1907

Països Catalans

• 19 de gener - S'estrena l'obra La Santa Espina, amb text d'Àngel Guimerà i música d'Enric Morera, al Teatre Principal de Barcelona.^[1]
• 1 d'abril - Gironaː es publica el primer número de la revista mensual Lletres.^[2]
• 19 de maig - manifestació multitudinària a Perpinyà enmig de la Revòlta dels vinhairons o Revolta de la vinya de 1907. Aquest fet fou novel·lat pel Joan-Daniel Bezsonoff a "La revolta dels geperuts". Vegeu també les entrades: Occitània 1900-1940, Narbona i Frederic Mistral.
• 18 de juny - Barcelona: Creació de l'Institut d'Estudis Catalans.^[3]
• 21 de juliol - Victòria electoral de Solidaritat Catalana. Enric Prat de la Riba és president de la Diputació de Barcelona.
• 3 d'agost, Barcelona - Es constitueix Solidaritat Obrera.
• 3 d'agost, Barcelona - S'expedeix a Barcelona la matrícula número 1 d'automòbils. Es tracta d'un cotxe de la Hispano-Suiza.
• 30 d'agost - 14 de setembre: Missió arqueològico-jurídica a la ratlla d'Aragó, organitzada per l'IEC. En van formar part Josep Puig i Cadafalch, Guillem Marià Brocà, Josep Gudiol, Josep M.Goday i Adolf Mas.^[4]
• 19 d'octubre - Barcelonaː Es fundà Solidaridad Obrera, «la Soli», diari en castellà, l'òrgan sindical més important a Catalunya fins a 1939.^[5]
• Art: Santiago Rusiñol publica la seva novel·la L'auca del senyor Esteve, que més tard transformaria en obra teatral.^[6]
• Art: Antoni Estruch pinta l'oli Corpus de Sang.^[7]
• Barcelona: l'Ajuntament de Barcelona adquireix un cotxe perquè l'alcalde es pugui traslladar "amb rapidesa als punts on sovint és necessària la seva presència".

Resta del món

Premis Nobel

Països Catalans

• 31 de gener - Manresa (Bages): Josep Maria Planes i Martí, periodista i dramaturg, fou un dels primers impulsors del periodisme d'investigació a Catalunya (m. 1936).
• 19 de gener - Barcelona: Pere Pi Calleja, matemàtic català (m. 1986).
• 16 de febrer - Barcelona: Anna Maria Martínez Sagi, poeta, sindicalista, periodista, feminista i atleta republicana catalana (m. 2000).^[8]
• 25 de febrer - Palma: Pazzis Sureda Montaner, escultora i pintora mallorquina (m. 1939).^[9]
• 2 de març - Benissanet, Ribera d'Ebre: Artur Bladé i Desumvila, periodista i escriptor català (m. 1995).
• 4 de març:
  • San Francisco: Maria Branyas Morera, la persona més longeva del món el 2023.
  • Peralada, Empordà: Joaquim Serra i Corominas, compositor, amb moltes sardanes considerades de gran qualitat (m. 1957).
  • Barcelonaː Maria Teresa Pelegrí i Marimon, compositora catalana (m. 1995).^[10]
• 7 de març - Barcelona: Maria Teresa Vernet, novel·lista, poeta i traductora, la més sobresortint de la preguerra (m. 1974).^[11]
• 17 de març - Vilassar de Marː Carme Rovira i Fortuny, pintora naïf catalana (m. 1985).^[12]
• 28 de març - Sabadell: Joan Bartomeu i Valls, contramestre de telers català, víctima del nazisme.
• 19 d'abril - Vilafranca del Penedès: Maria Dolors Calvet i Prats, concertista de piano, compositora, poetessa (m. 1988).^[13]
• 22 d'abril - Borriana, Plana Baixa: Abel Mus, violinista, pedagog i compositor valencià (m. 1983).^[14]
• 24 de maig - Barcelona: Jordi Tell i Novellas, arquitecte i activista polític català, que va desenvolupar la seva trajectòria a Catalunya, Alemanya, Mèxic i Noruega (m.1991).^[15]
• 12 de juny - Sabadell: Josepa Figueras i Felip, locutora de ràdio catalana.
• 27 de juliol - Elxː Francisca Vázquez Gonzálvez –Frasquita–, dirigent socialista valenciana (m. 1993).^[16]
• 24 d'agost - Figueres, Alt Empordà: Àngels Masià de Ros, historiadora medievalista i professora catalana (m. 1998).^[17]
• 10 de setembre - Brisbaneː Dorothy Hill, científica australiana, primera presidenta de l'Acadèmia Australiana de Ciències (m. 1997).^[18]
• 11 de setembre - Sabadell: Dolors Viñas i Camps, pedagoga i periodista catalana.
• 12 de setembre - Barcelona: Josefina Solsona i Querol, escriptora catalana (m. 1960).^[19]
• 7 d'octubre - Barcelona: Carles Parès i Guillèn, metge cirurgià català (m. 1973).^[20]
• 6 de desembre - Sant Feliu de Llobregat: Maria Neus Miró Comas, jurista i advocada catalana.^[21]
• Barcelona: Xavier de Salas Bosch, historiador de l'art, director del Museu del Prado de Madrid (1970-1978).
• Barcelona: Encarnació Miquel i Girbau, escriptora, periodista i propagandista.^[22]
• Sabadell: Màrius Vilatobà i Ros, pintor.^[23]
• Barcelona: Lola Bech i Beltran, pintora (m. 1987).^[24]

