Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
| (it) Mare Adriatico (la) Mare Adriaticum  | ||||
| ||||
| Tipus | Mar i conca hidrogràfica | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Adria | |||
| Part de | mar Mediterrània | |||
| Localització | ||||
| País de la conca | Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Montenegro i Albània | |||
| ||||
| Limita amb | Itàlia Balcans | |||
| Conca hidrogràfica | conca de la mar Adriàtica | |||
| Dades i xifres | ||||
| Profunditat | 1.233 m | |||
| Mida | 200 ( ) km | |||
| Superfície | 138.595 km² 132.000 km² | |||
La mar Adriàtica banya sis estats: Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Montenegro i Albània. En italià, rep el nom de Mare Adriatico; en albanès, Deti Adriatik; en bosnià i croat, Jadransko more; en montenegrí, Jadransko more o Јадранско море, i en eslovè, Jadransko morje.
El nom Adriàtic, segons alguns historiadors,[1] deriva de la ciutat d'Adria, a la província de Rovigo, al Vèneto. Segons d'altres, derivaria d'Atria (antigament Hadria i després Hatria), ciutat molt antiga de l'Abruzzo; una altra hipòtesi el faria derivar del nom de Jader, antic nom de Zadar. Quan els romans conqueriren el nord d'Itàlia, a la fi del segle iii aC, el nom ja estava consolidat. A la mar Adriàtica, hi ha diversos ports importants, entre els quals destaquen Rijeka (Fiume) i Split (Spalato) a Croàcia, Koper (Capodistria) a Eslovènia i els ports italians de Bari, Ancona, Venècia i Trieste (Trst), que va ser la sortida marítima de l'Imperi austrohongarès a la Mediterrània.
Geografia
La mar Adriàtica es considera una articulació del mar Mediterrani, però en el període preclàssic es considerava que era una articulació de la mar jònica. Durant el període medieval, els venecians anomenaven tot l'Adriàtic Golf de Venècia i també en deien il nostro canal, com si fos la continuació del Gran Canal. Fa prop de 800 km de llargada i de mitjana fa 150 km d'amplada, la seva superfície és de 132.000 km². La fondària no supera els 300 m en la part septentrional i arriba a 1.222 m més al sud. L'Adriàtic s'uneix al mar Jònic pel Canal d'Òtranto, o sigui, l'estret de mar entre punta Palascia, al Salento, i cap Linguetta a Albània.
Els principals cursos d'aigua que desemboquen a l'Adriàtic són el Po, l'Adige, l'Isonzo, el Tagliamento, el Brenta, el Piave, el Reno, la Narenta, el Metauro i l'Aterno-Pescara. En general, els rius del nord, alimentats per glaceres alpines, tenen un règim més regular al llarg de l'any, mentre que els centrals i meridionals presenten un caràcter torrencial. L'amplitud de la marea està força continguda (prop de 30 cm al sud i no més de 90 cm a l'extrem nord): això ha permès des de l'antiguitat la fundació a la costa septentrional de centres habitats com Aquileia, Chioggia, Grado, Venècia, famosa en tot el món pel fenomen de l'acqua alta que periòdicament la submergeix unes quantes desenes de centímetres en molts llocs, i Ravenna.
Golfs, entrades i promontoris
La costa occidental es presenta baixa i sorrenca, excepte el promontori del Gargano, el promontori del Conero i el promontori de San Bartolo, mentre que l'oriental és rocallosa, amb moltes entrades, illes i penínsules, com Ístria i la Dalmàcia.
