Berlín

Després de formar part de la marca de Brandenburg, Berlín fou la capital del Reich i de Prússia, a més de ser una província prussiana, fins al 1945, i avui és una de les tres "ciutats estat" entre els 16 länder alemanys, juntament amb Hamburg i Bremen. Després de la reunificació alemanya, diversos entusiastes han llançat el projecte per retornar-li oficialment el nom de Prússia a la regió formada pels estats de Berlín i Brandenburg. En un referèndum realitzat el 1996, la majoria dels habitants de Brandenburg i Berlín est es van pronunciar en contra de la fusió dels dos estats, mentre que els de Berlín oest ho van fer a favor.^[14]

Perquè Berlín es tornés a convertir de dret en la capital d'Alemanya, va caldre realitzar una votació en el Bundestag el juny de 1991, en què es va decidir transferir les institucions de Bonn a Berlín. La transferència del govern federal i de la cancelleria va tenir lloc el 1999. El parlament de la ciutat i de l'estat (de Berlín) s'anomena Abgeordnetenhaus. Berlín és governada per un Regierender Bürgermeister, que és alcalde de la ciutat i cap del Bundesland al mateix temps. Actualment, aquest càrrec l'ocupa Michael Müller (SPD).

Des de l'1 de gener del 2001, Berlín se subdivideix en 12 districtes anomenats Bezirke, provinents de la reorganització dels 23 districtes precedents.

Berlín es va fundar a l'inici del segle xiii per Joan I de Brandenburg; és, doncs, bastant antiga, però no queda gaire cosa d'aquelles velles comunitats. Al contrari, avui dia Berlín fa la impressió d'una gran discontinuïtat, que reflecteix visiblement les moltes convulsions de la història alemanya del segle xx.

La primera evidència d'un assentament a l'àrea central de Berlín és una biga de fusta datada aproximadament de 1192.^[15] La primera menció escrita de pobles a l'àrea de l'actual ciutat és de finals del segle xii. El lloc de Spandau és el primer esmentat el 1197, i Köpenick el 1209; tanmateix, aquestes àrees no s'integraren a Berlín fins a 1920.^[16] Per trobar esmentada la part central de Berlín, s'ha de retrocedir a dues ciutats. Cölln en el Fischerinsel s'esmenta per primera vegada en un document de 1237, i a Berlín, a l'altre costat del Spree, en el que s'anomena ara el Nikolaiviertel, s'hi fa referència en un document de 1244.^[15] Des del començament, les dues ciutats formaven una unitat econòmica i social. El 1307, les dues ciutats s'unien políticament.

El 1435, Frederic I es convertia en l'elector de Brandenburg, que governava fins al 1440.^[17] El seu successor, Frederic II, establia Berlín com a capital del marcgraviat, i els subsegüents membres de la família Hohenzollern governaren fins a 1918 a Berlín, primer com a electors de Brandenburg, després com a reis de Prússia, i finalment com a emperadors alemanys. El 1448, els ciutadans es rebel·laren en el que es va conèixer com la "Indignació de Berlín" contra la construcció d'un palau reial nou per l'elector Frederic II. La protesta no reeixí, tanmateix, i la ciutadania perdia molts dels seus privilegis polítics i econòmics. El 1451, Berlín es convertia en la residència reial dels electors de Brandenburg, i Berlín havia de deixar el seu estatus com a ciutat hanseàtica lliure. El 1539, els electors i la ciutat oficialment esdevenien luterans.^[18]

Segles XVII a XVIII

La Guerra dels Trenta anys entre 1618 i 1648 va tenir com a conseqüència la devastació de Berlín. Un terç de les cases quedaren destruïdes i la ciutat perdia la meitat de la població.^[19] Frederic Guillem I, conegut com el "Gran Elector", que havia succeït el seu pare Jordi Guillem com a governant el 1640, iniciava una política d'immigració que promovia la tolerància religiosa. Amb l'edicte de Potsdam el 1685, Frederic Guillem I oferia asil als hugonots francesos. Més de 15.000 hugonots anaren cap a Brandenburg, 6.000 dels quals s'instal·laren a Berlín. Cap al 1700, aproximadament, un vint per cent dels residents de Berlín eren francesos, i la seva influència cultural a la ciutat era immensa. Molts altres immigrants provenien de Bohèmia, Polònia, i Salzburg.