Resta del món

• 24 de febrer, East London, Sud-àfrìca: Marjorie Courtenay-Latimer, naturalista i conservadora de museu, descobridora del celacant.^[25]
• 27 de febrer, Villalba de los Alcoresː Teresa Andrés Zamora, bibliotecària que dirigí les Biblioteques de Cultura Popular.^[26]
• 6 de març, Erfurtː Grete Reichardt, artista tèxtil i dissenyadora alemanya, alumna de la Bauhaus (m. 1984).^[27]
• 8 de març, Küpköy, Imperi Otomà: Konstandinos Karamanlís, polític grec (m. 1998)^[28]

• 23 de març, Fleurier, Neuchâtel, Suïssa): Daniel Bovet, farmacòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1957 (m. 1992).^[29]
• 7 d'abril, Arràsː Violette Leduc, escriptora francesa (m. 1972).^[30]
• 14 d'abril, Port-au-Prince, Haití: François Duvalier, President d'Haití (1957-71) (m. 1971)^[28]
• 15 d'abril,
  • La Haia, Països Baixos: Nikolaas Tinbergen, etòleg neerlandès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1973 (m. 1988)^[31]
  • L'Arbresleː Agnès Capri, actriu i cantant francesa, gran figura de les avantguardes poètiques i del cabaret parisenc (m. 1976).^[32]
• 18 d'abril, Budapest, Imperi Austrohongarès: Miklós Rózsa, compositor de cinema austrohongarès (m. 1995).^[33]
• 5 de maig, Txernivtsi, aleshores Àustria-Hongriaː Iryna Vilde, escriptora ucraïnesa (m. 1982).^[34]
• 12 de maig, Hartford (Connecticut), EUA: Katharine Hepburn, actriu estatunidenca (m. 2003).^[35]
• 13 de maig, Londres, Anglaterra: Daphne du Maurier, novel·lista britànica (m. 1989).
• 22 de maig,
  • Etterbeek, Bèlgica: Hergé, historietista belga, creador de Tintín (m. 1983).^[36]
  • Dorking, Surrey: Laurence Olivier, actor, director teatral i productor britànic (m. 1989).^[37]
• 27 de maig,
  • Springdale (Pennsilvània): Rachel Carson, biòloga marina i escriptora ambientalista, autora de Silent Spring (Primavera silenciosa, 1962) (m. 1964).^[38]
  • Nova York: Lina Pagliughi, soprano italiana nascuda als Estats Units d'Amèrica (m. 1980).^[39]
• 30 de maig,
  • Allegre, Haute-Loiraː Germaine Tillion, etnòloga francesa, membre de la resistència francesa (m. 2008).^[40]
  • Hannover, Alemanyaː Elly Beinhorn, aviadora alemanya pionera (m. 2007).^[41]
• 1 de juny, Dublínː Helen Megaw, mineralogista irlandesa que va contribuir al desenvolupament de la cristal·lografia de raigs X (m. 2002).^[42]
• 2 de juny, Boston (EUA): Dorothy West ,escriptora nord-americana que va formar part del moviment de renaixement de Harlem (m. 1998).^[43]
• 7 de juny, Schidlow, Imperi Austrohongarès, avui Chrzanów, Polòniaː Mascha Kaléko, rellevant poeta i escriptora alemanya del segle xx.^[44]
• 23 de juny, Swanage, Dorset, Anglaterra): James Meade, economista anglès, Premi Nobel d'Economia de l'any 1977 (m. 1995).^[45]
