Taula dels temps geològics

La taula dels temps geològics s'utilitza en geologia per descriure i relacionar esdeveniments de la història de la Terra. S'estima que la Terra té al voltant de 4.570 Ma. La taula dels temps geològics s'ha organitzat en períodes, normalment anomenats a partir d'esdeveniments geològics o paleontològics rellevants. Cada quatre anys, la Unió Internacional de Ciències Geològiques (IUGS) organitza el Congrés Geològic Internacional. En l'edició 32a celebrada l'agost del 2004 a Florència, Itàlia, la Comissió Internacional d'Estratigrafia (ICS), que depèn de la IUGS, donà una sèrie de termes oficials de les diferents divisions i subdivisions dels temps geològics. Aquest congrés també ha estat apadrinat per altres organismes, com ara la Commission de la carte géologique du monde (CCGM), establerta a París. Les darreres escales publicades integren sobretot les magnetocronies (inversions del camp magnètic terrestre) i comporten uns cinc o sis nivells i subnivells normalitzats. Les antigues nomenclatures, sobretot les de les eres Primària, Secundària, Terciària i Quaternària, han estat abandonades en favor de subdivisions més precises i rigoroses. La taula que es presenta a sota utilitza les dades i nomenclatura proposats per la Comissió Internacional d'Estratigrafia. La versió catalana segueix les recomanacions fetes per l'Institut Geològic de Catalunya.

Eó	Era	Període	Sèrie/ Època	Esdeveniments importants	Data de començament en milions d'anys en el passat^[1]
Fane- rozoic	Cenozoic	Neogen^[2]	Holocè	Fi de l'època glacial més recent i aparició de la civilització.	0,0117^[3]
			Plistocè	Expansió i posterior extinció de molts grans mamífers (megafauna del Plistocè); evolució dels humans moderns.	1.806 ± 0.005 ^*
			Pliocè	Intensificació de l'època glacial. Clima fred i sec; apareixen els australopitecs, molts dels gèneres actuals de mamífers i els mol·luscs moderns.	5.332 ± 0.005 ^*
			Miocè	Clima moderat; orogènesi a l'hemisferi nord; les famílies modernes de mamífers i aus esdevenen recognoscibles. Els cavalls i mastodonts es diversifiquen. L'herba s'estén arreu. Apareixen els primers homínids.	23.03 ± 0.05 ^*
		Paleogen ^[2]	Oligocè	Clima càlid; la fauna evoluciona i es diversifica ràpidament, especialment els mamífers. Evolució i propagació dels tipus moderns d'angiospermes.	33.9±0.1 ^*
			Eocè	Els mamífers arcaics (p. ex., creodonts, condilartres, uintateris, etc.) prosperen i continuen desenvolupant-se durant el període. Aparició de diverses famílies "modernes" de mamífers. Els cetacis primitius es diversifiquen. Aparició de l'herba. Reglaciació de l'Antàrtida i començament de l'època glacial actual.	55.8±0.2 ^*
			Paleocè	Clima tropical amb plantes modernes; els mamífers es diversifiquen en una sèrie de llinatges primitius després de l'extinció dels dinosaures. Primers mamífers grans.	65.5±0.3 ^*
	Mesozoic	Cretaci	Superior	Aparició de les plantes de flor, juntament amb nous tipus d'insecte. Apareixen peixos teleostis moderns. Els ammonites, belemnites, rudists, equinoïdeus i esponges marines són comuns. Evolucionen molts tipus nous de dinosaure (tiranosaures, titanosaures, hadrosaures i dinosaures banyuts…) i apareixen els cocodrils moderns; al mar hi evolucionen els mosasaures i els taurons moderns. Poc a poc, les aus primitives substitueixen els pterosaures. Apareixen els monotremes, els marsupials i els mamífers placentaris. Fragmentació de Gondwana.	99.6±0.9 ^*
		Cretaci	Inferior		145.5 ± 4.0
