Lamials

ordre de plantes angiospermes

Les lamials (Lamiales) són un ordre de plantes angiospermes. L'actual sistema APG IV de classificació de les angiospermes situa aquest ordre dins del clade de les làmides, un subclade de les astèrides,[2] i s'hi inclouen unes 24 famílies.[3] Aquest ordre conté més de 23.700 espècies agrupades en més d'un miler de gèneres.[4]

Infotaula d'ésser viuLamials
Lamiales Modifica el valor a Wikidata

ortiga morta Modifica el valor a Wikidata
Període
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
SubregneViridiplantae
OrdreLamiales Modifica el valor a Wikidata
Bromhead, 1838

Característiques

Les espècies pertanyents a aquest ordre presenten els trets següents:

  • Flors amb corol·les bilabiades, bilaterals o actinomorfes, formades per cinc pètals.
  • Ovari súper format per dos carpels biovulats o uniovulats fusionats.
  • El fruit més comú consisteix en un fruit drupaci, uniseminat format per la meitat d'un carpel.

Taxonomia

Aquest ordre va ser descrit per primer cop l'any 1838 a la revista Magazine of Natural History de Londres pel naturalista irlandès Edward Ffrench Bromhead (1789-1855).[5]

Famílies

A la classificació del vigent sistema APG IV (2016), dins de l'ordre de les lamials hi havia les 24 famílies següents:[3]

També hi havia alguns ordres sense assignar a cap família, entre ells Peltanthera[6] i Wightia[7], que estudis posteriors han portar a proposar la seva inclusió en famílies pròpies:[8]

  • Peltantheraceae Molinari (2016)[9]
  • Wightiaceae Bo Li, B. Liu, S. Liu & Y. H. Tan (2019)[10]

Història taxonòmica

Sistema APG

A primera versió del sistema de classificació APG (1998) va reconèixer l'ordre de les lamials amb una composició de 21 famílies.[11] A la segona versió, APG II (2003) l'ordre també era format per 21 famílies, però respecte a la versió anterior desapareixen quatre famílies, Avicenniaceae, Buddlejaceae, Cyclocheilaceae i Myoporaceae, se n'afegeixen quatre, Calceolariaceae, Carlemanniaceae, Martyniaceae i Plocospermataceae.[12] A la tercera versió, APG III (2009), l'ordre era format per 23 famílies, es van afegir Linderniaceae i Thomandersiaceae.[13] A la quarta versió, APG IV (2016), es va afegir la família de les Mazaceae.[14]

APG IAPG IIAPG IIIAPG IV
Acanthaceae
Avicenniaceae
Bignoniaceae
Buddlejaceae
Byblidaceae
Cyclocheilaceae
Gesneriaceae
Lamiaceae
Lentibulariaceae
Myoporaceae
Oleaceae
Orobanchaceae
Paulowniaceae
Pedaliaceae
Phrymaeeae
Plantaginaceae
Schlegeliaceae
Scrophulariaceae
Stilbaceae
Tetrachondraceae
Verbenacaceae
Acanthaceae
Bignoniaceae
Byblidaceae
Calceolariaceae
Carlemanniaceae
Gesneriaceae
Lamiaceae
Lentibulariaceae
Martyniaceae
Oleaceae
Orobanchaceae
Paulowniaceae
Pedaliaceae
Phrymaeeae
Plantaginaceae
Plocospermataceae
Schlegeliaceae
Scrophulariaceae
Stilbaceae
Tetrachondraceae
Verbenacaceae
Acanthaceae
Bignoniaceae
Byblidaceae
Calceolariaceae
Carlemanniaceae
Gesneriaceae
Lamiaceae
Lentibulariaceae
Linderniaceae
Martyniaceae
Oleaceae
Orobanchaceae
Paulowniaceae
Pedaliaceae
Phrymaeeae
Plantaginaceae
Plocospermataceae
Schlegeliaceae
Scrophulariaceae
Stilbaceae
Tetrachondraceae
Thomandersiaceae
Verbenacaceae
Acanthaceae
Bignoniaceae
Byblidaceae
Calceolariaceae
Carlemanniaceae
Gesneriaceae
Lamiaceae
Lentibulariaceae
Linderniaceae
Mazaceae
Martyniaceae
Oleaceae
Orobanchaceae
Paulowniaceae
Pedaliaceae
Phrymaeeae
Plantaginaceae
Plocospermataceae
Schlegeliaceae
Scrophulariaceae
Stilbaceae
Tetrachondraceae
Thomandersiaceae
Verbenacaceae

Classificació clàssica

Cronquist

En l'antic sistema Cronquist (1981) l'ordre de les lamials era reconegut dins la subclasse de les Asteridae, però tenia una delimitació molt diferent, estava format per tan sols 4 famílies, que agrupaven unes 7800 espècies:[15]

  • Lennoaceae
  • Boraginaceae
  • Verbenaceae
  • Lamiaceae

Takhtajan

Al sistema Takhtajan (1997), l'ordre de les lamials contenia set famílies, i era dins del superordre Lamianae que formava part de la subclasse les Lamiidae:[16]

  • Verbenaceae
  • Phrymaceae
  • Cyclocheilaceae
  • Symphoremataceae
  • Avicenniaceae
  • Viticaceae
  • Lamiaceae

Referències

Bibliografia

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica