Berta Alves de Sousa
Berta Alves de Sousa (Liège, Bèlgica, 8 d'abril de 1906 - Porto, 1 d'agost de 1997) fou una pianista i compositora portuguesa i una de les primeres dones a dirigir una orquestra a Portugal.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 abril 1906  Lieja (Bèlgica) |
| Mort | 1r agost 1997 (91 anys) Porto (Portugal) |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatori de Música de Porto |
| Activitat | |
| Ocupació | compositora, directora d'orquestra, pianista |
| Ocupador | Conservatori de Música de Porto (1946–valor desconegut) |
| Professors | Wilhelm Backhaus, Theodor Szántó, José Viana da Motta, Clemens Krauss, Pedro de Freitas Branco i Edgar Willems |
| Instrument | Piano |
Biografia
Berta Cândida Alves de Sousa va néixer a Liège, Bèlgica, i va créixer a Portugal en la ciutat de Porto. Venia d'una família culta, la qual cosa li va permetre contactar amb escriptors, músics i pintors eminents.[1][2] La seva germana fou la violinista Leonor Alves de Sousa,[3] coneguda també com a Leonor de Sousa Prado,[4] una bona intèrpret que va rebre classes puntuals del violinista, compositor i director d'orquestra barceloní Joan Manén.
Va estudiar música amb Moreira de Sá, Luís Costa, Lucien Lambert i Claudio Carneyro en el Conservatori de Música de Porto. Va continuar els seus estudis a París i va rebre classes de piano de Wilhelm Backhaus i Theodor Szántó i de composició de George Mingot. També va estudiar composició en Lisboa amb José Viana da Motta i direcció d'orquestra amb Clemens Krauss a Berlín i amb Pedro de Freitas Branco a Lisboa.[5][1]
Després de concloure els seus estudis, Alves de Sousa va començar a treballar en el Conservatori de Música de Porto en 1946, com a professora de música de cambra (més tard ella va ser nomenada presidenta de la institució) i va actuar com a pianista, acompanyant i organitzadora de concerts.[1] Destaquen les presentacions que va fer amb Guilhermina Suggia, François Broos i Rui de Lacerda. El 1950 va dirigir l'Orquestra Simfònica de Porto esdevenint una de les primeres dones a conduir orquestres a Portugal. Va dirigir també l'Orquestra de Música Lleugera de la Ràdio Nacional portuguesa.[2][6][7][8][9]
També va treballar com a crítica musical al diari O Primeiro de Janeiro, de Porto.[10]
Al llarg de la seva carrera va treballar amb Fernando Lopes-Graçia, Bernardo Moreira de Sá i Maria Clementina Pires de Lima.[11]
Alves de Sousa va morir a Porto el 1997. El seu fons documental es conserva al Conservatori de Música de Porto.[12][1][13]
Premis i homenatges
- 1989 - Medalla del Mèrit de la Ciutat de Porto[15]
El seu nom consta en la toponímia de la ciutat de Porto.[16][17]
Obra
Alves de Sousa va compondre música de cambra, música coral religiosa i obres simfòniques. Va experimentar també amb la Simetria Sonora, un mètode desenvolupat pel compositor Fernando Corrêa d'Olivera. El seu treball segueix una línia impressionista, tot emprant diverses vegades la politonalitat.[1][2][10]
Entre les seves obres es troben:[2][10]
- Alfabeto em música [18]
- Teixeira de Pascoaes
- Há no Meu Peito uma Porta, canto e piano
- Canção Marinha
- Três Prelúdios [19]
- Tremor de terra
- Canção de Embalar com versos de Pinto Machado[20]
- Berceuse, Dança exótica
- Scherzo-marcha – música de cambra
- Avé Maria
- Poema Sinfónico “Vasco da Gama”
- São João de Landim – cor
En algunes de les obres va buscar la seva inspiració en la cultura popular i al folklore portuguès:
- Rosa d’Alexandria
- Variações sobre um cantar do povo
- Variações sobre uma cantiga alentejana
Discografia
Els enregistraments seleccionats inclouen:
- Compositors de Porto del Segle XX, Cant i Piano
- Numérica 1999, Sofia Lourenço, Compositors Portuguesos Contemporanis[21]
