Eranthis hyemalis

espècie de planta

Eranthis hyemalis és una planta que es troba a Europa de la família de les Ranunculàcies, la família del ranuncle. La planta és petita, però té flors grans, grogues, en forma de platet. Aquesta planta creix d'un tubercle i té un hàbit baix. Totes les parts de la planta són verinoses quan són consumides pels éssers humans.

Infotaula d'ésser viuEranthis hyemalis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRanunculales
FamíliaRanunculaceae
GènereEranthis
EspècieEranthis hyemalis Modifica el valor a Wikidata
(L.) Salisb.
Nomenclatura
BasiònimHelleborus hyemalis Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Helleborus hyemalis L.[1]

Descripció

Planta vivaç, amb arrels curtes, tuberculoses. Tronc d'1 a 20 cm, nu, sense pèl. Fulles glabres, desenvolupant-se després de les flors, 1 a 2 radicals, orbiculars pennatífides. Involucre semblant a les fulles, sobrepassant la flor i el fruit.

Les flors són grogues, solitàries i sèssils a l'involucre. Sèpals de 5 a 8, petaloides, caducs, petits pètals de 5 a 8, molt tubulosos, de 2 llavis, fol·licles de 5 a 8, lliures, sobre una fila. Pedunculets, divergents, arrugats transversalment, a pic igualant la meitat de la seva longitud.

Distribució i hàbitat

El seu hàbitat preferent són els llocs humits i boscosos. A Europa central, des de França i Suïssa a Sèrbia.

Usos

Planta silvestre dels boscos. S'utilitzen cultivars a jardineria com entapissant per a cobrir sòls, i està molt valorada com a planta ornamental pel seu fullatge verd clar i les flors grogues que apareixen extremadament d'hora a la primavera (febrer a març).

Galeria

Referències

Bibliografia

  • Heinz-Dieter Krausch: Kaiserkron und Päonien rot … – Entdeckung und Einführung unserer Gartenblumen. Dölling und Galitz Verlag, Hamburg 2003, ISBN 3-935549-23-7.
  • Angelika Lüttig und Juliane Kasten: Hagebutte & Co – Blüten, Früchte und Ausbreitung europäischer Pflanzen. Fauna Verlag, Nottuln 2003, ISBN 3-935980-90-6.
  • Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
  • Flora of North America Editorial Committee, e. 1997. Magnoliidae and Hamamelidae. 3: i–xxiii, 1–590. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  • Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.

Enllaços externs

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica