Camino Oskoz
Eines
General
Imprimeix/exporta
En altres projectes
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) María Camino Andrea Oscoz Urriza 11 abril 1910 Pamplona (Navarra) |
Mort | 10 agost 1936 (26 anys) Balcó de Pilatos (Espanya) |
Causa de mort | Homicidi (Ferida per arma de foc ) |
Activitat | |
Ocupació | mestra d'escola |
Partit | Partit Comunista d'Espanya |
Membre de | |
Família | |
Parella | Tomas Aritz Oteiza |
Maria Camino Andrea Oskoz Urriza, més coneguda com a Camino Oskoz, (Pamplona, 11 d'abril de 1910 - Urbasa, 10 d'agost de 1936) va ser una mestra d'escola republicana basca, afiliada al sindicat UGT, secretària del Partit Comunista d'Espanya, assistent al Socors Roig Internacional i víctima de la Guerra civil espanyola a Navarra.
Oskoz va néixer l'11 d'abril de 1910 al carrer Santo Domingo de Pamplona. Era la menor de quatre fills dels cansaladers del mercat de Santo Domingo, Antonio i Anastasia, els quals van morir per la grip espanyola de 1918 deixant orfes als seus fills que van haver de ser criats per familiars. Va acabar els seus estudis al Col·legi de les Teresianes de Pamplona amb bones notes. El 1930 va obtenir la plaça de mestra a Gorza, a la Vall de Salazar.[1][2]
Va estar afiliada a la Federació de Treballadors de l'Ensenyament (FETE), secció sindical vinculada a la Unió General de Treballadors (UGT).[3] Del 4 a l'11 de setembre de 1932 va participar en els debats de la Setmana Pedagògica de Pamplona.[1] També va ser membre del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i es va unir al Socors Roig Internacional (SRI) després de la Revolució d'Astúries de 1934. Va ser companya sentimental de Tomas Aritz, líder del PCE a Pamplona.[4] Durant la seva curta vida docent i militant, Oskoz va tenir un triple compromís amb l'educació, la igualtat i la justícia.
A l'edat de 22 anys va ser secretària del Partit Comunista d'Espanya. El 31 de juliol de 1936 va ser detinguda i portada a la presó de Pamplona. Oskoz, de 26 anys, va patir vexacions (li van rapar el cabell, la van obligar a prendre oli de ricí), tortura i, probablement, violació.[3][4][5] El 31 de juliol de 1936, amb el vist-i-plau de les autoritats religioses, els falangistes la van passejar públicament per Pamplona amb la roba esquinçada i plena de brutícia[6] i després d'onze dies, el 10 d'agost, va ser assassinada a trets pels carlins durant el seu trasllat a Urbasa i el seu cadàver llançat al Balcó de Pilatos.[7] El cadàver d'Oskoz va caure fins a Baquedano on continua desaparegut.