| Les badies i promontoris entre Punta Palascia i Pula són: | Entre Pula i Cap Linguetta la costa es presenta molt articulada | Les principals illes |
|---|---|---|
|
|
Illes Italianes
|
Hidrologia
corrents superficials corrents bentònics
La dinàmica de l’aigua costanera està determinada per les costes asimètriques i l'entrada de l’aigua de mar mediterrània a través de l'estret d’Otranto i més endavant al llarg de la costa oriental.[2] La suau costa italiana (amb molt pocs sortints i sense illes importants) permet que el corrent adriàtic occidental flueixi sense problemes, compost d'una massa d’aigua relativament dolça a la superfície i una massa d’aigua freda i densa al fons.[3] Els corrents costaners de la riba oposada són molt més complexos a causa de la línia de costa irregular, diverses illes grans i la proximitat dels Alps Dinàrics a la costa, que produeixen variacions significatives de temperatura entre el mar i l’interior, cosa que condueix a la creació de corrents locals.[4] El moviment de les marees és normalment lleuger, generalment per sota dels 30 centímetres. El punt amfidròmic es troba a l'amplada mitjana a l'est d'Ancona.[5]
Se sap que els nivells normals de marea augmenten significativament en un entorn propici, provocant inundacions costaneres; aquest fenomen es coneix a Itàlia —especialment a Venècia— com a acqua alta. Aquestes marees poden superar els nivells normals en més de 140 centímetres,[6] amb el nivell de marea més alt de 194 centímetres observat el 4 de novembre de 1966.[7] Aquestes inundacions són causades per una combinació de factors, incloent l'alineació del Sol i la Lluna, factors meteorològics com les onades de tempesta relacionades amb el sirocco (xaloc)[8] i la forma geomètrica de la conca, que amplifica o redueix el component astronòmic. A més, la forma rectangular estreta i llarga de l'Adriàtica és la font d'un moviment oscil·lant de l'aigua al llarg de l'eix menor de la conca.[9] Finalment, Venècia és cada vegada més vulnerable a les inundacions a causa de la subsidència del sòl de la zona costanera.[10] Aquestes marees inusualment altes que causen inundacions també s'han observat en altres llocs de la mar Adriàtica, i també s'han registrat en els darrers anys a les ciutats de Koper, Zadar i Šibenik.[11][12][13]
S'estima que tot el volum de l'Adriàtica s'intercanvia a través de l'estret d'Otranto en 3,4 (± 0,4) anys, un període relativament curt. Per exemple, són necessaris aproximadament 500 anys per intercanviar tota l’aigua de la Mar Negra. Aquest curt període és particularment important ja que els rius que desemboquen a l’Adriàtic descarreguen fins a 5.700 metres cúbics per segon. Aquesta taxa d’abocament equival al 0,5% del volum total de la mar Adriàtica, o una capa d’aigua d’1,3 metres cada any. La major part de la descàrrega d'un riu prové del Po (28%),[14] amb una descàrrega mitjana de 1.569 metres cúbics per segon.[15] Pel que fa a l’abocament total anual a tota la Mediterrània, el Po ocupa el segon lloc, seguit del Neretva i el Drin, que ocupen el tercer i el quart lloc.[16] Un altre important contribuent d’aigua dolça a l’Adriàtica és la descàrrega d’aigües subterrànies submarines a través de fonts submarines (en croata: vrulja); s'estima que representa el 29% del flux total d'aigua cap a l'Adriàtica.[17] Les fonts submarines inclouen fonts termals, descobertes al mar prop de la ciutat d'Izola. Les aigües termals de font són riques en sulfur d’hidrogen, tenen una temperatura de 22 a 29,6 °C i han permès el desenvolupament d’ecosistemes específics.[18] L'entrada d’aigua dolça, que representa un terç del volum d’aigua dolça que desemboca a la Mediterrània,[19] fa de l’Adriàtica una conca de dilució per a la mar Mediterrània.[20]
Ports
Els ports principals per països són els següents:
- A Itàlia, a més dels ports principals de Trieste, Venècia, Ravenna, Ancona, Pescara, Bari (Pulla), Bríndisi, també hi ha: a Puglia Òtranto, Monopoli, Polignano a Mare, Mola di Bari, Giovinazzo, Molfetta, Bisceglie, Trani, Barletta, Manfredonia. A Molise: Termoli. A Abruzzo: Vasto, Ortona (Abruços), Giulianova. A Marche: San Benedetto del Tronto, Civitanova Marche, Senigallia, Fano, Pesaro. A Emilia-Romagna: Porto Garibaldi, Marina di Ravenna, Cattolica, Rimini. A Veneto: Chioggia, Jesolo, Caorle. A Friül - Venècia Júlia: Lignano Sabbiadoro, Grado, Monfalcone, Sistiana, Muggia.
- A Eslovènia: Capodistria, Isola d'Ístria, Pirano.
- A Croàcia: Cittanova d'Ístria, Parenzo, Rovigno, Pula, Abbazia, Fiume, Porto Re, Nona, Zadar, Sebenico, Spalato, Macarsca, Ragusa.
- A Bòsnia i Hercegovina: Neum. També utilitza el port croat de Ploče (en italià, Porto Tolero).