Amb la coronació de Frederic I el 1701 com a rei (a Königsberg), Berlín es convertia en la capital del Regne de Prússia. El 1740 Frederic II, conegut com a Frederic el Gran (1740-1786) arriba al poder. Berlín es convertia, sota el seu regnat, en un centre de la Il·lustració. Després de la victòria de França a la Guerra de la Quarta coalició, Napoleó Bonaparte es dirigia a Berlín el 1806, però concedia l'autogovern a la ciutat. El 1815, la ciutat formava part de la nova província de Brandenburg.

La Revolució Industrial transformava Berlín durant el segle xix; l'economia de la ciutat i la població s'expandiren extraordinàriament, i es convertia en el principal centre ferroviari i econòmic d'Alemanya. Els suburbis aviat es desenvoluparen i augmentaren l'àrea i la població de Berlín.

Després d'haver estat la residència dels reis de Prússia, Berlín va esdevenir gran al segle xix, sobretot quan el 1871 fou proclamada capital de l'Imperi germànic. Va mantenir l'estatus de capital també durant la República de Weimar i sota el règim nazi, raó per la qual fou un dels objectius principals dels atacs aeris aliats durant la Segona Guerra Mundial.

Després de la separació de la ciutat en dues meitats a la fi de la guerra, la part oriental de Berlín va esdevenir la capital de la República Democràtica Alemanya (RDA), mentre que la capital de la República Federal Alemanya es va traslladar a Bonn. Durant la guerra freda, el Berlín oest fou una illa d'Occident enllà del "teló d'acer". La confrontació entre els dos blocs va fer visible la separació de la ciutat, primer quan el 1948 es va haver d'abastir Berlín oest mitjançant un pont aeri, i més endavant el 14 d'agost de 1961, quan el govern de l'Alemanya oriental va alçar el mur de Berlín. A conseqüència de la caiguda del mur el 1989 i amb la reunificació de les dues Alemanyes, Berlín ha tornat a ser la capital de l'Alemanya unida.

La Fernsehturm (torre de TV) a l'Alexanderplatz, a Mitte, és la segona estructura més alta en la Unió Europea amb 368 m. Construïda el 1969, és visible des de la majoria dels districtes centrals de Berlín. La ciutat es pot veure des d'un mirador situat als 204 m. Comença aquí la Karl-Marx-Allee cap a l'est, una avinguda coberta d'edificis residencials monumentals, dissenyats en l'estil del classicisme socialista de l'era de Stalin. Adjacent a aquesta àrea hi ha el Rotes Rathaus (ajuntament), amb la seva arquitectura de maó vermell distintiva. Al davant, hi ha una font de Neptú, que presenta una escena mitològica.

L'East Side Gallery és una exhibició a l'aire lliure d'art pintat directament en les últimes porcions existents del mur de Berlín. És l'evidència restant més gran de la divisió històrica de la ciutat. Ha sofert últimament una restauració.

La porta de Brandenburg és una fita icònica de Berlín i Alemanya. També apareix a les monedes de l'euro alemany (10, 20, i 50 cèntims). L'edifici de Reichstag és la seu tradicional del Parlament alemany, renovat durant els anys 1950 dels greus danys de la Segona Guerra Mundial. L'edifici fou remodelat una altra vegada per l'arquitecte britànic Norman Foster durant els anys 1990 i presenta una cúpula de vidre sobre l'àrea de sessió, que permet l'accés públic lliure a les diligències parlamentàries i vistes magnífiques de la ciutat.