		Juràssic	Superior	Les gimnospermes (especialment les coníferes, les Benettitales, i són comuns les ciques) i les falgueres. Hi ha molts tipus de dinosaure, com ara els sauròpodes, carnosaures o estegosaures. Els mamífers són comuns però petits. Primers ocells i sargantanes. Gran varietat d'ictiosaures i plesiosaures. Els bivalves, els ammonites i els belemnites són abundants. Els equinoïdeus, els crinoïdeus, les estrelles de mar, les esponges de mar i els braquiòpodes terebratúlids i rinconèl·lids són molt comuns. Divisió de Pangea en Gondwana i Lauràsia.	161.2 ± 4.0
			Mitjà		175.6 ± 2.0 ^*
			Inferior		199.6 ± 0.6
		Triàsic	Superior	Els arcosaures dominen i es diversifiquen a la terra, incloent-hi moltes formes grans; els cinodonts es tornen més petits i més similars als mamífers. Primers dinosaures, mamífers, pterosaures i cocodrils. Els Dicrodium són comuns a la terra. Molts grans amfibis temnospòndils aquàtics. Els ictiosaures i notosaures són comuns al mar. El ammonites són extremament comuns. Els coralls moderns i els peixos teleostis fan la seva aparició, així com molts clades d'insectes moderns.	228.0 ± 2.0
			Mitjà		245.0 ± 1.5
			Inferior		251.0 ± 0.4 ^*
	Paleozoic	Permià	Lopingià	Les masses continentals s'uneixen per formar Pangea. Els sinàpsids (pelicosaures i teràpsids) esdevenen comuns, i els pararèptils i amfibis temnospòndils encara són comuns. Els gimnospermes substitueixen la flora del Carbonífer a mitjans del període. Evolucionen els escarabats i les mosques. La vida marina prospera als coralls d'aigües càlides i someres. Els braquiòpodes espirifèrids i prodúctids, els bivalves, els foraminífers i els ammonites són abundants. Fi de l'edat glacial permianocarbonífera. A finals del període té lloc l'extinció permiana - el 95% de la vida a la Terra s'extingeix.	260.4 ± 0.7 ^*
			Guadalupià		270.6 ± 0.7 ^*
			Cisuralià		299.0 ± 0.8 ^*
		Carbo- nífer^[4] / Pennsil- vanià	Superior	Apareixen els insectes amb ales i prosperen aviat, i alguns d'ells (Protodonata i Palaeodictyoptera) assoleixen grans dimensions. Els amfibis són comuns i diversos. Primers rèptils i boscos carbonífers (Lepidodendron, Sigillaria, Anularia, Calamites, Cordaites, etc.). Contingut atmosfèric d'oxigen molt alt. Al mar, són comuns els goniatites, braquiòpodes, briozous, bivalves i coralls.	306.5 ± 1.0
			Mitjà		311.7 ± 1.1
			Inferior		318.1 ± 1.3 ^*
		Carbo- nífer^[4] / Missis- sippià	Superior	Grans arbres primitius, primers vertebrats terrestres, aigua salobre i amfibis euriptèrides; els rizodonts són els depredadors d'aigua dolça dominant. Al mar, els taurons primitius són comuns i molt diversos, els equinoderms (especialment els crinoïdeus i els blastoides) són abundants. Els coralls, briozous i els braquiòpodes són molt comuns, així com els goniatites. Els trilobits i els nautiloides es troben en declini. Glaciació a l'oest de Gondwana.	326.4 ± 1.6
			Mitjà		345.3 ± 2.1
			Inferior		359.2 ± 2.5 ^*
		Devonià	Superior	Primers licòpsids i equisets, aparició dels progimnospermes (primeres plantes amb llavors), primers arbres (Archaeopteris). Primers insectes (sense ales). Al mar, els braquiòpodes strofomènids i atrípids, els coralls rugosos i tabulats, així com els crinoïdeus, són abundants. Els ammonoides goniatítics són comuns i apareixen els coleoids. Es redueix el nombre de trilobits. Els àgnats amb armadura entren en declini; les formes de vida importants al mar són els placoderms, sarcopterigis i osteïctis, així com els taurons primitius. Primers amfibis. Euramèrica.)	385.3 ± 2.6 ^*