• 25 de juny, Hamburg, Alemanya): Johannes Hans Jensen, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1963 (m. 1973).^[46]
• 6 de juliol, Coyoacán, Mèxic: Frida Kahlo, pintora mexicana (m. 1954).^[47]
• 7 de juliol, Butler (Missouri): Robert Anson Heinlein, escriptor nord-americà (m. 1988).^[48]
• 9 d'agost, Madridː Ángeles Gasset, pedagoga i professora espanyola (m. 2005).^[49]
• 12 d'agost, Filadèlfiaː Gladys Bentley, cantant i pianista estatunidenca, artista lesbiana de blues del Harlem Renaissance.^[50]
• 15 d'agost, Cartagena: Carmen Conde, mestra, escriptora espanyola, la primera acadèmica de la Reial Acadèmia Espanyola (m. 1996).^[51]
• 30 d'agost, Comtat de Chautauqua, Estats Units: Bertha Parker Pallan, arqueòloga.^[52]
• 3 de setembre - Oscaː Encarnación Fuyola, mestra, militant comunista i activista antifeixista, exiliada a Mèxic (m. 1972).^[53]
• 7 de setembre, Sant Petersburg, Rússia: Vera Broido, escriptora cronista de la revolució russa (m. 2004).^[54]
• 11 de setembre, Croàcia: Alice Leigh-Smith, física nuclear anglesa d'origen croat (m. 1987).^[55]
• 12 de setembre, Varsòvia: Alina Szeminska, psicòloga i professora d'universitat polonesa.
• 25 de setembre, Las Palmasː Josefina de la Torre, poeta i novel·lista de la Generació del 27, cantant lírica i actriu espanyola (m. 2002).^[56]
• 2 d'octubre, Glasgow, Escòcia: Alexander Robertus Todd, químic escocès, Premi Nobel de Química de l'any 1957 (m. 1997).^[57]
• 20 d'octubre, Lauzon, Quebec, Canadà: Maurice Bourget, polític canadenc.^[58]
• 24 d'octubre, Budapest: László Ladányi, poeta, escriptor, dramaturg i reporter.
• 1 de novembre, Xangai (Xina): Wu Yonggang, director de cinema xinès (m. 1982).^[59]
• 7 de novembre, Madridː Elena Romero Barbosa, compositora, pianista i directora d'orquestra (m. 1996).^[60]
• 14 de novembre, Vimmerby, Suècia: Astrid Lindgren, escriptora sueca creadora de Pippi Långstrump (m. 2002).^[61]
• 18 de novembre, Santiago de Cuba: Compay Segundo, músic i compositor cubà (m.2003)
• 22 de novembre, Tours, França, Dora Maar, artista plàstica, pintora, fotògrafa i escultora francesa,que tingué relació amb Picasso.^[62]
• 28 de novembre, Roma, Regne d'Itàlia: Alberto Moravia, escriptor italià.
• 5 de desembre, Tuanfeng (Xina): Lin Biao (en xinès simplificat: 林彪), militar i polític xinès (m. 1971).^[63]
• 10 de desembre, Barcelona: Alfred Pérez-Iborra, farmacèutic.
• 15 de desembre, Rio de Janeiro, Brasil: Oscar Niemeyer, arquitecte brasiler.
• 16 de desembre, Châteaubriant, Françaː Jacques Pâris de Bollardière, militar francès i figura de la no-violencia.^[64]

