1954

Països Catalans

• 1 de març, Figueres (Alt Empordà): Fundació de la revista Canigó, sobre temes polítics, socials i culturals, des d'una òptica independentista.^[1]
• 2 d'abril, Barcelonaː arriba al port el vaixell Semíramis procedent d'Odessa, amb 229 repatriats de la División Azul, però també amb 4 nens de la guerra i 15 republicans alumnes d'aviació.^[2]
• Barcelona: es funda l'Esbart Sarrià.^[3]
• Castellterçol: estrena dels gegants i nans

Resta del món

• 17 de febrer, Suècia: Final de la Copa del Món d'Handbol.
• 4 de març, Boston, Massachusetts, EUA: l'hospital Peter Bent Brigham anuncia que ha fet el primer trasplantament de ronyó amb èxit.^[4]
• 17 de març, Districte del Sud (Israel): Massacre de Ma'ale Akrabim
• 20 de maig, Taiwan: Chiang Kai-shek esdevé el president del país.^[5]
• 31 de juliol, Karakoram, Pakistan: Lino Lacedelli i Achille Compagnoni aconsegueixen pujar al segon cim més al de la Terra, el K2 (o Chogori), de 8.611 m, en una expedició italiana molt polèmica.
• S'estrena la pel·lícula Barrio gris

Premis Nobel

Països Catalans

• 1 de gener, Vinalesa, Horta Nord: Vicent Pardo Peris, escriptor valencià.
• 6 de gener, Sueca, Ribera Baixa: Emili Piera, periodista valencià.
• 11 de gener, Barcelona: Vicky Peña, actriu catalana.^[6]
• 15 de febrer, Sitges, Garraf: Vinyet Panyella i Balcells, escriptora, gestora cultural i curadora d'exposicions.^[7]
• 6 de març, Nanjing, Jiangsu (Xina): Wang Anyi, escriptora xinesa, Premi Mao Dun de Literatura de l'any 2000.^[8]
• 26 de març, Pensacola, Florida: Katharine Jefferts, oceanògrafa i bisbessa estatunidenca.^[9]
• 29 d'abril, Finestrat: Encarnación Llinares Cuesta, metgessa i política valenciana, ha estat diputada a les Corts Valencianes i senadora.^[10]
• 4 de maig, Constantí, Tarragonès: Muntsa Alcañiz, actriu i professora d'interpretació.^[11]
• 24 de maig, Barcelona: Francesc Martínez de Foix i Llorens fou activista social i president de la Federació Catalana d'Esports per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual (m. 2017)^[12]
• 20 de juny,
  • Barcelonaː Georgina Cisquella, periodista i guionista de documentals.^[13]
  • Barcelonaː Anna-Rosa Cisquella, actriu i productora teatral.^[13]
• 23 de juny, Barcelona: Carme Pinós i Desplat, arquitecta i professora universitària catalana.^[14]
• 28 de juny, Girona: Anna Maria Birulés, política i directiva empresarial que fou Ministra de Ciència i Tecnologia.^[15]
• 15 de juliol, Barcelona: Flora Vilalta i Sospedra, mestra i política catalana.^[16]
• 1 d'agost, Reus: Maria Lluïsa Amorós Corbella, novel·lista i professora catalana.^[17]
• 1 de setembre, Barcelona: Núria Pradas i Andreu, escriptora catalana de literatura infantil i també de narrativa per a adults.^[18]
• 17 de setembre, Barcelona: Dolors Genovès i Morales, periodistai historiadora catalana, directora de documentals històrics.^[19]
• 23 de setembre, Saidí, Baix Cinca: Mercè Ibarz, escriptora catalana.
• 13 d'octubre, Granollers, Vallès Oriental: Josep Mayoral i Antigas, economista i polític català, actual alcalde de Granollers des de 2004.
• 3 de desembre, Logronyo: Anna Montero i Bosch, poeta i traductora valenciana.^[20]
• 9 de desembre, Barcelona: Cèlia Sànchez-Mústich, escriptora catalana.^[21]
• 17 de desembre, Benicarló, Baix Maestrat: Àngel Alonso Herrera, conegut com a Pitxi Alonso, futbolista valencià; entrenador i comentarista de TV.
• Mallorca: Bartomeu Carrió i Trujillano, historiador.
• Banyoles: Núria Duran Llinàs, dissenyadora gràfica.
• Sabadell: Càndida Bracons i Rubio, pintora.^[22]
• Barcelona: Anna Calvera Sagué, dissenyadora gràfica i historiadora del disseny (m. 2018).^[23]

