Cocaïna
La cocaïna (de nom químic 2β-carbometioxi-3β-benzoxitropà, ecgoní metil ester benzoat) és un alcaloide que s'extreu de la planta anomenada Erythroxylum coca, un arbust originari del Perú i Bolívia.
.jpg) | |
 | |
| Malaltia objecte | dolor i tos  |
|---|---|
| Dades clíniques | |
| Risc per l'embaràs |
|
| Risc de dependència | Alta |
| Via | Tòpica, oral, inhalació, IV, PO |
| Grup farmacològic | èster, tertiary amine (en)  i cocaine (en) |
| Codi ATC | N01BC01 R02</spaR02AD03 AD03, S01</spaS01HA01 HA01, S02</spaS02DA02 DA02N01BC01, S01HA01, R02AD03 i S02DA02 |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C17H21NO4 |
| Massa molecular | 303,36 g·mol−1 |
| Densitat | 1,22 g/cm³ |
| Punt de fusió | 195 °C (383 °F) |
| Punt d'ebullició | 187 °C |
| Solubilitat en aigua | 1800 mg/mL (20 °C) |
| Estat legal | |
| R. dispensació |
|
| Dades farmacocinètiques | |
| Biodisponibilitat | Oral: 30% Nasal: 30-60%[1] |
| Metabolisme | Hepatic CYP3A4 |
| Vida mitjana | 1 hora |
| Excreció | Renal (benzoylecgonine and ecgonine methyl ester) |
| Identificadors | |
methyl (1R,2R,3S,5S)-3- (benzoiloxi)-8-metil-8-azabicyclo[3.2.1] octà-2-carboxilat | |
| Número CAS | 50-36-2 |
| PubChem (CID) | 5760 |
| IUPHAR/BPS | 2286 |
| DrugBank | APRD00080 |
| ChemSpider | 10194104 |
| UNII | I5Y540LHVR |
| KEGG | D00110 |
| ChEBI | 27958 |
| ChEMBL | CHEMBL370805 |
| PDB ligand ID | COC |
| AEPQ | 100.000.030 |
Història
Hi ha constància que permet afirmar que la planta ja s'utilitzava des del 3000 aC. L'any 1862 els laboratoris Merck d'Alemanya van purificar els primers grams d'aquest alcaloide. Al segle xix el van convertir en un producte fonamental en innumerables medicines casolanes i begudes considerades tonificants, com ara el Vin Tonique Mariani à la Coca de Perou produït a Bordeus per un químic cors i amb un contingut de 6 mg de cocaïna/unça volumètrica.[2] Durant anys va ser un component més de la popular Coca-Cola fins que a principis del segle xx es va retirar de la fórmula en previsió de les lleis que prohibirien la venda i ús de la cocaïna[3] (Harrison Narcotics Tax Act, 1914).[4]
Extracció
Els passos que se segueixen durant l'extracció de la cocaïna són:
| PROCESSOS D'EXTRACCIÓ | REACTIUS USATS |
| Pas de la coca a la pasta | Querosè, àcid sulfúric, bicarbonat sòdic |
| Pas de la pasta a la base de la cocaïna | Àcid sulfúric, permanganat potàssic |
| Pas de la cocaïna al clorohidrat de la cocaïna | Èter etílic, acetona, àcid clorhídric |
Addicció
La cocaïna és una substància que crea molta addicció. Per això, alguns consumidors de cocaïna poden esdevenir incapaços de controlar el consum d'aquesta substància i arriben a prendre quantitats molt superiors a les que havien previst o a invertir enormes quantitats de diners en l'adquisició de la cocaïna.
Com altres drogues, el consum continuat de cocaïna comporta un procés de tolerància que fa que cada cop s'hagin de prendre dosis més elevades per experimentar els mateixos efectes.
Forma de consum
Normalment es consumeix per inhalació, sense produir dependència física però sí que es poden observar canvis en l'estat anímic:
- insomni
- depressió
- irritabilitat
- cansament
Per via oral, és poc activa.
Per via intravenosa pot provocar dependència física.
Una altra forma de consum és el crack que es consumeix per inhalació i només necessita 10 segons per arribar al cervell. Els seus efectes màxims són de 30 segons i decreixen molt ràpidament.
Efectes immediats
La cocaïna és un estimulant del sistema nerviós central. Obstaculitza el procés de reabsorció als circuits neuronals dopaminèrgics -dopamina-, per això les vies nervioses d'aquest circuit neuronal es troben contínuament excitades.
Els efectes fisiològics immediats que comporta el seu consum són:
- dilatació de les pupil·les.
- augment de la pressió sanguínia i del ritme respiratori.
- augment de la temperatura del cos.
- eufòria.
- reducció del cansament.
- accentuació perceptiva.
Pupil·les dilatades, coïssor al nas, gola seca: dificultat per menjar i molta set, pèrdua de gana i de son. Sensació d'eufòria, autoconfiança, energia, car suprimeix la sensació de cansament per després ensorrar al passar els efectes. Loquacitat, parlar sense solta ni volta. Nervis en tensió, ganes de moure's. Pèrdua de domini propi. Se salta a discutir i barallar el menor motiu. Ansietat. Una sola vegada és suficient per tenir fort desig de tornar a drogar-se i repetir els records d'eufòria.
La durada dels efectes dependrà del temps d'absorció. Com més ràpida sigui l'absorció, els efectes duraran menys.
Efectes a llarg termini
El consum de cocaïna provoca una addicció psíquica important. Efectes de l'ús habitual:
- fortes paranoies, fins a arribar a un quadre psicòtic greu.
- el sistema nerviós es deteriora.
Físicament, els efectes es manifesten sobre el sistema cardiovascular i el sistema respiratori:
- taquicàrdia.
- hipertensió.
- respiració irregular.
- parada respiratòria.
Ús terapèutic
Fins a la seva progressiva substitució per altres substàncies més efectives i amb menys complicacions, s'ha emprat en forma de solució tòpica com anestèsic local per efectuar determinades cirurgies oculars, nasals o bucals.[5]
Referències
Bibliografia
- Richards, John R.; Laurin, Erik G. Cocaine (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2017 Abr 22; NBK430769 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 7 setembre 2018].
- González Llona, Irantzu; Tumuluru, Sumant; González-Torres, Miguel Ángel; Gaviria, Moisés. Cocaína: una revisión de la adicción y el tratamiento (en castellà). Rev Asoc Esp Neuropsiq, 2015 Jul-Set; 35 (127), pp: 555-571. DOI 10.4321/S0211-57352015000300008 [Consulta: 7 setembre 2018].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cocaïna |