a causa de "problemes de salut"^[28] i el nou president passà a ser José Ramón Bauzà, vicepresident del partit fins aleshores, i batle de Marratxí.^[29]