GJ 504 b
GJ 504 b és un exoplaneta[5][6]gegant gasós en el sistema del jove anàleg solar 59 Virginis (GJ 504),[~ 1] descobert per observació directa utilitzant el telescopi Subaru dels Observatoris de Mauna Kea, a Hawaii, per Kuzuhara et al. i anunciat el 2013.[7] Visualment, s'estima que GJ 504 b tindria un color magenta.
 GJ 504 b | |
|---|---|
 | |
| Tipus | planeta extrasolar  |
| Descobert per | Observatoris de Mauna Kea |
| Data de descobriment | setembre 2013[1] |
| Mètode de descobriment | imatge directa[1] |
| Cos pare | 59 de la Verge |
| Constel·lació | Verge |
| Època | J2000.0 |
| Dades orbitals | |
| Semieix major a | 43,5 ua[2] |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Radi | 0,96 R_J[3] |
| Massa | 4 M_J[2] |
| Paral·laxi | 57,0186 mas[4] |
| Moviment propi (declinació) | 190,579 mas/a [4] |
| Moviment propi (ascensió recta) | −336,665 mas/a [4] |
| Ascensió recta (α) | 13h 16m 46.5162s[4] |
| Declinació (δ) | 9° 25' 26.9672''[4] |
| Catàlegs astronòmics | |
Història de l'observació
Les imatges del descobriment van ser preses entre 2011 i 2012 com a part del projecte d'Exploració Estratègica d'Exoplanetes i Discos amb Subaru (SEEDS). El SEEDS té com a objectiu detectar i caracteritzar planetes gegants i discos circumestel·lars utilitzant el telescopi Subaru, de 8,2 metres de diàmetre. El febrer de 2013 Kuzuhara et al. va presentar el descobriment a The Astrophysical Journal, que va ser acceptat per a l'anunciament al juliol i publicat a l'arxiu preimprès ArXiv.[7]
Propietats
El tipus espectral d'aquest planeta és entre T i Y; la seva temperatura efectiva és 510+30−20 K, molt més fred que altres exoplanetes observats anteriorment amb un origen planetari clar. La seva massa és 4,0+4,5−1,0 MJ. També és un dels planetes extrasolars més vells observats directament, amb una edat d'entre 100 i 500 milions d'anys. La separació angular del planeta envers la seva estrella és d'uns 2,5 segons d'arc, corresponent a una separació projectada de 43,5 ua.[7] GJ 504 b gira al voltant de la seva estrella prop de nou vegades la distància de la que Júpiter ho fa del Sol, el que planteja un desafiament a les idees teòriques de com es formen els planetes gegants.[8]