Kazimir Malèvitx

La majoria de fonts indiquen que Malèvitx va néixer a l'Imperi rus, a Ucraïna, al si d'una família ucraïnesa d'arrels poloneses (polonesos ètnics, instal·lats a Ucraïna com a mínim d'ençà el segle xix),^[10] i que el seu pare era enginyer agrònom de professió. Tot i així, hi ha algunes teories que era belarús. Algunes fonts indiquen que va néixer i es va criar a un poble de Belarús, al raion de Kapyl (Капыльскі раён),^[11] i encara d'altres que va néixer a Kíev, fill d'un folklorista i etnògraf belarús, Sieviaryn Malèvitx.^[12]La seva herència cultural li va permetre dominar com a mínim tres idiomes: el polonès, l'ucraïnès i el rus.

Va començar els seus estudis d'art a Kíev (1895-1896) i a Moscou^{[n. 1]} (1904), i a l'estudi de Fiòdor Rerberg (Фёдор Иванович Рерберг, 1906 o 1905-1910) a Moscou. Del 1919 al 1922 va ensenyar i dirigir l'Escola d'art de Vítsebsk (a Belarús), i del 1928 al 1930 va ser professor a l'Institut d'art de Kíev,^{[n. 2]} on va co-fundar el grup d'art UNOVIS, i va ensenyar també a Petrograd (1930). A Petrograd va ser un dels iniciadors de l'Institut estatal de cultura artística (GINKHUK) el 1922. Va publicar articles sobre teoria de l'art i els problemes de l'art contemporani a revistes de Khàrkiv (Nova generació) i Kíev (Avantguarda).

El 1927, va viatjar a Varsòvia i Berlín amb una exposició en solitari, i allí va entrar en contacte amb els artistes del Bauhaus.^[13][14] Durant la seva estada va fer plans per quedar-se a l'oest, però va haver de tornar a l'URSS perquè el govern tenien a la seva dona i fills com a ostatges, instant-lo a tornar a través d'una carta oficial. Va deixar una important quantitat d'obres en dipòsit a Alemanya.^[15] Quan va tornar, va ser encarcerat però un amic seu al govern va poder treure'l després d'unes quantes setmanes.^[16]

A partir d'aquest moment, pateix la repressió del règim, i torna a la figuració per força, ja que el règim es gira en contra de l'art avantguardista, recolzant només el realisme socialista ("l'art proletari" oficiós i ideològicament correcte) i comença a perseguir els artistes que no s'hi adapten (i alguns que sí que s'hi adapten). Comença l'estat del terror sota Stalin, que entra en plena força entre el 1933 i el 1937, arribant al seu apogeu l'any 1937. La seva obra va ser reprimida els anys 1930 i va romandre poc coneguda durant les dècades següents.^[17] Va malviure els últims anys de la seva vida. El seu funeral a Leningrad esdevingué "una demostració massiva, potser l'última de l'avantguarda artística a la Rússia soviètica, sota la solemne bandera del Quadrat negre."^[18]

L'any 1915, Malèvitx va establir les bases del suprematisme, publicant el manifest Del cubisme al suprematisme.^[19] Alguns autors consideren que el suprematisme de Malèvitx arrela en la cultura tradicional d'Ucraïna.^[20][21] Entre 1915 i 1916 va estar treballant amb altres artistes suprematistes en una cooperativa Skoptsí de pagesos i artesans a Verbovka, Ucraïna, i entre 1916 i 1917 va participar en exposicions del grup Sota de Diamants a Moscou, al costat d'artistes com Nathan Altman, David Burliuk i A. Ekster, entre altres. Els exemples més coneguts de la seva obra suprematista són el Quadrat negre (1915)^[22] i Blanc sobre blanc (1918). El 1918, Malèvitx va realitzar l'escenografia de Mystery-Bouffe, una obra de teatre socialista de Vladímir Maiakovski.

Malèvitx també es va interessar per la fotografia aèria i el món de l'aeronàutica, que el van portar a realitzar obra abstracta inspirada o derivada de vistes aèries.

Algunes de les seves obres més conegudes:

• Disseny de l'escenografia i el vestuari per a l'òpera avantguardista "transracional" de Krutxònykh, Victòria sobre el sol (1913), amb uns precursors del seu "Quadrat negre".
• Cercle negre (cercle negre sobre fons blanc, 1913)
• Quadrat vermell. Realisme pictòric d'una pagesa en dues dimensions (1915)
• Quadrat negre sobre fons blanc (1915) + tres altres versions amb el mateix nom
• Blanc sobre blanc (quadrat blanc sobre fons blanc, 1917) + altres versions
• Creu negra (anys 1920)
• La sèrie d'obres amb títol genèric de Suprematisme, Composició suprematista o similars, com ara:
  • Suprematisme amb triangle blau i quadrat negre (1915)
  • Pintura suprematista. Avió volant (1915)
  • Pintura suprematista. Vuit rectangles rojos (1915)
  • Suprematisme (Supremus Núm. 58. Groc i negre, 1916)
  • Composició suprematista (1916),

etc.

De les seves obres més figuratives, destaquen:

• L'esmolet (1912) i una sèrie d'altres obres que tenen un toc cubista.
• Un anglès a Moscou (1914), exemple de la transposició de "zaum" o "transracionalisme" de la poesia a la pintura.^[15]
• Dona amb galledes (1912-13)
• Llenyataire (1912-13)
• Segador (1930)
• La cavalleria roja carrega (1930-31)
• Sensació de perill (1931)