Cretaci superior
| Període | Època | Estatge | Edat (Ma) | |
|---|---|---|---|---|
| Paleogen | Paleocè | Danià | (més recent) | |
| Cretaci | Superior | Maastrichtià | 72,1 ± 0,2 | |
| Campanià | 83,6 ± 0,2 | |||
| Santonià | 86,3 ± 0,5 | |||
| Coniacià | 89,8 ± 0,3 | |||
| Turonià | 93,9 | |||
| Cenomanià | 100,5 | |||
| Inferior | Albià | ~ 113,0 | ||
| Aptià | ~ 125,0 | |||
| Barremià | ~ 129,4 | |||
| Hauterivià | ~ 132,6 | |||
| Valanginià | ~ 139,8 | |||
| Berriasià | ~ 145,0 | |||
| Juràssic | Superior | Titonià | (més antic) | |
| Comissió Internacional d'Estratigrafia (2020)[1] | ||||
El Cretaci superior és la més recent de les dues grans subdivisions del període Cretaci. Començà fa uns 100 milions d'anys i acabà en fa 65 milions. El Cretaci rep el seu nom dels famosos penya-segats blancs del sud d'Anglaterra, que daten d'aquesta època.[2]
Fou un període de gran èxit pels dinosaures, amb l'aparició i diversificació de molts nous tipus, com ara els tiranosàurids, hadrosaures, ancilosaures i ceratòpsids a Asiamèrica (l'oest de Nord-amèrica i l'est d'Àsia) i titanosaures i abelisaures a Gondwana.
Les aus esdevingueren cada vegada més comunes i diverses fins que superaren els pterosaures, que s'hagueren de conformar amb nínxols ecològics cada cop més especialitzats.
Als oceans, els mosasaures aparegueren sobtadament i experimentaren una radiació evolutiva espectacular. També aparegueren els taurons moderns i es diversificaren els pliosaures policotílids i els elasmosaures. Aquests predadors s'alimentaven dels nombrosos peixos teleostis, que després evolucionaren a formes més avançades (neoteleostis).
A l'acabament del període Cretaci es diversificaren les plantes amb flor, i els marsupials didèlfids i els primitius mamífers placentaris també esdevingueren comuns. La fi del període arribà amb l'extinció del Cretaci-Paleogen.
Referències
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cretaci superior |