Fan frontera amb el Gendarmenmarkt una plaça neoclàssica berlinesa, el nom de la qual es remunta a l'ocupació napoleònica de la ciutat, dues catedrals similarment dissenyades, la catedral francesa amb la seva plataforma d'observació i la catedral alemanya. El Konzerthaus (auditori), casa de l'orquestra simfònica de Berlín, s'aixeca entre les dues catedrals.

El Berliner Dom, una catedral protestant i la tercera església en aquest lloc, és localitzat a l'illa dels Museus prop del Berliner Stadtschloss i adjacent al Lustgarten. Una gran cripta alberga les restes d'alguns personatges de la família reial prussiana. Com molts altres edificis, patia importants danys durant la Segona Guerra Mundial. La catedral de Sant Hedwig és la catedral catòlica romana de Berlín.

L'Unter den Linden és un gran avinguda de til·lers a l'est occidental de la porta de Brandenburg fins al lloc de l'anterior Berliner Stadtschloss, i abans era el passeig dels primers ministres de Berlín. Molts edificis clàssics omplen el carrer i part de Humboldt University s'hi localitza. Friedrichstraße era el carrer llegendari de Berlín durant el feliços anys vint. Combina tradicions del segle xx amb l'arquitectura moderna del Berlín d'avui.

La Potsdamer Platz és un barri sencer construït de zero després de 1995, després que la caiguda el mur.^[20] A l'oest de Potsdamer Platz hi ha el Kulturforum, que allotja el Gemäldegalerie, i és flanquejat pel Neue Nationalgalerie i la Filharmònica. El monument commemoratiu als jueus assassinats d'Europa, en commemoració de l'Holocaust, se situa al nord.^[21]

L'àrea al voltant de Hackescher Markt és el lloc de la cultura de la moda, amb incomptables botigues de roba, clubs, bars i galeries. També inclou la Hackesche Höfe, una conglomeració d'edificis al voltant d'uns quants patis, reconstruït al voltant de 1996. Oranienburger Straße i la nova sinagoga pròxima eren el centre de cultura jueva abans de 1933, i torna a ser-ho avui.

Tot i que Berlín té un bon nombre d'edificis notables dels segles precedents, la ciutat d'avui dia està fortament caracteritzada pel paper clau que ha tingut en la història alemanya del segle xx. D'una banda, qualsevol govern que ha tingut la seu a Berlín: l'Imperi germànic del 1871, la República de Weimar, l'Alemanya nazi, la RDA i ara l'Alemanya unida, hi ha portat a terme ambiciosos programes urbanístics, cadascun amb el seu caràcter distintiu. D'altra banda, Berlín ha estat devastada pels bombardejos de la Segona Guerra Mundial, i molts dels edificis que van quedar drets foren enderrocats als anys 50 i 60, tant a l'est com a l'oest, per fer lloc als nous programes arquitectònics. Si bé no ha quedat gran cosa del mur de Berlín, és possible dir en quina part de la ciutat es troba només observant l'arquitectura dels edificis.

Berlín oest

• Kurfürstendamm, amb la Kaiser-Wilhelm-Gedächtniskirche. L'església fou bombardejada durant la Segona Guerra mundial i se n'han preservat les ruïnes en memòria de la guerra.
• Tiergarten (el parc més gran de Berlín), els boscos de Tegel i Grunewald.
• Kreuzberg, el "petit Istanbul".
• Rathaus Schöneberg i Kennedy Platz.
• Schloß Charlottenburg i Ägyptisches Museum, palau de Charlottenburg i Museu Egipci.

