Cacajao ucayalii
Eines
General
Imprimeix/exporta
En altres projectes
Cacajao calvus ucayalii | |
---|---|
Estat de conservació | |
Vulnerable | |
UICN | 3420 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Primates |
Família | Pitheciidae |
Gènere | Cacajao |
Espècie | Cacajao calvus |
Subespècie | Cacajao calvus ucayalii |
Cacajao ucayalii és una espècie de primat de la família dels pitècids. Té la distribució més extensa del seu grup. Viu al nord del Perú (regió de San Martín), a la plana de l'est del Perú (regió de Loreto) i al nord de la regió d'Ucayali (entre el riu Ucayali i el riu Javari), així com a la zona limítrofa del Brasil, a la Sierra del Divisor.[1][2]
Igual que els seus parents més propers, C. ucayali es pot identificar pel cap vermell i calb, el pelatge llarg i grenyut i la cua relativament curta i peluda. El pelatge és rogenc, taronja rogenc o castany rogenc, sense la coloració blanca o groguenca pàl·lida de les espatlles i el clatell que es dona en C. rubicundus i C. novaesi. La part superior de la cua és de color vermell fosc o negrós.[2][3]
C. ucayalii és l'única espècie que no viu només a les planes tropicals, sinó també als boscos montans, com ara a la Serralada Cahuapanas, on es troba a altituds de més de 1.400 msnm.[1] Segons la disponibilitat d'aliment, els animals del nord-est del Perú privilegien la terra firme, la várzea i els aiguamolls amb palmeres. El territori d'un grup sol abastar una superfície de 500-1.200 ha, mentre que el moviment quotidià és força important per a un primat, car sol passar de 6.000 m.[3] En una zona de recerca al riu Ucayali, el 55% de la seva dieta es componia de llavors dures o fruits de closca dura, mentre que el 39% consistia en fruits tous. Els mascles consumeixen més llavors dures que les femelles, mentre que els individus joves tendeixen a evitar-les. Aquest fet probablement té a veure amb la mida de la mandíbula. C. ucayalii també menja els fruits del buriti.[4]
C. ucayalii fou descrit pel zoòleg estatunidenc Oldfield Thomas el 1928.[5] Durant molt de temps fou considerat una subespècie de C. calvus.[3] El 2022, un estudi que descrigué l'espècie C. amuna també elevà diverses subespècies del uacari calb a la categoria d'espècie, incloent-hi C. novaesi. Tanmateix, els representants d'aquest grup tenen una relació molt propera i només han divergit en els últims 300.000 anys, a causa de la formació dels actuals sistemes de rius i illes fluvials.[2]