- A Montenegro: Cattaro, Antivari, Dulcigno.
- A Albània: Durazzo, Vlorë, Shëngjin, Saranda.
Geologia
Costa
.jpg)
La part croata de la costa oriental de l'Adriàtic és la costa mediterrània més retallada.[21] La major part de la costa oriental es caracteritza per una topografia càrstica, desenvolupada a partir de l'exposició de la Plataforma de Carbonat Adriàtic a la meteorització. La carstificació va començar en gran part després de l’aixecament final dels Dinàrides en l'Oligocè i al Miocè, quan els dipòsits de carbonat estaven exposats a efectes atmosfèrics; això es va estendre fins al nivell de 120 metres per sota del nivell actual del mar, exposat durant l'últim màxim glacial. S'estima que algunes formacions càrstiques provenen de baixades anteriors del nivell del mar.[22] De la mateixa manera, el càrstic es va desenvolupar a la Pulla a partir de la Plataforma de Carbonat de la Pulla.[23]
La major part de la costa oriental està formada per roques carbonatades, mentre que el flysch (un tipus particular de roca sedimentària) està significativament representat a la costa del golf de Trieste, especialment al llarg de la costa d'Eslovènia, on es troba el penya-segat Strunjan, de 80 metres, el penya-segat més alt de tota l'Adriàtica i l'únic del seu tipus a la costa oriental de l'Adriàtica, es troba,[24] a la costa del golf de Kvarner enfront de Krk i a Dalmàcia al nord de Split.[25] Roques del mateix tipus es troben a Albània i a la costa occidental de l'Adriàtica.[26][27]
Hi ha alternances de sediments marítims i al·luvials que es produeixen a la vall del Po, a la costa nord-oest de l'Adriàtica i a l'oest fins a Piacenza, que daten del Plistocè a mesura que el mar avançava i retrocedia sobre la vall. Un avanç va començar després de l'últim màxim glacial, que va portar l'Adriàtica a un punt àlgid fa uns 5.500 anys.[28] Des de llavors, el delta del Po ha anat progressant. La taxa de progradació de la zona costanera entre el 1000 aC i el 1200 dC va ser de 4 metres a l'any.[29] Al segle XII, el delta avançava a una velocitat de 25 metres per any. Al segle xvii, el delta va començar a convertir-se en un entorn controlat per l’ésser humà, a mesura que va començar l'excavació de canals artificials; els canals i els nous distribuïdors del Po han progressat a una velocitat de 50 metres per any o més des de llavors.[30] Només a Itàlia hi ha més de 20 rius que desemboquen a la mar Adriàtica, formant també costes al·luvials,[31] incloent les llacunes de Venècia, Grado i Caorle.[32] Hi ha costes al·luvials orientals més petites de l’Adriàtica oriental, als deltes del riu Dragonja,[33] Bojana i Neretva.[34][35]
| Estat | Continent | Illes | Total | Front costanera |
|---|---|---|---|---|
 Croàcia | 1.777.3 | 4.058 | 5.835,3 | 526 |
 Itàlia | 1.249 | 23b | 1.272 | 926 |
 Albània | 396 | 10 | 406 | 265 |
 Montenegro | 249 | 11 | 260 | 92 |
 Eslovènia | 46,6 | 0 | 46,6 | 17 |
 Bòsnia i Hercegovina | 21,2 | 0 | 21,2 | 10,5 |
| Total | 3.739,1 | 4.102 | 7.841,1 | 1.836,5 |
| Notes: a La distància entre els punts extrems de la costa de cada estat, b Sense incloure les illes de les llacunes costaneres[38] | ||||
Mites i llegendes
Una de les llegendes més conegudes és la dels argonautes. Ambientada a Pola (Pula) a Croàcia, els quals, venint de la Còlquida, pararen a l'Adriàtic[39] per la por d'haver de comunicar al rei la fallida de la seva missió i la mort del seu fill Jàson. Segons la llegenda, l'illa Brioni, a la península d'Ístria, havia nascut per la mà dels àngels.
Vegeu també
Referències
Bibliografia
- Claudio Zaccaria (a cura di), Strutture portuali e rotte marittime nell'Adriatico di età romana, Atti della XXIX Settimana di Studi Aquileiesi, 20-23 maggio 1998, Trieste, Centro di Antichità Altoadriatiche, 2001.
- Eugenio Turri, Daniela Zumiani (a cura di), Adriatico mare d'Europa. L'economia e la storia, Cinisello Balsamo, Pizzi, 2001.
- Rosario Pavia, Matteo di Venosa, La pianificazione delle aree portuali: i porti delle città adriatiche, in Urbanistica, LII, 2000, n. 115, pp. 60–74.
- Giovanni Murialdo, Alto-Adriatico e alto-Tirreno nel mondo mediterraneo: due mari a confronto tra VI e X secolo, in La circolazione delle ceramiche nell'Adriatico tra tarda antichità e altomedioevo, a cura di S. Gelichi e C. Negrello, Mantova 2007, pp. 9–29.
- Camillo Tonini, Sulla rotta dei pellegrini: carte nautiche, portolani e isolari dalle collezioni del Museo Correr, in La Dalmazia nelle relazioni di viaggiatori e pellegrini da Venezia tra Quattro e Seicento, Atti del convegno, Roma Accademia Nazionale dei Lincei, 22-23 maggio 2007, a cura di S. Graciotti, Roma, Bardi, 2009, pp. 21–44.
- Luigi Tomaz, In Adriatico nel secondo millennio, Presentazione di Arnaldo Mauri, Think ADV, Conselve, 2010.
- Anthon, Charles. A Classical Dictionary: Containing the Principle Proper Names Mentioned in Ancient Authors. Kessinger Publishing, 2005. ISBN 978-1-4179-7654-6.
- Barrocu, Giovanni. «Seawater Intrusion in Coastal Aquifers of Italy». A: Coastal Aquifers Intrusion Technology: Mediterranean Countries. Instituto Geológico y Minero de España, 2003. ISBN 978-84-7840-471-1.
- «Albania». A: Encyclopedia of European and Asian regional geology. Springer, 1997. ISBN 978-0-412-74040-4.
- Bianchi, Carlo Nike. «Biodiversity issues for the forthcoming tropical Mediterranean Sea». A: Biodiversity in enclosed seas and artificial marine habitats: proceedings of the 39th European Marine Biology Symposium, held in Genoa, Italy, 21–24 July 2004. 193, 2007. ISBN 978-1-4020-6155-4.
- Blake, Gerald Henry; Topalović, Duško; Schofield, Clive H. The maritime boundaries of the Adriatic Sea. IBRU, 1996. ISBN 978-1-897643-22-8.
- Bombace, Giovanni. «Fisheries of the Adriatic Sea». A: Marine Eutrophication and Population Dynamics: With a Special Section on the Adriatic Sea: 25th European Marine Biology Symposium, Institute of Zoology, University of Ferrara. Olsen&Olsen, 1992. ISBN 978-87-85215-19-2.
- Braudel, Fernand. Civilization and Capitalism, 15th–18th Century. University of California Press, 1992. ISBN 978-0-520-08116-1.
- Brown, Gordon S. The Norman conquest of Southern Italy and Sicily. McFarland, 2003. ISBN 978-0-7864-1472-7.
- Browning, Robert. The Byzantine Empire. CUA Press, 1992. ISBN 978-0-8132-0754-4.
- Buckley, Jonathan; Hebbert, Charles; Hughes, Kate. The Rough Guide to Venice & the Veneto. Rough Guides, 2004. ISBN 978-1-84353-302-3.
- Burgwyn, H. James. Italian foreign policy in the interwar period, 1918–1940. Greenwood Publishing Group, 1997. ISBN 978-0-275-94877-1.
- Burns, Thomas S. A history of the Ostrogoths. Indiana University Press, 1991. ISBN 978-0-253-20600-8.
- Cabanes, Pierre. «Greek colonisation in the Adriatic». A: Greek colonisation. BRILL, 2008. ISBN 978-90-04-15576-3.
- Calmet, Antoine Augustin; Taylor, Charles. Calmet's dictionary of the Holy Bible, 1830.
- Camuffo, Dario. «Lunar influences on climate». A: Cesare Barbieri. Earth-Moon Relationships: Proceedings of the Conference Held in Padova, Italy at the Accademia Galileiana Di Scienze Lettere Ed Arti, November 8–10, 2000. Springer, 2001. ISBN 978-0-7923-7089-5.
- Chin, David A. Water-quality engineering in natural systems. John Wiley and Sons, 2006. ISBN 978-0-471-71830-7.
