Ferran Fabra i Puig
Ferran Fabra i Puig (Barcelona, 6 de març de 1866[1] - 12 de juliol de 1944)[2] fou el segon marquès d'Alella, enginyer industrial i polític.[3] Va estudiar a l'Escola Superior Tècnica d'Enginyeria de Barcelona on hi entra als 16 anys. Afiliat al partit lliberal, igual que el seu pare Camil Fabra i Fontanills, fou elegit diputat provincial el 1889, senador el 1907, 1910 i 1914. Com a membre del Partit Liberal Fusionista fou alcalde de Barcelona entre maig de 1922 i setembre de 1923, any en què el cop d'estat de Primo de Rivera l'obligà a abandonar el càrrec. Dins del Consistori, Fabra i Puig disposà d'una precària minoria, cosa que el va portar a exercir una política de caràcter regionalista.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 març 1866 Barcelona |
| Mort | 12 juliol 1944 (78 anys) Barcelona |
_Version_with_Golden_Fleece_and_Charles_III_Orders.svg){kind=small} Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva | |
| 10 octubre 1927 – 15 febrer 1930 | |
 Batlle de Barcelona | |
| 1922 – 1923 ← Antoni Martínez i Domingo – Josep Banqué i Feliu → | |
 Senador del Regne | |
| 1907 – 1916 | |
 Diputat provincial de Barcelona | |
| 1898 – 1903 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, emprenedor, enginyer industrial |
| Partit | Partit Liberal Fusionista Solidaritat Catalana |
| Família | |
| Pare | Camil Fabra i Fontanills |
| Germans | Romà Fabra i Puig i Camila Fabra i Puig |
Juntament amb el seu germà Romà Fabra i Puig, marquès del Masnou, dirigiria la companyia tèxtil Compañía Anónima Hilaturas Fabra y Coats al districte de Sant Andreu a Barcelona. El Passeig de Fabra i Puig que uneix els districtes de Nou Barris i Sant Andreu duu el seu nom des del 1918 i actualment està dedicat a ambdós germans.
A la mort del seu pare, els germans Ferran i Romà Fabra van seguir finançant econòmicament la construcció de l'observatori astronòmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona al Tibidabo, batejat com a Observatori Fabra en agraïment a aquest mecenatge.
Des de 1912 fins almenys 1932 fou membre del consell d'administració de la Barcelona Traction, Light and Power, i representant els interessos de la qual va entrar a formar part del consell de la Companyia Barcelonina d'Electricitat el 12 d'abril de 1912 quan la Barcelona Traction l'adquirí.[4]
Tot i que el títol nobiliari li fou concedit pel rei Alfons XIII el 1922, l'arribada de la República feu que s'autointitulés Ex-Marquès d'Alella, en targetes de visita en què combinava la bandera tricolor republicana amb la senyera catalana.