Països Catalans

• 31 de gener - Barcelona: Maria del Pilar Maspons i Labrós, Maria de Bell-lloc, escriptora catalana (n. 1841).^[65]
• 22 d'abril - Buenos Aires: Joan Bialet i Massé, metge, advocat i agrònom.
• 23 d'abril - Sabadell: Pau Alguersuari i Pascual, industrial, teòric tèxtil i inventor català.
• 4 de setembre - Sagunt, el Camp de Morvedre): Antoni Chabret i Fraga, historiador valencià (61 anys).
• 29 de desembre - Barcelona: Eleonor Carreras Torrescasana, pintora catalana (n. 1847).^[66]
• 31 de desembre - Barcelona: Maria del Pilar Maspons i Labrós, Maria de Bell-lloc, escriptora catalana (n. 1841).

Resta del món

• 15 de gener - París: Clémence de Grandval, cantant, pianista i una de les compositores més famoses del segle xix (m. 1828).^[67]
• 2 de febrer - Peterburg, avui dia Sant Petersburg, Imperi Rus: Dmitri Mendeléiev, químic rus.
• 12 de febrer - Newcastle upon Tyne: Muriel Robb, tennista britànica, campiona de Wimbledon 1902.^[68]
• 16 de febrer - Bolonya (Itàlia): Giosuè Carducci, poeta italià, Premi Nobel de Literatura de 1906 (n. 1835).
• 20 de febrer - París (França): Henri Moissan, professor universitari francès, Premi Nobel de Química (n. 1852).
• 11 de març - París (França): Jean Paul Pierre Casimir-Perier, advocat, President de la República Francesa de 1894 a 1895 (n. 1847)
• 17 de març: Ahmed Lütfi Efendi, historiador otomà.
• 12 de maig - París, França: Joris-Karl Huysmans, escriptor francès (n. 1848).^[69]
• 26 de maig - Washington, DCː Elizabeth Keckley, esclava, modista i autora estatunidenca (n. 1818).^[70]
• 2 de juny - Halle: Anastazy Wilhelm Dreszer, compositor polonès.
• 27 de juny - Arlington, Massachusetts: Elizabeth Cabot Agassiz, educadora i naturalista nord-americana (n. 1822).^[71]
• 29 de juny - Austin, EUA: Elisabet Ney, escultora prussiana (n. 1833).^[72]
• 15 de juliol - Zhejiang (Xina): Qiu Jin, escriptora xinesa (n. 1875)^[73]
• 4 de setembre - Bergen, Noruega: Edvard Grieg, compositor i pianista noruec.^[74]
• 6 de setembre - Châtenay-Malabry, França: Sully Prudhomme, Premi Nobel de Literatura 1901 (n. 1839).
• 17 de setembre - Londresː Edmonia Lewis, escultora americana (n. 1844).
• 22 de novembre - Bolonya, Emília-Romanya: Carlotta Ferrari, compositora i poeta italiana (n. 1830).^[75]
• 17 de desembre - Largs, Ayrshire, Escòcia: Lord Kelvin, físic, matemàtic i enginyer britànic. Conegut per l'escala Kelvin de temperatures.
• 1 de març - Londres: August Manns, director musical prussià.