- Crouzet-Pavan, Elisabeth; Cochrane, Lydia G. Venice Triumphant. JHU Press, 2005. ISBN 978-0-8018-8189-3.
- Cunliffe, Barry. Europe Between the Oceans. Yale University Press, 2008. ISBN 978-0-300-11923-7.
- Cushman-Roisin, Benoit; Gačić, Miroslav; Poulain, Pierre-Marie. Physical oceanography of the Adriatic Sea. Springer, 2001. ISBN 978-1-4020-0225-0.
- Ćirković, Sima M. The Serbs. John Wiley & Sons, 2004. ISBN 978-0-631-20471-8.
- D'Agostino, Peter R. Rome in America. University of North Carolina Press, 2004, p. 127–128. ISBN 978-0-8078-5515-7.
- Del Negro, Paola. «Bacterial Abundance in the Adriatic Sea». A: Mediterranean Ecosystems: structures and processes. Springer, 2001. ISBN 978-88-470-0114-5.
- Ferla, Maurizio. «APAT duties and techno-scientific activities». A: Flooding and environmental challenges for Venice and its lagoon: state of knowledge. Cambridge University Press, 2005. ISBN 978-0-521-84046-0.
- Fremont-Barnes, Gregory. Encyclopedia of the Age of Political Revolutions and New Ideologies, 1760–1815: Volume 1. Greenwood, 2007, p. 495. ISBN 978-0-313-33446-7.
- Frucht, Richard C. Eastern Europe: An Introduction to the People, Lands, and Culture. ABC-CLIO, 2005. ISBN 978-1-57607-800-6.
- Gačić, Miroslav; Civitarese, Giuseppe; Ursella, Laura. «Spatial and seasonal variability of water and biogeochemical fluxes in the Adriatic Sea». A: Paola Malanotte-Rizzoli. The Eastern Mediterranean As a Laboratory Basin for the Assessment of Contrasting Ecosystems. Springer, 1999. ISBN 978-0-7923-5586-1.
- Garwood, Duncan. Mediterranean Europe. Lonely Planet, 2009. ISBN 978-1-74104-856-8.
- Goodrich, Samuel Griswold. A history of all nations, from the earliest periods to the present time. Miller, Orton & Mulligan, 1856.
- Gower, Jim F.R.. «Oceans from Space, a Once-a-Decade Review of Progress: Satellite Oceanography in a Changing World». A: Oceanography from Space: Revisited. Springer, 2010. ISBN 978-90-481-8680-8.
- Grab, Alexander I. Napoleon and the transformation of Europe. Palgrave Macmillan, 2003. ISBN 978-0-333-68274-6.
- Grant, Michael. History of Rome. Schribners, 1978. ISBN 0-684-15986-4.
- Gruen, Erich S. The Hellenistic world and the coming of Rome. University of California Press, 1986. ISBN 978-0-520-05737-1.
- Hall, John Franklin. Etruscan Italy. Indiana University Press, 1996. ISBN 978-0-8425-2334-9.
- Henderson, James. The frigates. Leo Cooper, 1994. ISBN 978-0-85052-432-1.
- Hinson, E. Glenn. The church triumphant. Mercer University Press, 1995. ISBN 978-0-86554-436-9.
- Houde, E. D.; Jukić-Peladić, S.; Brandt, S. B.; Leach, S. D.. «Fisheries: Trends in Catches, Abundance and Management». A: Ecosystems at the Land-Sea Margin: Drainage Basin to Coastal Sea. American Geophysical Union, 1999. ISBN 978-0-87590-269-2.
- Hughes, Holly; Flippin, Alexis Lipsitz; Murphy, Sylvie; Duchaine, Julie. Frommer's 500 Extraordinary Islands. John Wiley & Sons, 2010. ISBN 978-0-470-50070-5.
- Ivetic, Egidio. «The Peace of Passarowitz in Venice's Balkan Policy». A: The Peace of Passarowitz, 1718. West Lafayette: Purdue University Press, 2011, p. 63–72. ISBN 9781557535948.
- James, William M.; Lambert, Andrew D. The Naval History of Great Britain, Volume 6, 1811–1827. Conway Maritime, 2002. ISBN 978-0-85177-910-2.
- King, Margaret L. The Renaissance in Europe. Laurence King Publishing, 2003. ISBN 978-1-85669-374-5.
- Klemenčič, Matjaž; Žagar, Mitja. The former Yugoslavia's diverse peoples. ABC-CLIO, 2004. ISBN 978-1-57607-294-3.
