Vés al contingut

Ecocarcris

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'ecocarcris és un material ecològic compost a base de closques de fruits secs trinxades i barrejades amb resines per a l'aplicació en la construcció d'objectes diversos. Fou inventat el 2003 per la jove barcelonina Cristina Casadevall de la Cámara en un treball de batxillerat del seu institut, situat al barri d'Horta-Guinardó.[1] Amb 14 anys, Cristina Casadevall va començar a investigar la manera de poder aprofitar les closques dels fruits secs i als 17, va crear l'ecocarcris, va aconseguir-ne la patent legal i va registrar la marca "Ecocarcris SL" davant la possibilitat d'emprendre un negoci de futur explotant el material ecològic.

Referències

Enllaços externs

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García