Claudi Esteva i Fabregat

Exiliat a Mèxic, abans d'ingressar a la Universitat, treballà en diferents oficis (des de venedor d'articles tèxtils fins a jugador de futbol professional). Entre 1947 i 1953 es formà científicament a l'Escola Nacional d'Antropologia del Museu d'Antropologia de Ciutat de Mèxic, on residí des de 1939 a 1956.^[3] El 1952 es graduà en antropologia a l'Escola Nacional d’Antropologia i Història (ENAH), on fou deixeble de Pere Bosch i Gimpera. Durant aquesta època entrà en contacte amb el psicoanalista Erich Fromm. S'ocupà de l'estudi de les cultures tolteca i asteca de Mèxic. Un cop retornat de l'exili a Espanya el 1956, es doctorà a Madrid en història d’Amèrica. Fundà i dirigí (1965-68) l'Escola d’Estudis Antropològics i el Centre Iberoamericà d’Antropologia de Madrid. Posteriorment, fou professor agregat d’etnologia (1968) i catedràtic d’antropologia cultural (1972) de la Universitat de Barcelona. Fou també director del Centre d’Etnologia Peninsular de Barcelona i fundà el 1971 la revista Ethnica. Després de la seva jubilació de la càtedra d’antropologia cultural a la Universitat de Barcelona, tornà a Mèxic, on fou professor investigador del Colegio de Jalisco.^[4] Des de 1991, també, fou president de l'Associació d'Amistat Mèxic-Catalunya. Claudi Esteva, es va casar amb Berta Alcanyis amb la qual va tenir tres fills.^[3]

Com a antropòleg i historiador americanista, s'interessà per l'estudi de l'Amèrica prehispana i el període de la conquesta i virreinats. També, fou secretari del grup psicoanalític mexicà dirigit per Erich Fromm entre 1952 i 1956 i col·laborador de l'Instituto Gonzalo Fernández de Oviedo del CSIC entre 1961 i 1968. Realitzà nombrosos treballs de camp a Mèxic i a Àfrica, i també a Espanya, a Equador, Perú, Estats Units i Guatemala ^[3]

• El mestizaje en Iberoamérica (1963),
• Sobre el método y los problemas de la antropología estructural (1969)
• Para una teoría de la aculturación en el alto Aragón (1971)
• Antropología y filosofía (1973)
• Antropología industrial (1973)
• Razas humanas y racismo (1975)
• Cultura, sociedad y personalidad (1978)
• Estado, etnicidad y biculturalismo (1984)
• La corona española y el indio americano (1989)
• La identidad catalana contemporánea (2004)

• Oficial de l'Orde al Mèrit per Serveis Distingits del Perú (1967)
• Creu d'oficial de l'Orde del Mèrit Civil d'Espanya (1977)
• Premi Bronislaw Malinowski (1994), considerat el premi més prestigiós en el camp de l'antropologia
• Doctor honoris causa per l'Acadèmia Siculo Normanda de Sicília (1996)
• Premi Narcís Monturiol al mèrit científic de la Generalitat de Catalunya (2003)
• Doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (2017)

• Calvo i Calvo, Lluís «Claudio Esteva Fabregat y la Antropología Española». Anuario de historia de la antropología española. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1993, pàg. 27-34.