Cultures de la vergonya i cultures de la culpa

En les cultures de la vergonya l'honor té un valor social molt alt i qui viola una norma pateix per la por a veure's exclòs del grup. Les aparences són molt importants i qui infringeix els codis pateix vergonya en ser descobert o en imaginar-se l'escrutini dels altres membres de la comunitat si arribessin a saber-ho. La jerarquia de la persona infractora es veu greument afectada per la falta i existeixen poques possibilitats de canviar el valor social dels actes. La família es veu afectada, ja que una taca a l'honor d'un dels seus membres afecta negativament tots els seus parents, per això la pressió familiar ajuda a complir les regles.^[2]

A les cultures de la culpa els remordiments apareixen quan una persona actua d'una manera incorrecta segons la pròpia consciència (fins i tot si aquesta està fortament influïda per l'entorn). Es tracta d'un sentiment negatiu, la culpa, que sorgeix en comparar l'actuació amb els estàndards del bé i que produeix insatisfacció individual. El pecat religiós està lligat a aquest tipus de cultures. El càstig pot ser una conseqüència de la malifeta però l'expiació és sempre a partir del penediment i propòsit d'esmena personal. La culpa es pot patir encara que ningú pugui descobrir mai la mala acció.^[3]

Les cultures de la vergonya es localitzen a Orient (el Japó^[4] i la Xina tradicionals), l'antiga Roma, el barroc espanyol, la cultura gitana o codis tancats com la màfia italiana. Per contra, les cultures de la culpa es troben a l'antiga Grècia, el judaisme, les tribus nord-americanes i la majoria de països del centre d'Europa.