Canadair

Canadair va ser un fabricant d'aeronaus civils i militars ubicat al Canadà. Va ser la filial d'altres fabricants i, a més a més, una corporació nacional fins a la seva privatització el 1986, quan passà a ser la base de Bombardier Aerospace.

Infotaula d'organitzacióCanadair
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusnegoci Modifica el valor a Wikidata
Indústriaconstructor aeronàutic Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicacorporació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1944, Montreal Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1986 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Entitat matriuBombardier Aerospace Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbombardier.com Modifica el valor a Wikidata

Història

Un Canadair CL-215 de l'Exèrcit de l'Aire

Els orígens de Canadair comencen amb la fundació d'un centre de fabricació de la companyia Canadian Vickers a Saint-Laurent, un barri de Mont-real, a l'aeroport Cartierville. De fet, la primera planta de Canadair encara es troba allà, encara que l'aeroport ja no existeixi més. Consumint totes les operacions de Canadian Vickers Ltd, l'11 de novembre del 1944 es crea Canadair, com una entitat separada del govern del Canadà com un fabricant dels hidroavions de patrulla PBY Catalina per a la Real Força Aèria Canadenca. A més d'aquest contracte, hi havia un contracte de desenvolupament per produir una nova variant del Douglas DC-4. El nou Canadair DC-4M alimentat per motors Rolls Royce Merlin va sortir a la llum el 1946 com el "NORTHSTAR".[1]

En l'època de la postguerra, Canadair compro el desenvolupament que s'estava fent en aquest moment del Douglas DC-3/C-47 sèries. El 1946, the Electric Boat Company compro una participació en el control de Canadair. Posteriorment, el 1952, les dues companyies es van fusionar per formar General Dynamics (GD). El 1954, GD adquireix a Convair i reestructura a Canadair com la seva filial canadenca.[2]

Nacionalització i privatització

El 1976, El govern del Canadà va adquirir a Canadair de General Dynamics. Es manté com una empresa pública federal fins que el 1986, per les seves grans pèrdues econòmiques, el govern de Mulroney el va vendre a Bombardier Inc, i va esdevenir la base de Bombardier Aerospace.

Sent part de Bombardier, Canadair va fer els avions de negocis i els avions regionals coneguts com a "Sèrie RJ" o CRJ s. Posteriorment, la marca començà a usar-se amb menys freqüència, fins que tots els nous projectes dels avions de Bombardier foren coneguts simplement com a Bombardier Aerospace.

Llegat

Canadair Sabre

Canadair té un rècord en fer primícies en l'aviació. El CL-44D, basat en el Bristol Britannia, va ser el primer disseny que va permetre l'accés fent oscil·lar el fuselatge posterior. El CL-89 i el CL-289 van ser els primers avions no tripulats que van estar en servei en les forces armades de diversos països. El CL-84 va ser el primer avió VTOL (d'aterratge i enlairament vertical) que girava les ales per aconseguir un enlairament vertical. El CL-215 va ser el primer avió amfibi contra incendis.[3]

Canadair tenia diversitat en altres projectes. La divisió "Canarch" estava involucrada en disseny de façanes lleugeres per a nombrosos edificis. També produïen les cabines per a les torres de control operades per l'Administració Federal d'Aviació als Estats Units. Es van dissenyar també tractors eruga i aerolliscadors, encara que se'n van construir molt pocs.

Productes

Llista de productes detallat (informació de Canadair)
AeronauDescripcióSeientsData de llançamentPrimer volPrimer lliuramentFinalització de producció
C-4 North Star/Argonaut/C-5
Llicència de conversió del Douglas DC-4
Transport/AerolíniaTripulació: 2-3, 52 passatgers19461948
Canadair Sabre (CL-13)
Llicència built North American F-86 Sabre
CaçaTripulació: 119501969
Canadair T-33 Shooting Star (CL-30)
llicència de construcció de Lockheed T-33 Shooting Star
Entrenament/ECM/ComunicacióTripulació: 219521952
CL-66/Cosmopolitan
modificat Convair CV-540
TransportTripulació: 2, 52 passatgers1959
Canadair CF-104 Starfighter/Starfighter (CL-90)
llicència de construcció de Lockheed F-104 Starfighter
Interceptor, caça bombarder, entrenamentTripulació: 1-219611962
CL-89 i CL-289Avions no tripulats de vigilànciaCap19641969
Canadair CL-215Avió amfibi contra incendisTripulació: 219671969
Canadair CF-5, CF-116 Freedom Fighter, Northrop F-5 Freedom Fighter construït sota llicència. Designació de la companyia CL-219.Fighter bomberTripulació: 1-21968
CL-415ContraincendisTripulació: 219931994
ChallengerAvió de negocisTripulació: 2, 8 a 19 passatgers19801986
CRJ -100, -200, -700, -900 i -1000 sèriesJet de transportTripulació: 2 (més encarregats de vol), 50-90 passatgers1980s1990s
Bombardier BRJXJet de transportTripulació: 2 (més encarregats de vol) 80-120 passatgers
CL-227/SentinelAvió no tripulatCap1980
CL-28 ArgusReconeixement maríTripulació: fins a cinc (els vols normals també inclouen quatre tripulants de reserva)19571980
CL-41 TutorEntrenamentTripulació: 21960
CL-84/DynavertAvió d'enlairament i aterratge vertical i curtTripulació: 2 (es poden carregar fins a 15 tropes de combat)19601965Finals dels 60s
CL-44/CC-106 YukonTransportTripulació: 9, 134 passatgers1959

Referències

Vegeu també

Bibliografia

  • Milberry, Larry, The Canadair North Star Toronto: CANAV Books, 1982. ISBN 0-07-549965-7.
  • Milberry, Larry, The Canadair Sabre. Toronto: CANAV Books, 1986. ISBN 0-9690703-7-3.
  • Pickler, Ron and Milberry, Larry, Canadair: The First 50 Years. Toronto: CANAV Books, 1995. ISBN 0-921022-07-7

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canadair
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García