- Koler, Božo. «Historic measurements of leveling networks in Slovenia». A: The Adria microplate: GPS geodesy, tectonics and hazards. Springer, 2006. ISBN 978-1-4020-4234-8.
- Lee, Stephen J. Europe, 1890–1945. Routledge, 2003. ISBN 978-0-415-25455-7.
- The Papacy: Gaius-Proxies. Routledge, 2002, p. 1103. ISBN 978-0-415-92230-2.
- Lionello, Piero; Malanotte-Rizzoli, Paola; Boscolo, Roberta. Mediterranean climate variability. Elsevier, 2006. ISBN 978-0-444-52170-5.
- Lipej, Lovrenc; Dulčić, Jakov. «Fish Biodiversity in the Adriatic Sea». A: Balkan Biodiversity: Pattern and Process in the European Hotspot. Springer, 2004. ISBN 978-1-4020-2853-3.
- Lipušček, Uroš. «"You Will Not Be Robbed": Slovenes and Great Powers from the Treaty of London in 1915 to the Memorandum of London in 1954». A: War and Peace: From the Capitulation of Italy in 1943 Until the Memorandum of London in 1954. University of Primorska; Annales Publishing House; Scientific and Research Institute Koper; The Historical Society for the Southern Littoral, 2005, p. 446. ISBN 961-6033-67-0.
- (2008) "Environmental Impact of LNG Terminals in the Gulf of Trieste (Northern Adriatic)". , Springer [Consulta: 23 d’agost 2021] Arxivat 9 de gener 2015 a Wayback Machine.
- Martin, John Jeffries; Romano, Dennis. Venice reconsidered. JHU Press, 2002. ISBN 978-0-8018-7308-9.
- McKinney, Frank Kenneth. «Chapter 6: Pleistocene and Holocene Sediments». A: The northern Adriatic ecosystem: Deep time in a shallow sea. illustrated. Columbia University Press, 2007. ISBN 978-0-231-13242-8.
- Moranta, Joan; Quetglas, Antoni; Massutí, Enric; Guijarro, Beatriz; Ordines, Francesc; Valls, María. «Research trends on demersal fisheries oceanography in the Mediterranean». A: Advances in Environmental Research. Nova Publishers, 2008. ISBN 978-1-60456-413-6.
- Monzali, Luciano. The Italians of Dalmatia. University of Toronto Press, 2009. ISBN 978-0-8020-9621-0.
- Muço, Betim. «Seismicity of the Adriatic microplate and a possible triggering: geodynamic implication». A: The Adria microplate: GPS geodesy, tectonics and hazards. Springer, 2006. ISBN 978-1-4020-4234-8.
- Room, Adrian. Placenames of the world. McFarland & Company, 2006. ISBN 978-0-7864-2248-7.
- Nanjira, Daniel Don. African Foreign Policy and Diplomacy. ABC-CLIO, 2010. ISBN 978-0-313-37982-6.
- Nicolson, Harold. The Congress of Vienna. Grove Press, 2000. ISBN 978-0-8021-3744-9.
- Noble, Thomas F. X.; Strauss, Barry S.; Osheim, Duane J.; Neuschel, Kristen B.; Accampo, Elinor Ann Western Civilization: Beyond Boundaries. Cengage Learning, 2010. ISBN 978-1-4240-6962-0.
- Norwich, John Julius. A short history of Byzantium. Knopf, 1997. ISBN 978-0-679-77269-9.
- O'Shea, Brendan. The modern Yugoslav conflict 1991–1995. Routledge, 2005. ISBN 978-0-415-35705-0.
- Palmer, Alan. Victory 1918. Grove Press, 2000. ISBN 978-0-8021-3787-6.
- Paul the Deacon. History of the Lombards. University of Pennsylvania Press, 1974. ISBN 978-0-8122-1079-8.
- Paton, Andrew Archibald. Researches on the Danube and the Adriatic. Trübner, 1861.
- Polmar, Norman; Noot, Jurrien. Submarines of the Russian and Soviet navies, 1718–1990. Naval Institute Press, 1991. ISBN 978-0-87021-570-4.
- Prothero, George Walter; Leathes, Stanley; Ward, Adolphus William. The Cambridge modern history. Cambridge University Press Archive, 1934.
