Dopatge
El dopatge (en anglès doping) és la promoció o consum de qualsevol mètode o substància prohibida en l'esport que pot ser potencialment perillosa per la salut dels esportistes i que és susceptible a millorar el seu rendiment de manera il·legal. D'acord amb el Comitè Olímpic Internacional (COI), dopatge és l'administració o ús per part d'un atleta de qualsevol substància externa a o l'organisme o qualsevol substància fisiològica presa en quantitat anormal o per una via anormal amb la sola intenció d'augmentar d'un mode artificial i deshonest el seu rendiment en la competició. Cada associació esportiva té una llista detallada de les substàncies prohibides junt amb les quantitats màximes permeses. D'acord amb la substància usada i altres factors particulars, cada associació sanciona l'atleta en qüestió.
Esportistes penalitzats per dopatge
- 1988: Ben Johnson, atleta canadenc, als Jocs Olímpics de Seül; positiu per estanozolol.[1] Havia batut el rècord dels 100 metres llisos amb una marca de 9.79 segons.
- 1994: Diego Armando Maradona, futbolista argentí, al Mundial de futbol dels Estats Units; positiu per cocaïna.[2]
- 2002: Gervasi Deferr, gimnasta català, al Campionat del Món de gimnàstica artística de Debrecen; positiu per cànnabis.[3]
- 2005: Mariano Puerta, tenista argentí, al Roland Garros; positiu per etilefrina.[4]
- 2010: Alberto Contador, ciclista espanyol, al Tour de França; positiu per clembuterol[5]
- 2012: Lance Armstrong, ciclista estatunidenc, acusat formalment de dopatge continuat fent servir diversos mètodes per a aconseguir els seus títols al Tour de França.[6]
- 2013: Virginia Berasategui, triatleta basca, al Triatló de Bilbao; positiu per eritropoetina.[7]
- 2013: Marta Domínguez, atleta espanyola, expedientada per irregularitats al seu passaport biològic.[8]
Altres els esportistes penalitzats per dopatge han estat el corredor Anton Galkin (Rússia), la llançadora de pes Irina Korzhanenko, els boxadors David Munyasia (Kenya) i Mariano Carrera (Argentina), els futbolistes Claudio Caniggia (Argentina), Rodrigo Lara, Paulo César Chávez, Aarón Galindo i Salvador Carmona (Mèxic), Roberto Cereceda, Jaime Ramirez i Pablo Galdamez (Xile), els tenistes Petr Korda i Bohdan Ulihrach (República Txeca), Guillermo Coria, Juan Ignacio Chela, Guillermo Cañas, Martín Rodríguez i Mariano Hood (Argentina), l'aixecador de pes Viktor Chisleann (Moldàvia), i els ciclistes Roberto Heras o Tyler Hamilton.[9]
Vegeu també
Referències
Enllaços externs
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dopatge |
- Por un deporte limpio Arxivat 2015-02-08 a Wayback Machine., a la Fundació Miguel Indurain (castellà)
- Document sobre el dopatge a Monografias.cm (castellà)
- ´El dopatge està generalitzat perquè la gent vol veure rendiments sobrehumans´ a Diari de Girona
- El dopaje en España: una historia de amor y muerte a Jot Down (castellà)