Mitte (centre històric i modern)

• Reichstag, l'antiga i actual seu del Parlament alemany, renovada per sir Norman Foster.
• La porta de Brandenburg.
• La Pariser Platz, a tocar de la porta de Brandenburg. Reconstruïda el 1993.
• Straße des 17 Juni (el carrer del 17 de juny).
• Monument a l'Holocaust, al costat de la porta de Brandenburg.
• La gran avinguda Unter den Linden, amb l'Òpera estatal i la Universitat Humboldt.
• Scheunenviertel, originàriament els suburbis de Berlín, són avui un lloc de cultura alternativa, amb nombrosos clubs nocturns, bars i galeries d'art. En aquest barri es troba la nova sinagoga, a Oranienburger Straße (construïda originalment als anys 1860 en estil morisc i amb una gran cúpula daurada, i reconstruïda el 1993), i el Hackesche Höfe, un conglomerat d'edificis construïts al voltant de diversos solars, reconstruïts després de 1996.
• Checkpoint Charlie, les restes d'un dels controls en el mur de Berlín amb un museu annex.
• Potsdamer Platz, un barri sencer construït del no-res després del 1995.
• Gendarmenmarkt, amb les esglésies francesa i alemanya i el teatre Schaubühne.
• Rotes Rathaus, l'Ajuntament.
• La catedral de Santa Eduvigis (St.-Hedwigs-Kathedrale).
• Berliner Dom, la catedral de Berlín.
• Nikolaiviertel, amb la Nikolaikirche.
• Alexanderplatz, amb la torre de la televisió.
• L'església de Sant Miquel de Berlín.

Est (antic centre de la RDA i zona emergent i de moda)

• El barri de Berlin-Friedrichshain és, junt amb el de Berlin-Neukölln, el més actiu del moment. Centre artístic, al voltant de la Boxhagener Platz, es desenvolupa una vida dinàmica i jove que atreu cada cop més visitants.
• El barri de Lichtenberg, més cap a l'est, continua sent centre d'edificis prefabricats i satèl·lit urbanístic.

Museus

• Illa dels museus, una illeta sobre el riu Spree, al centre de Berlín, seu de nombrosos museus: Altes Museum, Neues Museum (que inclou el Museu Egipci de Berlín), Alte Nationalgalerie, Pergamonmuseum (Museu de Pèrgam) i Museu Bode.
• Museu Alemany de Tecnologia.
• Neue Nationalgalerie (Nova Galeria Nacional), un dels darrers edificis de Ludwig Mies van der Rohe.
• Museu Jueu.
• Museu Alemany d'Història.
• Museu Germanorús.
• Museu Etnològic de Berlín.
• Gemäldegalerie (Pinacoteca de Berlín).

Teatres

• Schaubühne
• Volksbühne
• Deutsches Theater
• Berliner Ensemble
• Friedrichstadt-Palast

Òperes

• Deutsche Oper (l'Òpera alemanya).
• Staatsoper Unter den Linden (l'Òpera estatal).
• Komische Oper (l'Òpera còmica).

Aeroports

• Aeroport de Schönefeld.
• Aeroport de Tegel.
• Aeroport de Tempelhof, deixà d'operar l'octubre de 2008.

Universitats

A Berlín estudien, en 17 universitats, gairebé 150.000 estudiants:

• Freie Universität Berlin (FU)
• Humboldt-Universität zu Berlin (HU)
• Technische Universität Berlin (TU)
• Charité Berlin (facultat de medicina gestionada actualment per la FU i la HU)
• Fachhochschule für Technik und Wirtschaft (FHTW)
• Fachhochschule für Wirtschaft (FHW)
• Fachhochschule für Verwaltung und Rechtspflege
• Universität der Künste Berlin (UdK, abans: Hochschule der Künste - HdK)
• Hochschule für Musik "Hanns Eisler" (HfM)
• Hochschule für Schauspielkunst "Ernst Busch"
• Kunsthochschule Berlin-Weißensee Hochschule für Gestaltung (KHB)
• Beuth Hochschule für Technik Berlin
• Alice-Salomon Fachhochschule für Sozialarbeit und Sozialpädagogik (ASFH)
• Katholische Hochschule für Sozialwesen Berlin (KHSB)
• Evangelische Fachhochschule Berlin (EFB)
• Touro College Berlin
• Berufsakademie Berlin

