Cargol poma acanalat
El cargol poma acanalat (Pomacea canaliculata) és una espècie de mol·lusc gastròpode de la família Ampullaridae, originària del Nou Món. És un cargol molt gros, amfibi i d'aigua dolça. Fins a la prohibició a Europa del seu comerç i possessió, es criava també en aquaris.
Pomacea canaliculata  | |
|---|---|
 Un cargol amb la seva «trompa« respiratoria estesa | |
 Closques de Pomacea canaliculata escala és cm | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 166261 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Mollusca |
| Classe | Gastropoda |
| Ordre | Architaenioglossa |
| Família | Ampullariidae |
| Gènere | Pomacea |
| Espècie | Pomacea canaliculata (Lamarck, 1828) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Ampullaria canaliculata (obsolet) (Lamarck, 1822) |
Aquesta espècie es troba a la llista de les 100 pitjors espècies invasores del món.[1] Des del juliol de 2011, a l'Estat espanyol la seva possessió, cria, transport, i comerç, sigui viu o mort, està prohibit.[2] És una espècie comestible però sovint du paràsits potencialment nocius per a éssers humans i fauna autòctona (com els nematodes del gènere Angiostrongylus).[3]
Descripció
És una espècie polífaga que menja vegetals i detritus. L'alimentació varia amb la seva edat, els joves mengen algues i els adults plantes superiors.[4] La closca és globular les coloracions normals inclouen bandes marronoses, negres i groguenques i els colors són molt variables fins i tot n'hi ha d'albins.[5] La mida de la closca pot atènyer fins a 150 mm de llargada.
Distribució
És originari de les zones tropicals i subtropicals de les Amèriques.[6] Actualment, s'ha dispersat als Estats Units, especialment a Hawaii, Xina des de 1981. Als països tropicals afecta el conreu del taro i de l'arròs.
L'any 2009 va ser el primer suspecte de la plaga al delta de l'Ebre amb moltes pèrdues econòmiques a uns 21.000 hectàrees d'arrossar, però després un estudi genètic va demostrar que es tractava a l'Ebre del cargol poma tacat (P. maculata), descendents de mascotes d'aquaris escapades o llençades.[7]. Malgrat els esforços considerables encara no s'ha trobat un mètode de control eficaç, fins i tot després d'usar mètodes agressius com la dessecació o la resalinització de camps (no pot sobreviure en aigua salada).[8]
A Àsia, el caragol poma acanalat pot reduir la producció dels arrossars en més d'un 75%[9] El seu transport i dispersió involuntaris són fàcils: basta amb calçats, una bota, un aparell de pesca o una eina de camp als quals s'enganxen ous, larves o adults joves.[8] S'imposa una higiene meticulosa i cal netejar eines i calçat cada vegada que es passa d'un camp a l'altre.
Problemàtica als ecosistemes
Afecta greument al funcionament de l'ecosistema i en compromet la viabilitat. En particular, impedeix la proliferació de macròfits aquàtics i propicia el predomini d'algues planctòniques, major terbolesa i altes concentracions de nutrients, inclinant l'equilibri ecològic cap a l'eutròfia.
Bibliografia
- Altaba, Christian R. Identificació de diferents espècies del gènere Pomacea (pdf), 2012.
- Galimany i Saloni, Gemma. El caragol poma al Delta de l'Ebre (pdf). Generalitat de Catalunya, Servei de Sanitat Vegegtal a les Terres de l'Ebre, febrer del 2014 [Consulta: 22 agost 2015].
- Pla d'acció per a l'erradicació i control del cargol poma Pomacea dp) area demarcada del "Delta de l'Ebre" (pdf). Generalitat de Catalunya, Servei de Sanitat Vegegtal a les Terres de l'Ebre, 2015 [Consulta: 22 agost 2015].
- Molins i Elizalde, Miquel «Resolució AAM/2529/2014, de 7 de novembre, per la qual es fixen les mesures a dur a terme per al control del cargol poma (Pomacea sp.) a la zona demarcada a Catalunya». Portal Jurídic de Catalunya, 15-11-2014.
Referències
Enllaços externs
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cargol poma acanalat |
- Ghesquiere, Stijn A. I. «Pomacea (pomacea) canaliculata» (en anglès i altres llengües), 2007. [Consulta: 22 agost 2015].