1989

Països Catalans

• 2 de setembre, Burjassot, Horta Nord: Comencen les emissions en proves de Canal 9, de la mà de Xelo Miralles, començant les emissions regulars el dia de la Comunitat Valenciana 9 d'octubre.
• 19 de setembre, Nepal: Mònica Verge i Magda Nos Loppe assoleixen el cim del Cho Oyu (8.201 m), el primer vuit mil femení estatal.^[1]
• 30 d'octubre, Madrid, Espanya: el Tribunal Suprem aprova la segregació del municipi Salou de Vila-seca de Solcina (el Tarragonès).
• Barcelona: Es funda la Gran Orient de Catalunya.
• Montgat, el Maresme: Es funda l'escola Hamelin-Laie International School

Resta del món

• 7 de març: Iran trenca relacions diplomàtiques amb el Regne Unit a causa de la publicació de la novel·la "Versicles satànics", de Salman Rushdie.
• Entre el 15 d'abril i el 4 de juny, Pequín, República Popular de la Xina: Protestes de la Plaça de Tian'anmen diversos milers d'estudiant universitaris seguits uns dies més tard per treballadors convoquen manifestacions pacífiques demanant l'obertura del règim comunista. El 4 de juny Li Peng ordena el desallotjament per part de l'exèrcit popular de la Xina culminant en la mort de diversos centenars de manifestants, milers de ferits i centenars d'arrestats.^[2][3]
• 15 d'octubre, Sud-àfrica: Cinc dels vuit presos polítics del Congrés Nacional Africà han sigut alliberats de Robben Island.^[4]
• 9 de novembre, Berlín, RDA: El govern d'Erich Honecker decideix deixar el pas lliure al trànsit ciutadà el Mur que dividia la ciutat en dues parts, la que pertanyia a la República Federal i la que pertanyia a la República Democràtica, alhora que els mateixos ciutadans el comencen a enderrocar.
• 20 de novembre, Nova York: l'Assemblea General de les Nacions Unides adopta la Convenció sobre els drets de l'infant.
• 29 de desembre, Txecoslovàquia: l'Assemblea Federal, el parlament comunista, va escollir el dissident Vaclav Havel com a nou president. Immediatament es forma un govern de coalició amb l'objectiu de fer les reformes econòmiques liberals necessàries per establir una economia de mercat i les reformes legals per dur la democràcia. Comença la Revolució de Vellut.

Cinema i televisió

Estrenes cinematogràfiques

(ordenat per defecte pel cognom del director)

M/d	Direcció	Títol	Gènere
01/13	José Luis Cuerda	Amanece, que no es poco	comèdia
00/00	John Doe	pel·lícula	slasher
02/24	Jonathan Wacks	Autopista Cheyenne	com. dramàtica

S'estrenen els films Els déus deuen estar bojos 2 i Babar a la selva.El 7 d'abril començà l'emissió de l'anime Granzort.

Còmics i literatura

• RSS de l'Azerbaidjan, URSS: Es funda el diari Azadlıq publicat en àzeri.

Miquel Ferrà guanyà el primer Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira per l'obra Allah Akbar (El morisc).

Premis Nobel

Videojocs

Portal:Videojocs/1989

d.	jocs		sist.
	Cadash		recreativa
07/	Horror Story (ホラーストーリー) / Demon's World		recreativa
04/20	Adventures of Lolo		NES
09/01	Chip's Challenge		Lynx
04/21	Alleyway (アレイウェイ)		Game Boy
06/14	Tetris (テトリス)		Game Boy
12/15	PC Genjin (PC原人)		PC Engine

