Federico Martínez Miñana
Rafael Frederic Martínez Miñana († Belgrad, aleshores Iugoslàvia, 1954) fou un periodista i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.[1]
| Biografia | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | A començament segle XX  | ||||||||
| Mort | 1954 Belgrad | ||||||||
| |||||||||
| Activitat | |||||||||
| Lloc de treball | Madrid | ||||||||
| Ocupació | Periodista | ||||||||
| Partit | Izquierda Republicana | ||||||||
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
Biografia
Treballà com a periodista a La Semana Gráfica i El Mercantil Valenciano. Va escriure poemes en català, un dels quals, La barca vella, va inspirar una pel·lícula de Luis Rodríguez Alonso en 1926.[2]
Després de la proclamació de la Segona República Espanyola va fundar i dirigir la secció valenciana del Partit Republicà Radical Socialista fins que finalment es va integrar a Izquierda Republicana, partit amb el qual fou elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1936 per la província de València.[3]
Durant la guerra civil espanyola fou nomenat Director general de Camins (1936) i subsecretari del Ministeri de Propaganda (1937). En acabar la guerra civil es va exiliar, passant els seus darrers anys a Iugoslàvia com a ambaixador de la República espanyola en l'exili.[4]
Obres
- La barca vella (1925), amb Ferran Miranda.