Fructooligosacàrid
Els fructooligosacàrids (FOS) de vegades anomenats oligofructosa o oligofructan, són oligosacàrids fructans, usats com substituts del sucre alternatius. Els FOS mostren nivells de dolçor situats entre el 30 i 50% del sucre en xarops preparats comercialment[1] Es presenten de manera natural, i el seu ús comercial emergí en els anys 1980 en resposta a la demanda dels consumidors per aliments més saludables i baixos en calories.
Química
Hi ha dues classes de mescles de fructooligosacàrids (FOS) produïdes comercialment a partir de processos de la degradació de la inulina o de transfructosilació
La degradació de la inulina, o polifructosa es pot fer per via enzimàtica o per via química. Aquest procés també es presenta en la natura i es pot trobar en plantes asteràcies com la nyàmera i la xicòira.
El procés de transfructosilació es prepara per l'acció del fong Aspergillus niger sobre la sacarosa.[2]
Els fructooligosacàrids són més solubles que les inulines i, per tant, de vegades es fan servir com ingredient en els iogurts i altres productes lactis. Els fructooligosacàrids es fan servir especialment combinats amb edulcorants artificials dels quals en millora el reragust i el perfil de dolçor.
Fonts alimentàries
Els FOS s'extreuen de fruits i hortalisses com la banana, cebes, arrel de xicòria, all, espàrrec, ordi, blat, jícama, i porros.[3] La nyàmera i el seu parent el yacón tenen altes concentracions de FOS en les plantes cultivades.[4]
Beneficis per la salut
Els FOS han estat un suplement dietètic popular al Japó durant molts anys,[5] i actualment incrementa la seva popularitat entre els occidentals pels seus efectes prebiòtics. El FOS serveix com a substrat per la microflora en l'intestí gros, incrementant-ne la salut del tracte gastrointestinal. També es diu que té efecte preventiu de les infeccions per fongs del tipus llevat.
Diversos estudis han trobat que els FOS i la inulina promouen l'absorció de calci.[6][7]
Els FOS poden ser considerats una fibra dietètica (com tots els tipus de fibres) de baix contingut en calories. La fermentació dels FOS resulta en la producció de gasos i d'àcids. Aquests darrers proporcionen un poc d'energia al cos.
Efectes secundaris
Tots els prebiòtics del tipus inulina, incloent-hi els FOS, generalment es creu que estimulen el creixement d'espècies de Bifidobacterium. Els bifidobacteris es consideren bacteris beneficiosos.[8] Els FOS també són fermentats per nombroses espècies de bacteris a l'intestí, incloent-hi Klebsiella, E. coli[9] i moltes espècies de Clostridium també considerades beneficioses. Aquestes espècies són responsables de la formació de gas (hidrogen i diòxid de carboni) que resulta després de la ingestió dels FOS. Els estudis mostren que fins a 20 grams/dia són ben tolerats.[10]
Regulació
La FDA dels Estats Units classifica els FOS com Generalment reconegut com a segur (GRAS).[11]
L'Autoritat de Seguretat dels Aliments europea aprova l'ús dels fructooligosacàrids però amb restriccions en els infants menors d'un any.[12]