Centelleig
El centelleig, (en anglès, twinkling), és un terme genèric per a les variacions en la brillantor aparent, el color o la posició d'un objecte lluminós llunyà vist a través d'un medi.[1] Si l'objecte es troba fora de l' atmosfera terrestre, com en el cas de les estrelles i els planetes, el fenomen rep el nom de centelleig astronòmic ; per als objectes de l'atmosfera, el fenomen s'anomena centelleig terrestre .[2] Com un dels tres factors principals que regeixen la visió astronòmica (els altres són la contaminació lumínica i la coberta de núvols), el centelleig atmosfèric es defineix només com a variacions de la il·luminació
En termes simples, el centelleig de les estrelles és causat pel pas de la llum a través de diferents capes d'una atmosfera turbulenta. La majoria dels efectes de centelleig són causats per una refracció atmosfèrica anòmala causada per fluctuacions a petita escala de la densitat de l'aire generalment relacionades amb els gradients de temperatura.[3][4] Els efectes de centelleig són sempre molt més pronunciats prop de l' horitzó que prop del zenit (directament a sobre),[5] ja que els raigs de llum prop de l'horitzó han de penetrar en una capa més densa i tenir camins més llargs a través de l'atmosfera abans d'arribar a l'observador. El centelleig atmosfèric es mesura quantitativament amb un escintil·lòmetre. [6] Els efectes del centelleig es redueixen utilitzant una obertura del receptor més gran; aquest efecte es coneix com a mitjana d'obertura .[7][8]
Tot i que és probable que la llum de les estrelles i altres objectes astronòmics centellegin,[9] el centelleig astronòmic, normalment no fa que les imatges dels planetes centellegin de manera apreciable.[10][11] Les estrelles centellegen perquè estan tan lluny de la Terra que apareixen com a fonts puntuals de llum fàcilment pertorbades per la turbulència atmosfèrica de la Terra, que actua com lents i prismes que desvien el camí de la llum. Els grans objectes astronòmics més propers a la Terra, com la Lluna i altres planetes, abasten molts punts de l'espai i es poden resoldre com a objectes amb diàmetres observables. Amb múltiples punts de llum observats travessant l'atmosfera, les desviacions de la seva llum són mitjanes i l'espectador percep menys variació de la llum que procedeix d'ells.[12][13]