Song Without End  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Charles Vidor i George Cukor |
| Protagonistes | |
| Producció | William Goetz |
| Guió | Oscar Millard |
| Música | Morris Stoloff |
| Fotografia | James Wong Howe i Charles Lang |
| Muntatge | William A. Lyon |
| Productora | Columbia Pictures |
| Distribuïdor | Columbia Pictures i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1960 |
| Durada | 130 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Rodatge | Àustria |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | cinema musical, cinema romàntic, drama i cinema biogràfic |
| Lloc de la narració | Itàlia |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
          | |
Cançó immortal (Song Without End) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Charles Vidor, estrenada el 1960 i doblada al català.[1] És la biografia del famós pianista i compositor Franz Liszt, interpretat per Dirk Bogarde.
Vidor va morir durant el rodatge i George Cukor va acabar la realització. La pel·lícula va obtenir l'Oscar a la millor banda sonora.
Jove pianista de talent i saludat per la crítica, Franz Lizst no deixa per això de ser un personatge torturat per la solitud. En una gira europea, el jove artista coneix la princesa Caroline Sayn-Wittengenstei. Tots dos comencen un idil·li veient que aquesta nova relació té una conseqüència negativa sobre les actuacions de Franz
