El Petit de Cal Eril

Originari de la Segarra, Joan Pons de Ca l'Eril, es va donar a conèixer amb la maqueta Per què es grillen les patates?, autoproduïda i autoeditada el 2007^[2] i guardonada amb el premi a la creativitat del TR3SC;^[3] que l'any 2012 seria reeditada en vinil. En aquesta primera fase, Pons s'acompanyava de David Paco (baix), Lluís Rueda (sorolls), Dani Díaz i Dani Domene (percussions).^{[cal citació]}

El seu primer disc oficial fou ...i les sargantanes al sol (Bankrobber, 2009), enregistrat per ell mateix a la casa pairal, on destaquen temes propis com I tantes figues (amb videoclip oficial) o Mandolines tralarí al costat de revisions de cançons populars com La Caterineta per la Mercè o Ton pare.^[4] Abans d'estrenar-lo a la Sala Apolo,^[5] el Petit ja havia debutat en directe a l'Espacio Movistar o al festival PopArb;^[6] durant tot el 2009 i part del 2010. El Petit estigué rodant el disc per sales de tot Catalunya i en festivals com Primavera Sound, Minimúsica, BAM,^[7] Altaveu, Aphònica, Músiques Disperses, Let's Festival, Faraday i amb dates puntuals a l'Octubre de València o fins i tot a Seül.^[8] En aquesta gira i la del següent Vol i dol, la formació del grup es consolida amb Joan Pons, David Paco, Lluís Rueda i el bateria Càndid Coll, amb la participació ocasional de la flautista Marina Varela. El grup va tancar l'any 2009 amb la publicació de l'EP Cançons de Nadal, compartit amb el grup Anímic, que es va presentar a l'Auditori (Barcelona).^{[cal citació]}

La producció del segon disc va començar l'estiu del 2010:^[9] gravat en una masia de Biosca^[10] i publicat el novembre del mateix any,^[11] Vol i dol pren una frase feta com a títol emprada amb un doble sentit, ja que el disc està marcat per la mort de son pare.^[12] Entre les cançons del disc van destacar el primer senzill Cau la neu, Cendres, Partícules de Déu o Decapitació II (a duo amb Roger Mas). La roda de presentació va començar a Madrid i Barcelona pel festival Primavera Club i va passar per Perpinyà, Girona, Vic, l'Alcúdia (dins del Tirant de Cançó),^[13] Lleida, amb cites en festivals com PopArb i Pròxims i el Festival de Guitarra de Barcelona),^[14] a més d'una actuació a Belgrad (Sèrbia). També va protagonitzar la Gira Santa amb Joan Colomo i Esperit!, oferint junts una desena de concerts arreu d'Espanya. El Petit de Cal Eril va ser distingit amb el premi Altaveu 2011 “per crear bellesa a partir d’allò quotidià, proper, senzill. Perquè així són les cançons del grup, petites històries envoltades de màgica harmonia”.^{[cal citació]}