Francesc Martínez de Foix i Llorens
Francesc Martínez de Foix i Llorens (Barcelona, 24 de maig de 1954 - 16 de juliol de 2017)[1][2] fou un impulsor català de diverses iniciatives per a la inserció social, laboral i esportiva de les persones amb disminució psíquica. Directiu del Grup Cooperatiu TEB (Taller Escola Barcelona), fou president de la Federació Catalana d'Esports per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual (ACELL) i vicepresident de Special Olympics Catalunya,[3] entitats esportives de les quals havia estat fundador. També va ser vicepresident de Dincat (Discapacitat Intel·lectual Catalunya), integrada a FEAPS, i directiu de FEDDI (Federacion Española de Deportes para personas con discapacidad intelectual).[4] El 2012 va rebre la Creu de Sant Jordi.[3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 maig 1954  |
| Mort | 16 juliol 2017 (63 anys) |
| Dades personals | |
| Es coneix per | President de la Federació Catalana d'Esports per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual |
| Activitat | |
| Ocupació | Acivista social |
Premis
| |
Biografia
Fill de Josep Martínez de Foix i de Josi Llorenç i Martí, Francesc era el segon dels quatre germans.[5][6] La família ha estat molt marcada pel fet que el germà gran, Joan, nasqués, el 1951, afectat d'oligofrènia,[5] per la qual cosa ha tingut un paper fonamental en diverses iniciatives per les persones amb discapacitat intel·lectual i la seva incorporació al món del treball, com ara la constitució de l'Associació ASPANIAS el 1959[a] i la creació el 1965, juntament amb altres set famílies, del primer taller a Barcelona per a joves i adults amb discapacitat intel·lectual.[6] Ja amb tan sols 15 anys, en Francesc s'hi va involucrar de ple: va començar a entrenar nois amb disminució psíquica en diverses modalitats esportives i a organitzar competicions amb altres equips, prenent part en la gestació, el 1971, de l'Associació Catalana d'Esports i Lleure (ACELL) que evolucionaria cap a la Federació que encara porta l'acrònim com a abreviatura.[9]
MBA per la Universitat Politècnica de Barcelona, el 1993 va ser un dels set fundadors de l'Associació per al Desenvolupament de l'Economia Social (ADES), sent-ne el president.[10]
La família Martínez de Foix i Llorens també va patir un fet particularment luctuós, relacionat amb el tercer dels germans, Jordi, «que morí en circumstàncies no pas clares, el 14-X-78, pels seus ideals de comunista i patriota català», com va deixar escrit la seva mare, Josi, a La Humanitat, publicació en la que havia col·laborat. El diari Avui publicava, el 25 d'octubre del 1978, una nota signada pels «Germans Martínez de Foix» testificant-ne «la integritat i la qualitat humana».[5]