• 
  Enric Banyuls
• 
  George Pérez

Resta del món

• 11 de gener, Vidisha, Madhya Pradesh (Índia): Kailash Satyarthi, activista indi, Premi Nobel de la Pau de l'any 2014.
• 27 de febrer, Brooklyn: JoAnn Falletta, directora d'orquestra estatunidenca, entre les millors del món.^[24]
• 6 de març, Nanjing, Jiangsu (Xina): Wang Anyi, escriptora xinesa, Premi Mao Dun de Literatura de l'any 2000.^[8]
• 8 de març, Flums, Suïssa: Marie-Theres Nadig, esquiadora alpina suïssa.^[25]

• 9 de març, Newtown Abbey, Irlanda del Nord: Bobby Sands, pres de l'IRA Provisional, membre electe del Parlament britànic i líder de la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord.(m. 1981)^[26]
• 17 de març, Lorda, França: Terèsa Pambrun-Lavit, escriptora en occità.^[27]
• 19 de març, Nova York: Jill Abramson, periodista estatunidenca, editora a The New York Times.^[28]
• 22 de març, Saigòn (Vietnam): Pascale Roze, escriptora francesa, Premi Goncourt 1996.^[29]
• 28 de març, Bombai, Índia: Anuradha Ghandy, política i dirigent revolucionària comunista (m. 2008).
• 2 d'abril, Prefectura de Hokkaido: Yuji Kishioku, futbolista
• 7 d'abril, Gíger: Louisa Hanoune, política algeriana; primera dona a concórrer a les eleccions presidencials algerianes.^[30]
• 9 d'abril: Dennis Quaid, actor estatunidenc.^[31]
• 12 d'abril, Bến Tre, Vietnam: Nguyễn Thị Kim Ngân, líder comunista vietnamita.
• 14 de maig, Algerː Monique Canto-Sperber, filòsofa francesa.^[32]
• 22 de maig, Ikata, Ehime, Japó: Shuji Nakamura, enginyer electrònic japonès, Premi Nobel de Física de l'any 2014.^[33]
• 9 de juny, Nibbiano, Piacenzaː Milena Gabanelli, periodista i presentadora de TV italiana.^[34]
• 14 de juny, Xi'an, Shaanxi (Xina): Huang Jianxin, guionista, productor i director de cinema xinès.^[35]
• 28 de juliol, Sabaneta, Barinas, Veneçuela: Hugo Chávez, controvertit polític i militar veneçolà, president de Veneçuela des del 2 de febrer de 1999 fins a la seva mort (2013).^[36]
• 18 de setembre, Mont-real, Quebec: Steven Pinker, psicòleg experimental, científic cognitiu, lingüista i escriptor quebequès^[37]
• 21 de setembre, Nagato (Japó): Shinzō Abe 安倍 晋三, polític japonès, va ser president del Partit Liberal Democràtic (PLD) i Primer ministre del Japó des del desembre de 2012 fins al setembre de 2020.^[38]
• 25 de novembre: Teodor II d'Alexandria, Patriarca Ortodox d'Alexandria.
• 5 de desembre, Londres: Hanif Kureishi, escriptor.
• 9 de desembre, Redange: Jean-Claude Juncker, polític i advocat luxemburguès, Primer Ministre de Luxemburg.^[39]
• 21 de desembre, Fort Lauderdale, Florida (EUA): Chris Evert, tennista.^[40]
• Màntua: Giulia Sissa, filòsofa i historiadora del món antic.
• Ciutat de Mèxic: Leonardo García Tsao, crític de cinema

• Zanzíbar: Lubaina Himid, artista i professora d'art contemporani^[41]
• Vitòria: Carlos Lalastra de la Fuente, dissenyador industrial

Països Catalans

• 18 de febrer, Sabadell, Vallès Occidental: Joan Vilatobà i Fígols, fotògraf i pintor català, un dels pioners del moviment pictoralista a Espanya.
• 24 de març, Barcelona: Carles Cardó i Sanjoan, eclesiàstic i escriptor (n. 1884).
• 3 d'abril, Barcelona: Maria Morera i Franco, actriu catalana de dilatada carrera (n. 1872).^[42]
• 17 d'abril, Perpinyàː Sara Llorens, mestra i escriptora, considerada la primera folklorista catalana (n. 1881).^[43]
• 31 de maig, Barcelona: Elvira Homs Ferrés, pintora catalana (n. 1905).^[44]
• 21 de juny, Almeriaː Cèlia Viñas Olivella, poetessa, escriptora i pedagoga catalana (n. 1915).^[45]
• 22 de juny, València: Estanislao Marco, compositor i guitarrista valencià (n. 1873).
• 11 d'agost, París: Salut Borràs i Saperas, lluitadora anarquista (n. 1878).^[46]
• 25 de setembre, Vilanova i la Geltrú, el Garraf: Eugeni d'Ors, escriptor i polític català.
• 9 d'octubre, Barcelona: Aureli Capmany i Farrés, folklorista.
• Elx: José Vicente Riera Calatayud conegut com El Nel de Murla, pilotari valencià.
• Barcelona: Maresme: Elvira Homs Ferrés, pintora catalana (n. 1905).^[47]

Resta del món

• 9 de gener, Buenos Aires: Herminia Brumana, mestra, periodista i activista argentina, d'idees socialistes i anarquistes.
• 2 de febrer, Londres: Rosa Schapire, historiadora de l'art i col·leccionista alemanya.^[48]
• 28 de febrer, Barcelona: Apolinar de Cáceres Gordo, magistrat.
• 7 de març, Kiel (Alemanya): Otto Paul Hermann Diels, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1950 (n. 1876).
• 9 de març, Bremen: Clara Westhoff, escultora alemanya i dona del poeta Rilke (n. 1878).^[49]
• 10 d'abril, Lió, França: Auguste Lumière, químic, metge, industrial i inventor francès que col·laborà, amb el seu germà Louis Lumière, en la invenció del cinematògraf (n. 1862).
• 28 d'abril, París (França): Léon Jouhaux, sindicalista francès, Premi Nobel de la Pau de 1951 (n. 1879).^[50]
• 19 de maig, Nova York (USA): Charles Ives, compositor estatunidenc (n. 1874).^[51]
• 25 de maig, Thai Binh, Vietnam: Robert Capa, fotògraf hongarès (n. 1913).
• 7 de juny, Wilmslow, Cheshire, Anglaterra: Alan Turing, matemàtic i filòsof anglès (n. 1912).^[52]
• 4 de juliol, Brescia, Lucia Ripamonti, monja italiana venerada com a beata per l'Església catòlica.
• 13 de juliol, Coyoacán, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Frida Kahlo, pintora mexicana (n. 1907).^[53]
• 14 de juliol, Galapagar, Espanya: Jacinto Benavente, escriptor espanyol, Premi Nobel de Literatura de 1922 (n. 1866).^[54]
• 3 d'agost, París: Colette, escriptora francesa d'una producció literària espectacular (n. 1873).^[55]
• 6 d'agost, Fontainebleau, Françaː Fernande Decruck, compositora, organista i pianista, autora d'obres per a saxòfon (n. 1896).^[56]
• 18 d'agost, Ciutat de Mèxicː Hermila Galindo, política, feminista i sufragista mexicana (n. 1886).^[57]
• 3 de novembre, Niça, França: Henri Matisse, pintor, escultor i dissenyador francès (n. 1869).^[58]
• 28 de novembre, Chicago, Illinois (EUA): Enrico Fermi, físic italià, Premi Nobel de Física de 1938 (n. 1901).
• 9 de desembre, Berna, Suïssa: Josef Escher, polític suís (n. 1885).^[59]
• 16 de desembre, Torí, Itàlia: Giovanni Agnelli, empresari i senador italià, fundador de la FIAT (n. 1866).