Difosfà

compost químic de fórmula P2H4

El difosfà o tetrahidrur de difòsfor, és un hidrur de fòsfor, format per fòsfor i hidrogen és un compost químic molecular inestable. La seva fórmula molecular és i la seva massa molecular és 65,98 g/mol.

Infotaula de compost químicDifosfà
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular65,979 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaH₄P₂ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

És un líquid incolor que reacciona espontàniament en l'aire. El contingut de difosfà en el fosfà és la causa de la combustió espontània en aire a temperatura ambient. El difosfà té l'olor característica de peix podrit, que es pot percebre fins i tot a concentracions molt baixes.[1]

Història

Paul Thénard (1819–1884).

El fosfà fou sintetitzat per primera vegada el 1783 pel químic francès Philippe Gengembre (1764–1838), alumne d'Antoine L. Lavoisier. Gengembre comunicà la preparació d'un gas que s'inflamava de forma espontània escalfant fòsfor amb hidròxid de potassi,[2] segons la reacció representada per:

El 1844, el químic francès Paul Thénard (1819–1884), fill del també químic francès Louis-Jacques Thénard (1777–1857), utilitzà una trampa freda per separar el difosfà del fosfà que s'havia generat a partir del fosfur de calci . Demostrà, així, que el és responsable de la inflamabilitat espontània associada al , i també del característic color taronja/marró que es pot formar a les superfícies, i que és un producte de polimerització.[3]

Estructura molecular

Model de molècula de difosfà .

La molècula de difosfà conté dos àtoms de fòsfor units mitjançant enllaç covalent sigma de longitud d'enllaç 222 pm. Cada un d'ells està enllaçat a dos hidrògens també per enllaç covalent simple, en aquest cas de longitud 145 pm. L'angle d'enllaç és de 91,3°. Els fòsfors s'enllacen emprant orbitals híbrids sp3, orientats en la direcció dels vèrtexs d'un tetraedre. Un dels orbitals està ocupat per una parella d'electrons que no formen enllaç, la qual cosa redueix els angles dels enllaços de 109,5° dels orbitals híbrids sp3 a només 91,3°.[4]

Preparació

El disfosfà s'obté juntament amb el fosfà per hidròlisi del fosfur de calci impur que conté petites quantitats de difosfur de dicalci . La reacció és:[5]

Propietats

El difosfà és líquid incolor i volàtil a temperatura ambient, té una densitat d'1,014 g/cm³ a 20 °C i un punt de fusió de –99 °C. A 0 °C la seva pressió de vapor és de 70,2 mmHg. Abans d'assolir el punt d'ebullició es descompon. El punt d'ebullició s'ha determinat per extrapolació i hauria de ser de 63,5 °C.[4] El disfosfà és molt inestable i en contacte amb l'aire s'inflama espontàniament segons la reacció:[5]

És un potent agent reductor i no mostra propietats bàsiques.[5] Si s'escalfa, el difosfà sofreix una reacció de desproporcionació i dona trifosfà i fosfà:[4]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Difosfà
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García