Cuir
El cuir o cuiro és la pell dels animals quan ha estat adobada per tal de garantir-ne la conservació i les característiques pròpies del producte.
També s'anomena cuir la pell sense adobar del bestiar gros. La capa més exterior de la pell de l'animal s'anomena pell-flor. La pell es talla en diverses làmines paral·leles a l'exterior i, amb les interiors, s'obté el que en diem pell girada o serratge.[1]
El cuir té propietats de resistència i flexibilitats adequades per a la seua manipulació i ús com a matèria primera. Les diverses substàncies químiques d'adob fa que les pells siguin dures, menys flexibles i sovint gruixudes i es fan servir en usos industrials de guanteria, confecció, pellisseria, i pells fines de sabateria o soles de sabata.
L'ús del cuir data del període Naqada de l'antic Egipte al voltant del 4000 aC.[2] Abans de la possibilitat de transportar carn congelada a grans distàncies el cuir de les vaques per exemple tenia més valor que la carn.
La paraula cuir o cuiro ve del llatí cuirum (pell adobada d'animals).[3]
Varietats
Una classificació natural dels tipus de cuir es basa en l’espècie animal de la qual procedeix.Cada cuir té unes característiques que el fan més adequat per a un servei determinat: gruix, flexibilitat, resistència al desgast, ...
Cuir de bovins
Els cuirs de bovins són els més importants des del punt de vista quantitatiu.[4][5]
Ovins
Els cuirs d'ovins s'han valorat poc històricament però són molt utilitzats.[6][7]
Caprins
- Tafilet.[8]
- Cordovà
Porcins
Menys suaus i flexibles que els cuirs dels bovins, són difícils de treballar. Per això no se'n fan sabates, però sí maletes o tapisseries de vehicles.[9]
Equins
La producció de cuir de cavall ha estat important en certs territoris i èpoques determinades. Alguns documents permeten comparar la seva impotència relativa.[10]
Estruç
El cuir d'estruç ha estat esmentat des de temps antics.[11] Actualment és una pell de luxe, emprada en sabateria i bosses de mà.[12]
Cangur
La pell de cangur és preuada per a fabricar estris diversos. Particularment guants.[13]
Tauró
La pell de tauró, ben seca, es pot utilitzar com una llima per polir la fusta, el marfil o els metalls.[14]
- "Chagrin de mer".[15]
- "Galuchat"
Escorxar o espellar
Un cop mort l'animal, el pas previ a l'obtenció de cuir és l'operació de separar la pell de la resta del cos. Operació designada amb els termes d'escorxar o espellar.
Les condicions inicials poden ser molt diferents: un bisó de grans dimensions abatut en una plana nord-americana, morsa congelada en territoris àrtics, conill, esquirol, serp, tauró, ... Les pells dels animals capturats pels trampers es recullen amb els animals congelats.
Aspectes mecànics
Hi ha ganivets i ganivetes especials per a escorxar.[16] Hi ha animals que requereixen una subjecció especial o ser penjats per a ser espellats amb comoditat.
Adoberia
Mètodes tradicionals
Mètodes moderns
- Primeres etapes
- Després d'haver sacrificat els animals, el seu cuir és tractat amb sal pel costat de la carn, amb la qual cosa s'evita la putrefacció i s'aconsegueix un cert temps de conservació adequada als processos i usos posteriors als que el cuir serà sotmès. A continuació s'emmagatzemen en un local.
- Etapa de neteja i condicionat del cuir
- Aquesta etapa és la que necessita més aigua, primer es treuen, mecànicament, les restes de carn i de greix es fa servir sulfur sòdic i calç per eliminar l'epidermis de la pell a més del pèl que la recobreix.
- Etapa de preparació química de la pell
- Es fan servir principalment àcid fòrmic i àcid sulfúric.
- Etapa d'estabilització del col·lagen de la pell
- En estabilitzar el col·lagen amb substàncies com les sals de crom, es forma el cuir.
- Darreres etapes
- S'elimina la humitat, es grata per donar l'espessor definitiu i se'l pot sotmetre a altres tractaments segons quin sigui l'ús final del producte.
Documents
A més de l’exposició genèrica de les propietats dels cuirs, un esment de casos puntuals diversos hauria de permetre l’aproximació a la realitat global de la importància d’aquests materials. Vegeu una relació cronològica, aleatòria i incompleta, a continuació.
- 1735. Pells baratades per estris a Amèrica.[17]
- 1770. Soldats de Cuera de Califòrnia lloats per Miquel Constançó.[18]
| « | Los Soldados del Presidio de Californias, de quienes la justicia y la equidad nos obligan a decir, que trabajaron infinito en esta Expedición, usan de dos géneros de armas, ofensivas y defensivas : las defensivas son la Cuera y la Adarga. La primera cuya hechura es semejante a la de una Casaca sin mangas, se compone de seis, o siete azes de pieles blancas de Venado agamuzadas, impenetrable á las flechas de los Indios, como no estén disparadas de muy cerca. La Adarga es de dos hazes de cuero de Toro crudo, se maneja con el brazo izquierdo, y desvian con ella las jaras, o flechas, defendiendose el Ginete a sí, y a fu Caballo: usan ademas de las dichas una especie de delantal de baqueta prendido á la cabeza de la silla con cayda a uno y otro lado, que llaman armas o defensas, que les cubren los muslos, y piernas para no lastimarse, corriendo en el Monte. Sus armas ofensivas son la lanza, que manejan diestramente a caballo, una espada ancha, y una Escopeta corta que llevan metida y afianzada en su funda. Son Hombres de mucho aguante, y sufrimiento en la fatiga; obedientes, resueltos, ágiles, y no dificultamos decir que son los mayores Ginetes del Mundo, y de aquellos Soldados que mejor ganan el Pan al Augusto Monarca a quien sirven. | » |
| — Diario histórico de los viages de mar, y tierra hechos al norte de la California. Miquel Constançó. 1770.) | ||
- 1793. Escut de pell d'hipopòtam al Darfur.[19]
- 1863. Relació d'una munió de fàbriques de guants.[23]
- 1869. «Kid gloves» de Mark Twain.[24][25]
- L'acte de comprar uns guants fins ("kid gloves" = guants de cabritilla) explicat com a anècdota còmica. Sense oblidar la crítica comparada amb uns guants normals.
- 1888. Caiacs esquimals de pells de foca.[26]
- 1896. Escuts de guerra "cheyennes".[27]
- 1942. Ganivet de combat Ka-Bar. Amb mànec de cuir.
Ganivet de combat Ka-Bar. Mànec de rodanxes cuir [28] i funda de cuir.
.jpg)
- 1970. Botes de vaquer de pell d'estruç.[29]
- 1971. Atahualpa Yupanqui. Disc «Yo me he criado a puro campo». Cançó «Yo quiero un caballo negro». Parla d’un llaç escorredor de cuir de toro i guanac.[30]
| « | ... yo quiero un lazo trenzado, mezcla de toro y guanaco ... | » |
- 2008. Obra moderna que tracta, entre altres temes, de l'escut de guerra dels "cheyennes".[31]
- 2010. "Tientos para lazo". Tires de cuir per a fer un llaç escorredor.[32]
- 2012. Construcció de les tendes còniques de pell: tipis.[33]
Vegeu també
Referències
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cuir |