Freixe

Adopten la forma d'arbres de mida mitjana o gran i, excepte unes poques espècies subtropicals, són de fulla caduca. Normalment les fulles són de disposició oposada, compostes i pinnades. Les flors d'algunes espècies no tenen periant, d'altres només tenen calze i encara d'altres tenen quatre pètals.^[1] Els fruits són del tipus sàmara.

Als Països Catalans es troben tres espècies autòctones: el freixe de fulla grossa (Fraxinus excelsior), el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia) i el freixe de flor (Fraxinus ornus). També hi trobem conreada com a ornamental l'espècie Fraxinus pennsylvanica, originària d'Amèrica del Nord.^[1]

El freixe de flor es distingeix per ser l'única espècie autòctona amb corol·la, de quatre pètals blancs.^[1]

• Artrosi: A causa de la seva acció calmant i antiinflamatòria, la infusió de freixe no només millora els símptomes de l'artrosi sinó que també afavoreix l'acció d'altres antireumàtics naturals com el harpagòfit.
• Dolor muscular: En ús extern, la decocció de 50 g de fulles de freixe per litre d'aigua calma els dolors musculars produïts per una contusió, el lumbago o la ciàtica. Aplicar-la calenta amb l'ajuda d'una compresa.
• Gota: En actuar com un poderós diürètic, el freixe augmenta el flux d'orina i, amb això, l'eliminació d'àcid úric. Bull durant un parell de minuts una cullerada de freixe i una altra de Lespedeza al mig litre d'aigua, deixa que reposi 10 minuts, filtra i beu el preparat al llarg del dia.
• Sorra al ronyó: El freixe també es recomana per a expulsar els petits sediments que s'acumulen en el ronyó. En aquest cas, convé prendre-la associada al lepidio, més conegut com a rompepedres.
• Alteracions intestinals: En cas de restrenyiment, convé utilitzar les fulles seques en decocció, d'efecte laxant. Si busques un remei per aturar la diarrea, prepara un cociment amb l'escorça.
• Millora l'estat de les varius: El freixe destaca pel seu contingut en flavonoides, concretament en rutina i quercitina. Per aquest motiu, la tisana que es prepara amb freixe, melilot, Ginkgo i vidroja a parts iguals millora les varius i les hemorroides. Empra una culleradeta de la mescla per got d'aigua.
• Bellesa: La infusió de freixe, combinada en la mateixa proporció amb altres plantes diürètiques, com la dent de lleó, el bedoll o la cua de cavall, combat l'excessiva retenció de líquids i, a causa del seu efecte depuratiu, millora l'estat dels èczemes. Utilitza una cullerada rasa d'aquest còctel herbal per tassa d'aigua. Deixa que reposi vuit minuts i filtra.
• Anar en cura si es prenen anticoagulants, aquesta planta conté cumarines i pot produir sagnat a l'orina

^{WGSRPD = World Geographical Scheme for Recording Plant Distributions - Sistema geogràfic mundial per al registre de la distribució de les plantes.}

^{n, natz = naturalitzada, subespontània; c, cult = cultivada; [... = introduïda (sense especificar);}

^{Forma vital (g = alçària de les gemmes persistents) Forma vital de Raunkiær, WCSP, Flora dels Països Catalans, ...}.}

^{f.v.: Phan = Phanerophyta (faneròfits; g > 2-3 m); Nphan = Nanophanerophyta (nanofaneròfits; 2-3 > g > 0,2-0,5 m);}

^{Alçària (h): alçària total de l'arbre o de la planta (m)}

^{Fraxinus: classificació basada en filogènia molecular (WALLANDER 2014), en alguns casos encara s'està revisant.}

^{st. = sectio (secció); subst. = subsectio (subsecció)}

^{Distribució, forma vital i alçària, depenen dels tàxons que es consideren sinònims.}

^{[pr]: nom preferent; [flos]: flor; [amnt]: ament; [frut]: fruit; [semn]: llavor; [cupl]: cúpula, involucre}

^{[silv]: salvatge, silvestre; [cult-frut], [prod-frut]: cultivada /producció de fruit; [cult-orn] = cultivada ornamental; [mann]: mannà (substància gomosa i dolça que flueix del freixe de flor i d'altres)}