Enzo Cucchi
Enzo Cucchi (Morro d'Alba, província d'Ancona, Itàlia, 14 de novembre de 1949) és un artista, pintor i escultor italià.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 novembre 1949 (74 anys) Morro d'Alba (Itàlia) |
| Floruit | 2020–1980 |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, artista d'instal·lacions, dibuixant, gravador, escultor, artista visual |
| Activitat | 1965 – 2012 |
| Membre de | |
| Participà en | |
| 12 juny 1987 | documenta 8 |
| 19 juny 1982 | documenta 7 |
Premis | |
  | |
Biografia
De formació autodidacta, comença en un àmbit conceptual, aterrant després a la figuració, i convertint-se en un dels principals exponents del nucli històric de la Transavanguarda italiana, temàtica d'Achille Bonito Oliva. En les obres sobre tela, acompanyades de nombrosos dibuixos i sovint presentades amb textos poètics escrits pel mateix artista, es reapropia amb una mirada visionària del mite, de la història de l'art i de la literatura (Cani con lingua a spasso, 1980 i Eroe senza testa, 1981; Sia per mare che per terra, 1980), donant vida a composicions de gran intensitat simbòlica, en les quals sovint el món és representat com a camp de batalla entre dos principis oposats.
Després de grans composicions amb l'ús del carbó i del collage, va experimentar amb diversos materials, entre els quals terra, fusta cremada, tubs de neó i ferro (en la sèrie Vitebsk-Harar dedicada a Arthur Rimbaud i Kazimir Malèvitx), abraçant alhora una utilització gairebé caravaggiesca de la llum, que li ha donat efectes de profunditat espacial.
El 1986 va respondre a la crida del galerista napolità Lucio Amelio que, després del sisme de l'Irpinia del 1980, havia demanat als més grans artistes contemporanis de l'època realitzar una obra que tingués com a tema el sisme, incorporant-ho a la col·lecció Terrae Motus.[1] La seva obra Senza titolo és constituïda de quatre panells de ferro envellits i rovellats, que vol fer referència a la violència de la usura del temps, al centre dels quals s'aixeca un vaixell, imatge simbòlica de l'artista.[2] Ha realitzat també algunes escultures i la decoració de la capella de Monte Tamaro, prop de Lugano (1992-94, de l'arquitecte Mario Botta).[3]
Distincions
Commendatore Ordine al Merito della Repubblica Italiana el 2 de maig de 2012.[4]
Enzo Cucchi en els museus
Museus a Itàlia
- Centre per l'Art contemporanea Luigi Pecci de Prato
- Galeria Nacional d'Art Modern i Contemporani de Roma
- Palau de Capodimonte de Nàpols
- Col·lecció Terrae Motus de la Palau Reial de Caserta
Museus a l'estranger
- Institut d'Art de Chicago de Chicago
- Galeria Nacional San Marino
- Museu d'Art Modern de Nova York de Nova York
- Tate Gallery de Londres
- Centre Pompidou de París
- Museu Cantonale d'Art de Lugano
- Museu del Louvre de París
Cinema
Referències
Bibliografia
- Achille Bonito Oliva, La Transavanguardia italiana, Milà, Giancarlo Politi Editor, 1980.
- Gian Ruggero Manzoni, L'empresa, Ràvena, Essegi, 1991.
- Ester Coen (a cura de), Cucchi, Milà, Skira, 2007, ISBN 8861303102.
- Gianni Mercuri i Attilio Maranzano, Enzo Cucchi, Milà, Electa, 2003, ISBN 8843581937.