De Impura Natione

De Impura Natione gira al voltant de Joan Fuster i de Nosaltres, els valencians.^[1] Amb la intenció de desmuntar o impugnar alguns plantejaments del pensament fusterià^[1] i desmitificar al personatge,^[6] es fa ús del llenguatge satíric o fins i tot caricaturesc.^[6] Al text es fa un repàs a les crítiques i objeccions que, històricament, s'havien fet a les tesis fusterianes,^[6] citant textos d'autors com Rafael Ninyoles, Ernest Lluch, Josep Vicent Marquès i Joan Francesc Mira i afegint-ne algunes anàlisis pròpies.^[6]

Damià Mollà i Eduard Mira identifiquen dos tipus d'introspecció valenciana: el fusteranisme i el blaverisme, que són anomenats, respectivament pels autors com Nosaltrisme (per Nosaltres, els valencians) i Ratpenatisme (per Lo Rat Penat).^[6] La col·lisió entre el fusteranisme i el valencianisme més identificat amb l'imaginari regionalista havia ocorregut prou abans de l'aparició del blaverisme,^[6] citant com a exemples la Carta a Serra d'Or de 1961, signada per, entre altres, Xavier Casp, Miquel Adlert o Alfons Cucó.^[6] Els autors identifiquen com a obstinació que Joan Fuster insistira amb l'ús d'uns noms determinats que utilitzava per a definir al territori i llengua valencianes i a aquesta com, segons els autors, una de les raons de la desavinença.^[7] Tot i això, identifiquen l'aparició del fusteranisme com una espècie de regeneracionisme valencià,^[7] i defensen la necessitat de revisar el seu pensament.^[7] Entre les crítiques versades sobre el fusteranisme, hi ha la de l'obstinació i lectura inadequada de la transició valenciana,^[8] sent incapaç de vore la necessitat d'un pacte en aquell moment històric.^[9] Unes altres crítiques són l'excessiva importància a la llengua catalana, fet que els faria ignorar el bilingüisme del País Valencià i substituir un regionalisme valencià vinculat a Espanya per un regionalisme de caràcter catalanista,^[9] l'excessiu racionalisme de la proposta, o el caràcter excessivament esquerrà de la mateixa.^[9]

Per la seua banda, l'obra reivindica la necessitat de fer un nacionalisme valencià que assumisca amb naturalitat les dues components culturals del País Valencià,^[9] i que políticament siga interclassista i capaç d'aliar-se tant amb Madrid com amb Barcelona per a aconseguir els seus objectius.^[9] Els mateixos autors del llibre van utilitzar l'expressió Puta i Ramoneta per a definir el paper de cruïlla que, al seu paper, hauria de jugar el País Valencià en el conjunt de l'estat espanyol.^[5]

En ser el primer llibre crític que, des de postures fusterianes, critica la praxi del mateix moviment, De Impura Natione va rebre fortes crítiques des d'alguns sectors del fusterianisme,^[6] sent les més dures les versades per Enric Solà a quatre articles publicats a El Temps en abril del 87.^[9] A La pesta blava, de Vicent Bello, es dedica un capítol sencer a analitzar el neoblaverisme, que és com l'autor identificarà la naixent tercera via.^[10] Per a Bello, les tesis revisionistes del fusteranisme de De Impura Natione suposaran un blaverisme o anticatalanisme de baixa intensitat,^[10] que no seria una revisió del fusteranisme sinó una proposta anticatalanista que agafa les robes del fusteranisme per a connectar amb bases socials nacionalistes.^[11] L'aparició del discurs de la tercera via estaria explicat per la necessitat de les classes dominants d'una cara més amable, comparant el paper de Mollà i Mira amb el de Manuel Broseta en la transició.^[11]

Vicent Sanchis, al seu llibre de 2011 Valencians, encara, qualifica de despropòsit i experiment fallit l'obra, tot criticant l'ús del llenguatge i la interpretació dels fets històrics que al llibre es narren,^[12] identificant també alguns encerts de la proposta i algunes reflexions encertades amagades entre una semàntica qualificada com a estrambòtica.^[13]

Vicent Flor, al seu llibre Societat anònima. Els valencians, els diners i la política va considerar que l'estratègia de fer de frontissa entre Madrid i Barcelona no era possible donat que des de Madrid es controlen els mecanismes de l'estat i des dels successius governs espanyols s'ha demostrat poca sensibilitat cap a les demandes i necessitats de les Comunitats Autònomes de l'Arc Mediterrani.^[14] Tot i reconéixer que a una Espanya més mediterrània i sensible a la diversitat lingüística la proposta podria funcionar, concluí que els anys i els fets han demostrat la caducitat de la proposta.^[14]

De Impura Natione va suposar un reforç per a aquells sectors del nacionalisme valencià provinents del PNPV o agrupats al PRD que reivindicaven un marc nacional valencià sense identificar-se necessàriament amb les tesis lingüístiques i/o culturals del blaverisme.^[15] Per part de sectors d'Unió Valenciana i el món cultural blaver, el llibre no va tindre una rebuda gens negativa,^[9] fet que portaria que sectors d'ambdues sensibilitats ideològiques identificades al llibre participaren en actes conjunts com les Tertúlies de l'Hotel Anglés,^[9] que propiciarien l'aparició d'un altre llibre, Document 88, i donarien el tret d'eixida a allò que la premsa batejà com Tercera Via.^[9]