			Mitjà		397.5 ± 2.7 ^*
			Inferior		416.0 ± 2.8 ^*
		Silurià	Pridolià	Primeres plantes vasculars terrestres; centpeus i artroplèurids, els primers peixos amb mandíbula i agnats ostracoderms. Els escorpins de mar assoleixen grans dimensions. Els coralls tabulats i rugosos, els braquiòpodes i els crinoïdeus són abundants; els trilobits i els mol·luscs són diversos; els graptòlits no tant.	418.7 ± 2.7 ^*
			Ludlowià		422.9 ± 2.5 ^*
			Wenlockià		428.2 ± 2.3 ^*
			Llandoverià		443.7 ± 1.5 ^*
		Ordovicià	Superior	Els invertebrats són molt diversos i inclouen molts nous tipus. Els coralls primitius, braquiòpodes, bivalves, nautiloides, trilobits, ostracodes, briozous, molts tipus d'equinoderms i graptòlits són comuns. Els conodonts foren vertebrats primitius que s'alimentaven de plàncton i que aparegueren a principis de l'Ordovicià. Edat glacial a finals del període. Primeres plantes terrestres, molt primitives.	460.9 ± 1.6 ^*
			Mitjà		471.8 ± 1.6
			Inferior		488.3 ± 1.7 ^*
		Cambrià	Furongià	Gran diversificació de les formes de vida a l'explosió cambriana; apareixen més de la meitat dels fílums moderns d'animals, així com fílums extints i problemàtics. Els Archeocyatha foren abundants a principis del Cambrià. Són comuns els trilobits, priapúlids, esponges de mar, braquiòpodes i moltes altres formes. Apareixen els primers cordats. Els anomalocàrids són els predadors dominants. La fauna vendiana entra en declini i s'extingeix.	501.0 ± 2.0 ^*
			Mitjà		513.0 ± 2.0
			Inferior		542.0 ± 1.0 ^*
Proter- ozoic ^[5]	Neo- proterozoic	Ediacarià	Primers animals multicel·lulars. La fauna ediacariana prospera arreu del món. Primers porífers.		630 +5/-30 ^*
		Criogenià	Possible període de Terra bola de neu; Rodínia comença a fragmentar-se Primeres algues pluricel·lulars [~750 ma].		850^[6]
		Tonià	Primera radiació d'acritarcs.		1000^[6]
	Meso- proterozoic	Estenià	Plataformes altament metamòrfiques, com ara Rodínia, es formen a causa de l'orogènesi.		1200^[6]
		Ectasià	Els sediments de les plataformes continuen expandint-se. Primers rodòfits		1400^[6]
		Calimmià	Els sediments de les plataformes continuen expandint-se.		1600^[6]
	Paleo- proterozoic	Estaterià	Primers acritarcs (eucariotes?). Colúmbia.		1800^[6]
		Orosirià	L'atmosfera terrestre increment el seu contingut d'oxigen. Cràter de Vredefort i Conca de Sudbury. Intensa orogènesi.		2050^[6]
		Riacià	Formació de Bushvekd Glaciació huroniana.		2300^[6]
		Siderià	A la base: màxima abundància de les formacions de ferro bandat [2.500 Ma].		2500^[6]
Arqueà ^[5]	Neoarqueà	Estabilització dels cratons més moderns, possible esdeveniment d'inversió del mantell.			2800^[6]
	Mesoarqueà				3200^[6]
	Paleoarqueà	Primers estromatòlits [∼3.300 ma]. Primers cianobacteris productors d'oxigen [∼3.400 ma].			3600^[6]
	Eoarqueà	Origen de la vida: Procariotes [∼3.900 ma].			3800
Hadeà ^[5]^[7]	Imbrià inferior^[8]	Aquesta era s'encavalca amb la fase final del darrer bombardeig pesant del sistema solar interior.			c.3850
	Nectarià^[8]	El nom prové d'un període de l'escala geològica lunar en el que es formaren molts dels grans cràters de la Lluna.			c.3920
	Grups Basin^[8]	Les primeres formes de vida que dupliquen molècules de ARN poden haver evolucionat a la terra ara fa uns 4.000 milions d'anys.			c.3920
	Críptic^[8]	4400 Ma - Mineral més antic conegut, el zircó; 4570 Ma - Formació de la Terra.			c.4570