• 18 de gener - Cornellà de Llobregat: Rubén Miño Peralta, porter de futbol català.
• 20 de gener - Maó, Menorca: Elisabet Salom Pons, coneguda com a Bet Salom, és una gimnasta menorquina.^[5]
• 7 de març - Igualada: Diana Gómez i Raich, actriu de cinema i televisió catalana.^[6]
• 11 de març - Castellar de n'Hug, Berguedàː Naila Jornet i Burgada, fisioterapeuta i esquiadora de muntanya catalana.^[7]
• 20 de març - Villanova i la Geltrú: Estela García, atleta velocista catalana.^[8]
• 25 de març - Sabadell, Vallès Occidental: Gemma Abant i Condal, ciclista catalana d'elit, guanyadora de diversos campionats mundials.^[9]
• 24 d'abril - Palma: Melanie Costa, nedadora mallorquina.^[10]
• 25 de maig - Barcelona: Esteve Rabat i Bergada, més conegut com a Tito Rabat, pilot català de motociclisme.
• 9 de juny - Georgina Carreras Caner, futbolista catalana que ha jugat com a migcampista.^[11]
• 17 de juny - Sabadellː Queralt Castellet i Ibáñez, surfista de neu catalana.^[12]
• 11 d'agost - Barcelona: Úrsula Corberó, actriu catalana.^[13]
• 26 de novembre - La Seu d'Urgell: Montse Garcia Riberaygua, piragüista d'aigües braves i especialista en eslàlom andorrana.^[14]
• Barcelona: Dulceida, bloggera dedicada a l'entorn de la moda.

Resta del món

• 3 de gener, Kita-Kyūshū, Japó: Kōhei Uchimura, gimnasta artístic japonesa.
• 2 de març, Southend-on-Sea: Nathalie Emmanuel, actriu britànica coneguda pel seu paper a la sèrie Joc de Trons.^[15]
• 12 de març, Alcanyís: Silvia Meseguer Bellido, jugadora de futbol espanyola.^[16]
• 13 de març, Austin, Estats Units d'Amèrica: Lizzie Velásquez, estatunidenca que té una malaltia extremadament rara que l'ha portat a convertir-se en escriptora i oradora.^[17]
• 26 de maig, Istanbul: Buse Coşkun, patinadora artística sobre gel turca.
• 28 de juny, Palència, Espanya: Sergio Asenjo Andrés, futbolista espanyol.
• 29 de juny, Oświęcim: Maciej Sadlok, futbolista polonès
• 7 de juliol, Poitiers, Occitània: Quentin Bernard, futbolista occità.
• 18 de juliol, Zehdenick: Sebastian Mielitz, futbolista alemany.^[18]
• 19 de juliol, Rio de Janeiro: Bruna Karla, cantant brasilera de música cristiana contemporània
• 20 de juliol, Zanjan, Iran: Elnaz Rekabi, escaladora esportiva iraniana.
• 22 de juliol, Tirana, Albània: Edgar Çani, futbolista albanès
• 28 de juliol, Bukan, Iran: Aram Khalili, futbolista iranià.
• 12 d'octubre, Sevilla, Espanya: Melanie Serrano, futbolista espanyola.^[19]
• 24 d'octubre, Göteborg, Suècia: PewDiePie, humorista suec.
• 22 de novembre, Alemanya: Marcel Titsch-Rivero, futbolista alemany.
• 12 de desembre, Pardes Hanna-Karkur, Israel: Tal, cantant israelià.
• 13 de desembre, Estats Units: Taylor Swift, cantant estatunidenca.

Països Catalans

• 3 de gener - Londres: Lina Llubera, soprano catalanoucraïnesa, casada durant 18 anys amb el compositor rus Serguei Prokófiev (n. 1987).^[20]
• 23 de gener - Figueres (Alt Empordà): Salvador Dalí, pintor surrealista empordanès (84 anys).^[21]
• 19 de febrer - Barcelona: Laia González, periodista i activista social catalana (32 anys).
• 26 d'abril - Los Angeles, Califòrnia: Lucille Ball, actriu còmica estatunidenca (n. 1911).^[22]
• 16 de maig - Cadaqués, Alt Empordà: Anna Maria Dalí i Domènech, germana de Salvador Dalí (n. 1908).^[23]
• 2 de juny - Escaldes-Engordany, Andorra: Josep Viladomat i Massanas, escultor català (n. 1899).
• 5 de juny - Barcelonaː Adi Enberg, periodista, poliglota, aventurera i espia, companya intermitent de Josep Pla (n. 1901).^[24]
• 1 de juliol - Calonge, Baix Empordà: Jacint Morera i Pujals, pintor català.
• 3 d'agost - Rubí: Lluís Parcerisa i Serra, publicista i promotor musical català.
• 10 d'agost - Dénia, Marina Alta: Alberto Sols García, bioquímic valencià gran especialista en biologia molecular (n. 1917).
• 18 de setembre - Barcelona: Antoni Vila i Arrufat, pintor i gravador i muralista català.
• 22 d'octubre - el Masnou, Maresme: Ramon Trias Fargas, polític, català (66 anys).
• 26 d'octubre - Salem, Nova Jersey (EUA): Charles J. Pedersen, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1987 (n. 1904
• 1 de novembre - Sabadell: Maria Vinyes i Mayola, professora catalana.
• 15 de novembre - Olot, La Garrotxa: Càndida Pérez, cupletista i compositora, autora de molts cuplets catalans (n. 1893).^[25]
• 12 de desembre - Barcelona: Carlos Barral i Agesta, editor, polític i escriptor català en llengua castellana (n. 1928).
• Barcelona: Amèrica Cardunets i Tallada, pintora catalana.^[26]