- Saliot, Alain. The Mediterranean Sea. Birkhäuser, 2005. ISBN 978-3-540-25018-0.
- Randić, Andrija. «Prospects for integrated coastal management development in Croatia». A: Sustainable coastal management: a transatlantic and Euro-Mediterranean perspective. Springer, 2002. ISBN 978-1-4020-0888-7.
- Reinert, Stephen W. «Fragmentation (1204–1453». A: The Oxford History of Byzantium. Oxford: Oxford University Press, 2002. ISBN 0-19-814098-3.
- Sarti, Roland. Italy. Infobase Publishing, 2004. ISBN 978-0-8160-4522-8.
- Room, Adrian. Placenames of the world. McFarland & Company, 2006. ISBN 978-0-7864-2248-7.
- Schjerve, Rosita Rindler. Diglossia and power. Walter de Gruyter, 2003. ISBN 978-3-11-017654-4.
- Encyclopedia of coastal science. 24. Springer, 2005. ISBN 978-1-4020-1903-6.
- Sethre, Janet. The souls of Venice. McFarland, 2003. ISBN 978-0-7864-1573-1.
- Shaw, Stanford J. History of the Ottoman Empire and Modern Turkey. Cambridge University Press, 1976. ISBN 978-0-521-29163-7.
- Singleton, Frederick Bernard. A short history of the Yugoslav peoples. Cambridge University Press, 1985. ISBN 978-0-521-27485-2.
- Soloviev, Sergey Leonidovich; Solovieva, Olga N.; Go, Chan N.; Kim, Khen S.; Shchetnikov, Nikolay A. Tsunamis in the Mediterranean Sea, 2000 B.C.-2000 A.D.. Springer, 2000. ISBN 978-0-7923-6548-8.
- Standish, Dominic. Venice in Environmental Peril?: Myth and Reality. University Press of America, 2011. ISBN 978-0-7618-5664-1.
- Stephens, H. Morse. Europe. Forgotten Books, 2010. ISBN 978-1-4400-6217-9.
- Tacitus, Cornelius. The Germania and Agricola, and also selections from the Annals, of Tacitus. Harper, 1853.
- Tockner, Klement; Uehlinger, Urs; Robinson, Christopher T. «1.6 Hydrology and Biogeochemistry». A: Rivers of Europe. Academic Press, 2009. ISBN 978-0-12-369449-2.
- Tomasevich, Jozo. War and revolution in Yugoslavia, 1941–1945. Stanford University Press, 2001. ISBN 978-0-8047-3615-2.
- Tomljenović, Bruno; Csontos, László; Márton, Emő; Márton, Péter. «Tectonic evolution of the northwestern Internal Dinarides as constrained by structures and rotation of Medvednica Mountains, North Croatia». A: Tectonic aspects of the Alpine-Dinaride-Carpathian system. Geological Society, 2008. ISBN 978-1-86239-252-6.
- A global chronology of conflict. ABC-CLIO, 2009. ISBN 978-1-85109-667-1.
- Tucker, Spencer C. World War I. ABC-CLIO, 2005. ISBN 978-1-85109-420-2.
- Tucker, Spencer C. The European powers in the First World War. Taylor & Francis, 1996. ISBN 978-0-8153-0399-2.
- Valiela, Ivan. Global coastal change. John Wiley & Sons, 2006. ISBN 978-1-4051-3685-3.
- Vezzani, Livio; Festa, Andrea; Ghisetti, Francesca C. Geology and tectonic evolution of the central-southern Apennines, Italy. Geological Society of America, 2010. ISBN 978-0-8137-2469-0 [Consulta: 3 febrer 2012].
- Vukas, Budislav. «Sea Boundary Delimitation and Internal Waters». A: Law of the Sea, Environmental Law, and Settlement of Disputes: Liber Amicorum Judge Thomas A. Mensah. Martinus Nijhoff Publishers, 2007, p. 553–566. ISBN 978-90-04-16156-6.
- Vukas, Budislav. «Maritime Delimitation in a Semi-enclosed Sea: The Case of the Adriatic Sea». A: Maritime Delimitation. Brill Publishers, 2006. ISBN 978-90-04-15033-1.
- Wilkes, John. The Illyrians. Wiley-Blackwell, 1995. ISBN 978-0-631-19807-9.
- Zore-Armanda, Mira (1979). "Oceanographic Time Series in the Adriatic Sea". , UNESCO
