Cuneïforme hitita

Els sil·labaris consisteixen en vocals soles, vocals precedides per una consonant (representat habitual amb les lletres CV), vocals seguides de consonants (VC), o consonants en les dues posicions (CVC). Aquest sistema distingeix les següents consonants.

b, p, d, t, g, k, ḫ, r, l, m, n, š, z,

combinades amb les vocals a, e, i, u. A més s'introdueixen els símbols ya (=I.A 𒄿𒀀), wa (=PI 𒉿) i wi (=wi₅=GEŠTIN 𒃾 "vi"). El contrast de les sèries sordes/sonores (k/g, p/b, t/d) no s'usen per expressar aquest contrast en hitita. S'usen de forma intercanviable en algunes paraules, mentre que en altres paraules s'escriuen consistentment. La causa d'aquest contrast no està del tot clar, i hi ha diverses interpretacions i propostes de la fonologia.

De manera similar, el propòsit d'inserir una vocal addicional entre sil·labogrames tampoc està clar. Hi ha exemples d'aquesta pràctica com la -a- en iš-ḫa-a-aš "mestre" o en la-a-man "nom", ú-i-da-a-ar "aigües". En alguns casos, pot indicar una vocal llarga heretada (lāman, similar al llatí nōmen; widār, similar al greek ὕδωρ hudōr), però pot tenir altres funcions relacionades amb accentuació.

V

CV

VC

	-b	-p	-d	-t	-g	-k	-ḫ	-l	-m	-n	-r	-š	-z
a-	ab, ap 𒀊		ad, at 𒀜		ag, ak 𒀝		aḫ, eḫ, iḫ, uḫ 𒀪	al 𒀠	am 𒄠	an 𒀭	ar 𒅈	aš 𒀸	az 𒊍
e-	eb, ep, ib, ip 𒅁		ed, et, id, it 𒀉		eg, ek, ig, ik 𒅅			el 𒂖	em, im 𒅎	en 𒂗	er, ir 𒅕	eš 𒌍, 𒐁	ez, iz 𒄑
i-								il 𒅋		in 𒅔		iš 𒅖
u-	ub, up 𒌒		ud, ut 𒌓		ug, uk 𒊌			ul 𒌌	um 𒌝	un 𒌦	ur 𒌨, úr 𒌫	uš 𒍑	uz 𒍖

CVC

• Ḫ: ḫal 𒄬; ḫab/p 𒆸; ḫaš 𒋻; ḫad/t 𒉺 (=pa, PA "ceptre); ḫul (=ḪUL "dolent"); ḫub/p 𒄽; ḫar/ḫur 𒄯 (ḪAR "anell", ḪUR "espés", MUR "pulmó")
• K/G: gal 𒃲 (=GAL "genial"); kal,gal₉ 𒆗; kam/gám 𒄰 (=TU₇ "sopa"); k/gán 𒃷 (=GÁN "camp"); kab/p,gáb/p 𒆏 (=KAB "esquerra"); kar (=KAR "trobar"); k/gàr 𒃼; k/gaš 𒁉 (=bi, KAŠ "cervesa"); k/gad/t 𒃰 (=GAD "roba de llit"); gaz 𒄤 (=GAZ "matar"); kib/p ; k/gir 𒄫; kiš 𒆧 (=KIŠ "món"); kid/t₉ 𒃰 (=gad); kal 𒆗 (=KAL "fort"); kul 𒆰 (=KUL "fills"); kúl,gul 𒄢 (=GUL "trencar"); k/gum 𒄣; kur 𒆳 (=KUR "terra"); kùr/gur 𒄥
• L: lal 𒇲 (=LAL "enllaçar"); lam 𒇴; lig/k 𒌨 (=ur); liš 𒇺 (=LIŠ "cullera"); luḫ 𒈛 (=LUḪ "ministre"); lum 𒈝
• M: maḫ 𒈤 (=MAḪ "genial"); man (=MAN "20"); mar 𒈥; maš 𒈦 (=MAŠ "meitat"); meš (="90") ; mil/mel 𒅖(=iš); miš 𒈩; mur 𒄯(=ḫur); mut (=MUD "sang")
• N: nam 𒉆 (=NAM "districte"); nab/p 𒀮; nir 𒉪; niš (=man)
• P/B: p/bal 𒁄; pár/bar 𒈦 (=maš); paš ; pád/t,píd/t 𒁁; p/bíl 𒉋 (=GIBIL "new"); pir ; p/biš,pùš 𒄫 (=gir); p/bur
• R: rad/t 𒋥; riš 𒊕 (=šag)
• Š: šaḫ 𒋚 (=ŠUBUR "porc"); šag/k 𒊕 (=SAG "cap"); šal 𒊩 (=MUNUS "dona"); šam 𒌑 (=ú); šàm ; šab/p ; šar 𒊬 (=SAR "planta"); šìp ; šir 𒋓 (=ŠIR "testicles"); šum 𒋳; šur 𒋩
• T/D: t/daḫ, túḫ 𒈭; tág/k,dag/k 𒁖; t/dal 𒊑 (=ri); tám/dam 𒁮 (=DAM "esposa"); t/dan 𒆗 (=kal); tab/p,dáb/p 𒋰 (=TAB "2") ; tar 𒋻; t/dáš,t/diš 𒁹 ("1") ; tàš 𒀾; tin/tén 𒁷; t/dim 𒁴; dir (=DIR "vermell") ; tir/ter 𒌁 (=TIR "bosc") ; tíš ; túl 𒇥; t/dum 𒌈; t/dub/p 𒁾 (=DUB "tauleta d'argila") ; túr/dur 𒄙(=DUR "tira")
• Z: zul 𒂄; zum 𒍮

Determinatius son sumerogrames que no es pronuncien però indiquen la classe o natura d'un nom, per exemple en ^URUḪa-at-tu-ša (𒌷𒄩𒀜𒌅𒊭); URU és un determinant marcant el nom de la ciutat, i la pronunciació és simplement /hattusa/. D'altra banda, altres sumerogrames son ideogrames per ser pronunciats en hitita.