Resta del món

• 7 de gener - Tòquio (Japó): Hirohito, emperador del Japó.
• 17 de gener - Montevideoː Alfredo Zitarrosa, cantant, compositor, poeta, escriptor i periodista uruguaià (n. 1936).^[27]
• 1 de febrer - Southamptonː Elaine de Kooning, pintora estatunidenca expressionista abstracta i crítica d'art (n. 1918).^[28]
• 17 de febrer - Changsha (Xina): Mo Yingfeng, guionista i escriptor xinès (n. 1938).^[29]
• 21 de febrer - Boston, Massachusetts: Kiran Gandhi, també coneguda artísticament com a Madame Gandhi, música, cantant, artista i activista feminista.
• 22 de febrer - San Diego, Califòrnia: Sándor Márai escriptor hongarès (88 anys).^[30]
• 9 de març -Boston, Massachusetts (EUA): Robert Mapplethorpe, fotògraf estatunidenc, conegut pel seu tractament de temes controvertits a gran escala amb fotografies en blanc i negre altament estilitzades. (n. 1946)^[31]
• 14 de març - Graubünden, Suïssa: Zita de Borbó-Parma, última emperadriu de la casa Habsburg de l'imperi austrohongarès (n. 1892).^[32]
• 19 de març: Alan Civil, intèrpret de trompa anglès.
• 15 d'abril:
  • Metz (França): Bernard-Marie Koltès, dramaturg francès.(n. 1948).^[33]
  • Pequín (Xina): Hu Yaobang, va ser un oficial d'alt rang de la República Popular de la Xina (n. 1915).^[34]
• 19 d'abril - Cornualla (Gran Bretanya): Daphne du Maurier, novel·lista britànica (81 anys).
• 22 d'abril - Lafayette, Califòrnia (EUA): Emilio Gino Segrè, físic italo-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1959 (n. 1905).^[35]
• 27 d'abril - Nova York: Julia Smith, pianista, compositora i escriptora musical estatunidenca (n. 1905).^[36]
• 30 d'abril - Roma, Itàlia: Sergio Leone, director de cinema italià (60 anys).
• 17 de maig - Zúricː Lucia Moholy, fotògrafa d'origen austrohongarès, que documentà l'arquitectura i els productes de la Bauhaus (n. 1894).^[37]
• 20 de maig - Blockley, Anglaterra: John Hicks, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1972 (n. 1904).^[38]
• 24 de maig, USAː Bernice Eddy, viròloga i epidemiòloga estatunidenca (n. 1903).^[39]
• 30 de maig - Nova Yorkː Zinka Milanov, soprano croata (n. 1906).^[40]
• 3 de juny - Teheran (Iran): Seyyed Ruhol·lah Khomeini àmpliament conegut com l'aiatol·là Khomeini ,clergue xiïta iranià i el dirigent espiritual de la revolució islàmica iraniana de 1979 que derrocà la monarquia de Mohammad Reza Pahlavi, el darrer Xa de Pèrsia (n. 1900).^[34]
• 9 de juny - Chicago, Illinois (EUA): George Wells Beadle, genetista estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1958 (n. 1903).^[41]
• 21 de juny - París (França): Henri Sauguet, compositor francès (n. 1901).^[42]
• 29 de juny - Budapest: Ihász Gábor, cantant i compositor hongarès.
• 6 de juliol - Budapest, Hongria: János Kádár, és el pseudònim de Giovanni Giuseppe Czermanic (més tard Csermanek), polític hongarès, màxim dirigent del seu país durant trenta-dos anys.^[34]
• 10 de juliol - Los Angeles, Califòrnia (EUA): Melvin Jerome "Mel Blanc" va ser un actor de doblatge i comediant estatunidenc (n. 1908).^[43]
• 11 de juliol -
  • Lima, Perúː Magda Portal, poeta, escriptora i política peruana (n. 1900).^[44]
  • Steyning, West Sussex: Laurence Olivier, actor, director teatral i productor britànic (n. 1907).^[45]
• 16 de juliol - Anif, prop de Salzburg, Àustria: Herbert von Karajan, director d'orquestra austríac (n. 1908).^[46]
• 3 d'agost, Denverː Antonia Louisa Brico, pianista i directora d'orquestra neerlandesa de renom (n. 1902).^[47]
• 12 d'agost - Stanford, Califòrnia (EUA): William Shockley, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1956 (n. 1910).
• 14 de setembre - Madrid: Pedro Urraca Rendueles, policia espanyol de l'aparell repressor del franquisme a l'exterior, va ser qui va detenir i deportar el president Lluís Companys l'agost de 1940.
• 22 de setembre, - Nova York, Estats Units: Irving Berlin, compositor i lletrista estatunidenc (n. 1888).^[48]
• 30 de setembre, Nova York (EUA): Virgil Thomson, compositor estatuniudenc (n. 1896).^[49]
• San Salvador - El Salvador: Ignacio Ellacuría, filòsof, escriptor i teòleg basc és assassinat (59 anys).
• 4 d'octubre - Maidstone, Anglaterra: Graham Chapman, còmic, escriptor i actor britànic, que va formar part del grup d'humoristes Monty Python (n. 1941).^[50]
• 14 d'octubre - Los Angeles: Lucy Doraine, actriu de cinema hongaresa del cinema mut (n. 1898).^[51]
• 25 d'octubre - Nova York: Mary McCarthy, novel·lista, crítica i activista política estatunidenca (n. 1912).^[52]
• 5 de novembre - Nova York (EUA)ː Vladimir Horowitz, pianista clàssic, considerat un dels pianistes més distingits de la història (n. 1903).^[53]
• 12 de novembre - Madrid, Espanya: Dolores Ibárruri Gómez, la Pasionaria, dirigent comunista (93 anys).(n. 1895)^[54]
• 20 de novembre - Palerm, Sicília: Leonardo Sciascia, escriptor i polític sicilià (68 anys).
• 27 de novembre - Madrid, Espanya: Carlos Arias Navarro, Alcalde de Madrid (1965 - 1973), President del Govern (1973 - 1976) (80 anys).^[34]
• 14 de desembre - Moscou, URSS: Andrei Sàkharov, físic nuclear soviètic i drets humans i les llibertats guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1975.
• 14 de desembre - Ciutat de Mèxic, Mèxic: Dámaso Pérez Prado, el Rei del Mambo, músic, compositor i arranjador cubà.
• 22 de desembre - París, França: Samuel Beckett, escriptor irlandès (83 anys).^[55]
• 31 de desembre - Louveciennes: Lilly Daché, modista i barretera franco-nord-americana.^[56]