Genusus

El Genusus era un riu d'Il·líria on Api Claudi Centó va establir les seves línies quan va lluitar contra Gentius, alhora que el cònsol Marc Emili Lèpid feia la guerra a Perseu de Macedònia l'any 168 aC, segons diu Titus Livi.[1]

Infotaula de geografia físicaGenusus
Imatge
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
País de la concaAlbània Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativacomtat de Korçë (Albània) Modifica el valor a Wikidata
Final
Localitzaciómar Adriàtica Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 52′ 58″ N, 20° 34′ 54″ E / 40.8828°N,20.5818°E / 40.8828; 20.5818
41° 02′ 23″ N, 19° 26′ 34″ E / 41.0397°N,19.4428°E / 41.0397; 19.4428
Conca hidrogràficaconca de la mar Adriàtica Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida181 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica2.444 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal615 m³/s Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Úsregadiu Modifica el valor a Wikidata

Juli Cèsar va creuar aquest riu quant volia unir-se a les divisions de Gneu Domici Calví a les fronteres de l'Epir i Tessàlia. El riu es va dir modernament Tjerma o Skumnbi i és proper a Elbasan (Albània).[2]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Genusus
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García