Berlín té un clima temperat, segons el sistema de classificació de clima Köppen. Els estius són calorosos amb temperatures altes, de mitjana 22-25 °C (mig 70) i les baixes de 12-14 °C. Els hiverns són freds amb temperatures altes de mitjana de 4 °C i les baixes de 2 a 0 °C. La primavera i la tardor són generalment suaus. La zona edificada de Berlín crea un microclima, amb calor emmagatzemada pels edificis de la ciutat. Les temperatures poden ser 4 °C més altes a la ciutat que en les àrees circumdants.^[22]

Les precipitacions anuals són de 571 mm, amb precipitacions moderades durant l'any. De desembre a març sol nevar, tot i que la neu sol desfer-se ràpidament.^[23]

Berlín compta amb una gran varietat d'espais on predomina la natura, especialment boscos i llacs. El roure, el pi, el bedoll i l'alzina hi creixen de manera natural i conformen bona part de la seva superfície forestal. Pel que fa a la fauna, hi predominen ocells com la cornella emmantellada, el colom domèstic, el colom tudó, la garsa, l'estornell vulgar i el pardal, així com el bernat pescaire, l'ànec collverd i el cigne mut a les zones lacustres. Els mamífers salvatges més comuns són el conill, la rata comuna i la rata negra, el ratolí comú, l'esquirol vermell i la guineu; a les zones de bosc espès s'hi pot veure el cabirol. Pel que fa als rèptils, destaca la presència de tortugues introduïdes als estanys i llacs i que han aconseguit sobreviure-hi malgrat el clima relativament fred de Berlín; les més comunes formen part de l'espècie Trachemys scripta.

Una desena part de la població de Berlín la conformen ciutadans d'altres països. Molts d'aquests immigrants van arribar com a treballadors temporals, encara que finalment es van establir en la ciutat. El grup més important d'aquests treballadors és el dels turcs, seguits pels italians, polonesos, russos i altres subgrups procedents dels estats de Iugoslàvia i diverses nacions d'Àfrica i Àsia.

La població de Berlín ha crescut ràpidament des del final de la Segona Guerra Mundial, quan havia caigut a només 2.300.000. Avui dia Berlín consta de 3.400.000 habitants. Els factors que van contribuir al creixement de la població s'hi troben la tornada dels residents evacuats durant la guerra, un flux d'alemanys de l'est a Berlín Oest i un gran nombre de gent que va arribar com a immigrant. Des de la reunificació alemanya, centenars de milers de nouvinguts han arribat a la ciutat.

Aproximadament el 59% de la població de Berlín no professa una religió. A l'Església evangèlica pertanyen prop de 19,8% de la població,^[27] a l'Església catòlica un 9,4%^[28] i a altres confessions cristianes un 3%. Altres religions són practicades per xicotets segments de la població, principalment l'islam, amb un 8,8% de població.

La capital d'Alemanya ha sigut durant anys sinònim de cultura, disseny i les startups. Berlin s'està especialitzant en àrees com el comerç electrònic, nous mitjans digitals i jocs en les xarxes socials.^[29]

En 2006, el PIB nominal de Berlín experimentava una taxa de creixement de l'1,5% (2,7% a Alemanya). En 2013 el PIB de Berlín era de 102.9 mil milions d'euros,^[1] o 31.000 euros per habitant. En setembre de 2008 la taxa de desocupació era del 13%, superior a la mitjana alemanya (8,4% en setembre de 2007), així com al de la UE (6,7% en agost de 2007).^[30][31]

De les trenta empreses que conformen l'índex alemany, DAX, Siemens AG i Deutsche Bahn tenen la seua seu a Berlín. Entre els 20 majors patrons a Berlín estan l'empresa ferroviària Deutsche Bahn (DB), l'empresa del famós hospital universitari Charité, l'empresa local de transport públic BVG, el proveïdor de serveis Dussmann i Piepenbrock. Bayer Health Care i Berlin Chemie són grans companyies farmacèutiques amb seu en la ciutat. Les seus a Alemanya de Universal Music i Sony Music es troben a Berlín. Estacions de televisió locals, nacionals i internacionals, com RBB, MTV Europa, VISCA, TVB i N24 tenen la seua seu en la ciutat.

Berlín Adlershof és un dels 15 majors parcs tecnològics a tot el món. La recerca i el desenvolupament revesteixen summa importància econòmica, i la regió Berlín-Brandenburg se situa entre les tres principals regions innovadores en la UE.

Segons dades de l'any 2010, el creixent sector turístic abasta 746 hotels amb 112.400 llits i al voltant de 20,8 milions de pernoctacions, fent de Berlín la tercera ciutat més visitada en la Unió Europea.

Després de la caiguda del mur de Berlín el 1989, el centre de la ciutat (la part occidental de l'antic Berlín est) albergava moltes cases parcialment destruïdes durant la Segona Guerra Mundial i no reconstruïdes mai més. Aquests edificis foren terreny adobat per a diverses menes de contracultura i cultura underground, igual com de molts clubs nocturns, inclòs el famós Tresor, un dels locals de música techno més importants del món. Els palaus i parcs de Berlín han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

• Friedrich Wilhelm Riedt (1712-1784), flautista i teòric musical.
• Gustav Nicolai, compositor musical.
• Flodoardo Geyer, compositor d'òperes i musicògraf.
• Gustav Friedrich Wilhelm Großmann (1744-1796), poeta, escriptor i promotor teatral.
• Emil du Bois-Reymond (1818-1897), fisiòleg.
• Paul Heyse, (1830-1914), escriptor, Premi Nobel de Literatura de l'any 1910.
• Paul du Bois-Reymond (1831-1889), matemàtic (germà d'Emil).
• Adolf von Baeyer (1835-1917), químic, Premi Nobel de Química de l'any 1905.
• Heinrich Bruns (1848-1919), matemàtic.
• Gustav Stresemann (1878-1929), polític, Premi Nobel de la Pau de 1926
• Frida Leider (1888-1975), soprano dramàtica.
• Hans Hamburger (1889-1956), matemàtic.
• Nelly Sachs (1891-1970) escriptora, Premi Nobel de Literatura de 1966.
• Walter Benjamin (1892-1940), filòsof, col·laborador de l'Escola de Frankfurt.
• Alfred Brauer (1894-1985), matemàtic.
• Erich Rothe (1895-1988), matemàtic.
• Georg Wittig (1897-1987) químic, Premi Nobel de Química de 1979.
• Reinhold Baer (1902-1979), matemàtic
• Werner Forssmann (1904-1979), metge, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1956.
• Ernst Boris Chain (1906-1979),bioquímic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1945.
• Max Delbrück (1906-1981), biofísic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1969.
• Janina de Fitermann (1911-1964), pianista i pedagoga.

Berlín està agermanat amb les ciutats següents:

• Los Angeles, Califòrnia (Estats Units), des de 1967
• París, França, des de 1987
• Madrid, Espanya, des de 1988
• Istanbul, Turquia, des de 1989
• Moscou, Rússia, des de 1990
• Varsòvia, Polònia, des de 1991
• Budapest, Hongria, des de 1991
• Brussel·les, Bèlgica, des de 1992
• Jakarta, Indonèsia, des de 1993
• Taixkent, Uzbekistan, des de 1993
• Ciutat de Mèxic, Mèxic, des de 1993
• Pequín, Xina, des de 1994
• Tòquio (Japó), des de 1994
• Buenos Aires, Argentina, des de 1994
• Praga, República Txeca, des de 1995
• Windhoek, Namíbia, des del 2000

• S-Bahn de Berlín
• Policia de Berlín
• Welthaupstadt Germania
• Manifestació Liebknecht-Luxemburg